Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeLa Mataró solidària: reconstruïnt el món

La Mataró solidària: reconstruïnt el món

spot_img

Acció Solidària i Logística és una ONG creada per bombers que promou projectes de cooperació internacional arreu del món

Els Bombers són un col·lectiu estimat arreu; no només per la seva imprescindible feina diària apagant incendis o rescatant ferits; també pel seu ferm compromís de cooperació. Precisament van ser ells qui, el 1999, van crear Acció Solidària i Logística, una ONG que executa projectes de desenvolupament i intervencions en emergències a països amb pocs recursos. L’entitat va néixer a l’entorn dels Bombers de Barcelona, però de seguida va trobar suports al Parc de Bombers de Mataró i a la resta del Maresme, on compta amb nombrosos socis i col·laboradors.

Construir i rehabilitar infraestructures sanitàries i educatives, fer projectes relacionats amb l’abastiment d’aigua, coordinar actuacions de rescat en catàstrofes de tota mena i intervenir en camps de refugiats són algunes de les activitats habituals d’ASL. Actualment, l’ONG gaudeix de més de 270 socis i finança els seus projectes a través de les quotes, de les subvencions del Fons Català de Cooperació i dels Ajuntaments. Amb el pas dels anys, AccióSolidàriaiLogística ha adquirit una dimensió transnacional, establint-se físicament a Hondures, Senegal i Nepal, i fent actuacions a Mèxic, Colòmbia, Guatemala, Moçambic o Haití.

Néixer en un huracà

Tot va començar amb un huracà, l’octubre de 1998. “A Bombers vam rebre un crit de socors dels Bombers de San Pedro Sula, a Hondures. Ens demanaven si podíem viatjar al país per ajudar-los a combatre les conseqüències de l’huracà Mitch. Ens va ser impossible desplaçar-nos i només vam poder organitzar un enviament de roba. La frustració que vam sentir ens va impulsar a crear l’ONG”, relata Agustí Pallarès, bomber i president d’ASL. L’huracà Mitch va causar unes 7.000 víctimes a Hondures i uns danys valorats en 6 bilions de dòlars. Calia reconstruir un país i és per això que l’Agustí i una vintena de companys més van decidir aventurar-s’hi. El viatge d’Acció Solidària i Logística va començar el 1999 ajudant les tribus de la selva de la Mosquitia i fent tasques humanitàries i de desenvolupament a ciutats hondurenyes afectades.

Fer un país nou

Els bombers d’ASL van aterrar a un país molt pobre i completament destrossat per l’huracà. Al llarg dels últims 23 anys, l’ONG s’ha mantingut sempre a Hondures, on hi té contractada una persona local de confiança per gestionar-hi els projectes. “Ara mateix estem acabant la construcció d’un centre educatiu per a persones amb discapacitat, però hem fet moltes coses més”, reconeix Agustí Pallarès. L’entitat ha estat capaç d’aixecar llars d’infants, dispensaris sanitaris i múltiples escoles per tal de millorar la vida de la població. “Quan hem de fer obres, sempre intentem implicar a gent de la mateixa comunitat. Comptem amb empreses locals i amb els mateixos veïns i veïnes, a qui donem feina mentre s’executa el projecte”, exposa Pallarès.

Senegal: ampliant horitzons

Mentre l’ONG creixia i es consolidava la seva presència a territori llatinoamericà, el nucli de bombers cooperadors va creure oportú ampliar horitzons “per no quedar encasellats només a Hondures”. A través de múltiples contactes amb voluntaris que treballaven a l’Àfrica, Agustí Pallarès i la resta dels seus companys van descobrir el Senegal. Es tractava d’un indret amb moltes necessitats, així que no els va caldre massa recerca per detectar on podia ser útil la seva tasca humanitària i de desenvolupament.

“Ens vam fixar en una localitat, Medina. Gràcies al suport de diversos ajuntaments del Maresme vam poder finançar un projecte important per construir un pou d’aigua que dotés la població de més estabilitat”, ens traslladen des d’ASL. Efectivament, aquell pou es va fer realitat, i després en van venir més. “Tot es va disparar. A banda dels pous, vam poder construir grans horts, dotant la població d’eines per gestionar tota la producció. També hem creat una cooperativa de dones que dirigeix el conreu”, explica Agustí Pallarès, president d’Acció Solidària i Logística. Igual que a Hondures, al Senegal l’ONG també hi té contractada una persona local que ha viscut molts anys a Catalunya i que s’encarrega del dia a dia dels projectes a territori africà.

El terratrèmol del Nepal

A mesura que l’ONG creixia, ASL va anar gestant un grup de resposta de bombers que es poguessin desplaçar fora de casa nostra davant d’una emergència greu. La primera experiència del grup de rescat va ser el 2015, després del terrible terratrèmol succeït al Nepal. El sisme, de magnitud 7.8, va deixar més de 9.000 víctimes i 22.000 ferits. “Ens vam desplaçar cap allà per ajudar en tasques de retirada de runa de cases, enderrocar edificis malmesos i fer arribar menjar a zones aïllades”, rememora l’Agustí.

El terratrèmol va passar a finals d’abril, un mes abans de l’arribada de les pluges dels Monsons. “Molts pobles de muntanya tenien tot el menjar fet malbé després del terratrèmol. Els Monsons eren una amenaça real, ja que les comunitats no tenien estructura per emmagatzemar res. Tot havia anat a terra”, lamenta Pallarès. És per això que els voluntaris i els bombers d’ASL van passar prop de 4 mesos al Nepal, aixecant cabanes de xapa per protegir les poblacions de les tempestes i oferir-los un lloc on guardar-hi el menjar. Després de l’època de pluges, un altre grup de l’ONG es va desplaçar al país, comprovant l’exitosa resposta de les estructures dissenyades.

Ajuda als refugiats

Malgrat triar certs països on desenvolupar-hi els seus projectes, Acció Solidària i Logística prioritza el benestar de les persones; sense tenir en consideració la procedència. Mentre l’ONG oferia ajuda humanitària al Nepal després del terratrèmol, a Europa va esclatar la crisi dels refugiats. L’entitat s’hi va tirar de cap, desplaçant voluntaris a Lesbos per evitar les màximes morts possibles al mar. “Moltes barcasses amb refugiats s’equivoquen i segueixen la llum del far de Korakas. Això els porta cap a uns penya-segats molt perillosos on moltes persones moren quan intenten arribar a la costa”, exposa Agustí Pallarès.

La primera missió d’ASL a Lesbos va ser organitzar un dispositiu de vigilància per evitar que les barques seguissin la ruta perillosa i, en cas de fer-ho, ajudar els refugiats a no caure a l’aigua i perdre la vida ofegats. Després de tres mesos amb els ulls posats al mar, l’ONG es va situar al camp d’Idomeni per col·laborar en el repartiment de menjar. “També vam instal·lar llum al camp per augmentar la seguretat a les nits”, recorda l’Agustí, president de l’entitat. Va arribar un punt on les autoritats gregues van convidar totes les ONG a marxar del país i, malgrat intentar-hi entrar de nou, la missió no va sortir bé. Calia buscar un nou ‘front d’atac’. “Des de fa un any treballem amb una altra organització ajudant refugiats a les fronteres de Bòsnia i Croàcia. Estan amagats a les muntanyes, perseguits per la policia. Intentem fer enviaments de menjar, roba i sabates”, explica Agustí Pallarès amb un posat trist.

Lluitar contra la COVID-19

Totes les desigualtats i situacions catastròfiques que es viuen al món formen una llista gairebé infinita. Doncs bé, l’esclat de la pandèmia les ha accentuat totes. Només adonar-se de la gravetat que implicava el terme ‘coronavirus’, Acció Solidària i Logística va iniciar una forta campanya per demanar “ajut popular i institucional”. “Ens hem decidit centrar en els tres països on tenim presència consolidada: Hondures, Senegal i Nepal”, ens detallen des de l’organització.

Què s’ha fet? Doncs el màxim possible amb recursos limitats. “El problema d’Hondures és el tancament de l’activitat econòmica. La gent viu de la venda diària. Si no es ven, no es menja”, exposa Agustí Pallarès. En conseqüència, ASL va començar a fer enviaments de lots de menjar a nuclis de població. “Els lots duren entre 15 i 25 dies”, ens detallen.

Pel que fa al Nepal, el tancament del país al turisme també ha estat una catàstrofe econòmica. “Ara hi ha molts problemes amb la variant índia, però el més greu és la fam”, reivindica l’Agustí. ASL col·labora amb l’ONG Hugging Nepal a repartir menjar en un menjador social creat especialment per la pandèmia. A més, l’entitat està en tràmits per “obrir un segon menjador, també a Katmandú”. “Repartir aliments al carrer és perillós. Hi havia baralles entre la població local”, afirma Pallarès. Per últim, ASL ha aconseguit confinar el poble senegalès de Medina, evitant que hi hagi cap contagi de coronavirus. “Hi enviem material sanitari, mascaretes i gel, i hi fem formació per conscienciar la població”, ens traslladen. El desig de col·laboració d’un grup de bombers atrevits s’ha convertit, 23 anys més tard, en una organització de referència en la cooperació internacional. Felicitats ■

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img