Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeEntitats que fan barri: el Club Rem Capgrossos Mataró, sempre en equip

Entitats que fan barri: el Club Rem Capgrossos Mataró, sempre en equip

spot_img

A la Revista Iluro continuem amb el serial de reportatges per conèixer els barris de Mataró a través de les seves entitats

El Centre (4.742) i l’Eixample (32.521) concentren més del 28% de la població de Mataró, amb un total de 37.263 habitants entre tots dos. Es tracta dels dos barris de la ciutat que concentren un percentatge més elevat de població nascuda a Catalunya. El 77% dels veïns i veïnes del Centre han nascut a territori català, mentre que la xifra a l’Eixample és del 74.8%. Si ens endinsem en aquestes dades, observem com a l’Eixample hi ha tres comunitats poblacionals que sobresurten per davant de la resta. Identifiquem 24.356 persones nascudes a Catalunya, 1495 a Andalusia i 440 a Extremadura. Al Centre, 3.652 veïns i veïnes dels 4.742 que hi ha empadronats han nascut a Catalunya.

Les noves llars

El darrer any ha mantingut la tendència en la creació de noves llars. Així, l’1 de gener de 2021, el nombre de llars a Mataró era de 49.347, 302 més respecte del total que hi havia al principi de l’any 2020, amb una variació relativa del 0,62%. En termes absoluts l’increment més elevat de noves llars correspon als barris de l’Eixample (+118).

Membres per llar

A 1 de gener de 2021, la grandària mitjana de les llars a Mataró era de 2,62 membres per habitatge, -0,03 respecte a fa un any i -0,01 respecte d’ara fa cinc. Per barris, la mitjana més elevada correspon a Rocafonda (2,94 membres), seguida per Vista Alegre (2,89) i PalauEscorxador amb 2,81. La més baixa, com ja ha passat en els darrers cinc anys, correspon al barri de Centre (2,27 membres). Respecte d’ara fa cinc anys, els barris que més han augmentat en termes poblacionals absoluts han estat l’Eixample (+1.220), Cerdanyola (+807), Rocafonda (+516) i PalauEscorxador (+423), mentre que Peramàs i Molins-Torner disminueixen en 77 i 33 habitants, respectivament.

Al llarg del mateix període, els barris que més han crescut en termes relatius han estat el de Centre (6,16%), Palau-Escorxador (6,09%) i Rocafonda (4,69%), mentre que Peramàs i Molins-Torner registren variacions negatives (-0,97% i -0,56%). Si ens centrem en dades de natalitat, l’any 2020 els barris que presenten les taxes brutes de natalitat més elevades són Palau-Escorxador (10,34‰), Molins-Torner (8,06‰) i l’Eixample (7,87‰). Les taxes més baixes corresponen a Vista Alegre (5,04‰), La Llàntia (5,17‰), i Centre i Cirera amb 6,31 i 6,32‰, respectivament.

Cohesió social

Podem identificar els barris de l’Eixample i el Centre com nuclis poblacionals amb una elevada cohesió social. Tots dos compten amb bons serveis i amb un nivell de renda superior a la majoria de barris de Mataró. Hi ha una oferta comercial molt bona i no hi ha massa necessitat d’agafar cap transport per desplaçar-se a buscar serveis. A l’Eixample i al Centre s’hi viu una transició gairebé diària entre l’horari comercial, on s’hi veu molt moviment, i la resta del dia, on hi regna la tranquil·litat. Malgrat ser l’àrea més poblada de la ciutat, amb ja més de 32.500 habitants, a l’Eixample li manca quelcom important: sentiment de pertinença a barri. Malgrat tenir molta població, a aquesta zona de Mataró li manca consolidar la sensació que els veïns i veïnes formen part d’un conjunt.

La seguretat

Com en la majoria de zones de Mataró, la paraula ‘seguretat‘ centra bona part dels debats, i l’Eixample i el Centre tampoc se n’escapen. Després de superar una època crítica de robatoris a múltiples establiments comercials, sobretot a farmàcies, la situació s’ha estabilitzat i ha millorat, però la problemàtica de l’ocupació d’habitatges hi és; i s’erigeix com un problema que cal redreçar.

Esperant actuacions

Sens dubte, una de les grans reivindicacions del Centre i l’Eixample és el projecte d’illa de Can Fàbregas que s’arrossega des del 2006, aproximadament. El famós centre comercial havia de marcar el futur econòmic i urbanístic de la zona, però s’acumulen més de 15 anys de retards i incògnites.

Rem Capgrossos Mataró: sempre en equip

Com a entitat representativa del Centre i l’Eixample, avui us presentem el Club Rem Capgrossos Mataró, club esportiu que practica un dels esports que més està creixent a la ciutat en els últims anys. El 2004, un grup de castellers dels Capgrossos de Mataró van iniciar la secció de Rem de la colla castellera, iniciativa que el 2017 es va acabar convertint de forma independent en el Club Rem Mataró. Dins del món del banc fix català, els mataronins són coneguts com ‘els Capgrossos’.

L’aventura de Mataró amb el rem va començar amb un curset dins la colla castellera organitzat per un lloretenc, casteller a Vilafranca i amic de la colla. Després de quatre dies de rem ho tothom ho va tenir clar: l’any següent es farien regates. Durant aquests 17 anys, els Capgrossos han participat en multitud de lligues catalanes de Llagut, han anat de Badalona a Blanes vogant, acompanyats dels remers d’Arenys i del Bétulo, han fet el pirata a Premià, han remat a la Llarga de Badalona i han fet el descens de la ria Oria amb els amics del Club de Rem Orio.

A lloms del Llagut

L’embarcació que utilitza l’entitat és el Llagut català, en el qual hi van vuit vogadors o vogadores, i un timoner o timonera. Amb aquesta embarcació es participa a la Lliga catalana de Llagut i al Campionat de Catalunya. De la mateixa manera, durant els últims anys el Club Rem Capgrossos Mataró també han competit als Campionats de Catalunya i d’Espanya de Llaüt Mediterrani, una altra embarcació de banc fix. Actualment el club disposa de quatre equips de competició en categories diferents; les Veteranes Femení, els Veterans Masculí, les Séniors Femení i els Séniors Masculí.

Ambició per créixer

Per conèixer de ben a prop l’evolució que està experimentant el Club Rem Capgrossos Mataró, en parlem amb la seva presidenta, l’Aida Al-Nehlawi Valverde. “Hem passat de tenir uns 40 socis fa sis anys a superar la barrera dels 200. Fa sis anys ningú ens coneixia, però gràcies a diferents factors la situació ha canviat. Les xarxes socials, el fantàstic entorn de mar que tenim, la crescuda del rem a nivell català amb més de 50 clubs a Catalunya, els resultats esportius que hem obtingut… Tot ha anat a millor”, celebra. Una altra de les demostracions que exemplifica el creixement del Rem Mataró ha estat la multiplicació de les embarcacions del club.

“Fa cinc anys només disposàvem de dues barques. Ara ja en tenim cinc i de tres tipologies diferents”, recalca l’Aida. Com a barca clàssica, l’entitat disposa d’un Llagut català de 230 quilos, embarcació per “competir a la Lliga Catalana de Llagut i al Campionat de Catalunya”. “En un moment concret, el club va decidir adquirir un Llaüt Mediterrani, l’embarcació que s’utilitza per competir als Campionats d’Espanya. És típica del País Valencià i Andalusia. És molt més lleugera i necessita d’una tècnica més fina. S’agafa molta més velocitat”, relata Aida Al-Nehlawi. Per últim, la darrera adquisició del club ha estat un Batel, “una embarcació petita de 60kg, quatre remers i un timoner que es fa servir pels més joves i que és típica del nord d’Espanya”.

Glòria i Covid

Sens dubte, el 2020 va ser un any ‘mogut’ pel Rem Capgrossos Mataró. La temporada va començar amb el temporal Glòria colpejant el litoral català i amb l’amenaça de perdre totes les embarcacions de l’entitat. “El personal del port ens va salvar les barques quan s’estaven enfonsant. Es van arriscar. Ara mateix no disposem d’un moll sec on deixar-les. Les tenim en una plataforma surant a l’aigua. No disposar d’aquesta infraestructura ens limita a l’hora d’adquirir noves embarcacions, però per sort els treballadors del Port van salvar tot el nostre equip”, relata la presidenta del club.

Un cop superat l’ensurt del Glòria, la pandèmia va arribar a casa nostra. Pel club, la primera conseqüència del coronavirus ha estat perdre l’equip juvenil, ja que la majoria ha fet el salt al sènior per qüestions d’edat i no ha estat possible fer feina de captació durant les etapes de confinament i restriccions. “La idea és tornar a captar juvenils perquè, si els entrenem des de joves, quan passen als sèniors ja funcionen tots sols”, afirma l’Aida Al-Nehlawi. La pandèmia també va tallar la projecció del sènior femení mentre preparava el campionat d’Espanya amb un entrenador personal extern i va forçar l’entitat a proposar un retorn a l’activitat amb “màxima precaució”.

“Vam decidir fer el retorn de forma molt lenta. Entrenant amb mascaretes a mar obert i només deixant exercitar-se als equips de competició. Per sort no hem viscut cap cas de contagi”, exposa l’Aida. Aquest procés de dificultat, però, també ha tingut quelcom positiu: la possibilitat d’adquirir un local comercial al Port de Mataró i transformar-lo en la nova seu social del club. A més, l’espai també ha estat preparat per poder-hi fer entrenaments físics. “Abans havíem d’anar a un gimnàs. Ara podem entrenar a la seu. Això ens ha donat molta vida, sobretot quan els gimnasos estaven tancats. Per fi, ara ja hem reprès els cursets d’iniciació per captar nous socis. La veritat és que tenim una llista d’espera llarga. Ara arriba el moment de tornar a créixer”, ens transmeten des del club.

Un esport especial

Per l’Aida Al-Nehlawi, l’atractiu del rem es basa en diferents factors. En primer lloc, el rem és un esport “on treballes amb tot el cos en un entorn brutal com és el mar”. “Remar a mar obert durant tot l’any és un privilegi”, destaca la presidenta del Rem Mataró. De la mateixa manera, dins dels Llaguts es viu un sentiment d’equip molt fort. “El rem transmet uns valors molt sòlids. En altres esports d’equip sempre hi ha una certa competitivitat saludable entre els membres d’una plantilla per guanyar-se un lloc o jugar més minuts. En el rem això no passa. Som vuit persones i, encara que siguis la millor vogadora de Catalunya, no pots anar enlloc sense la força del grup. A vegades, quan et veus a mig juliol remant a plena calor d’estiu et preguntes: què faig aquí? Llavors mires al teu voltant i veus les companyes patint igual que tu i tot agafa sentit”, destaca Aida Al-Nehlawi.

Un mar canviat

Una altra de les qüestions que hem tractat amb el Club Rem Capgrossos Mataró és l’estat de la mar mataronina. Segons ens transmeten des de l’entitat, en els últims anys el mar està canviat. “Cada vegada hi ha més temporals. Hi ha dies que no podem sortir de dins de Port a causa dels temporals de vent i de mar de fons. Aquest any, per exemple, es va suspendre un campionat de Catalunya a ple agost per una tempesta elèctrica. El canvi climàtic es deixa veure i ens preocupa”, exposa Aida Al-Nehlawi.

Professionalitzar

El futur del club passa, sens dubte, per fer el salt definitiu cap a una entitat professional. “Per aconseguir-ho necessitem l’ajuda d’entitats com el Port i l’Ajuntament. Crec que en els darrers anys hem fet una bona feina, teixint bona relació amb el Port per tal de crear junts una Mataró esportiva amb activitats de mar. Sense tenir la infraestructura d’altres clubs, ja som part del TOP5 de clubs de rem catalans. En volem més”, afirma la presidenta dels Capgrossos. La demostració d’aquest potencial són els tres títols de Lliga Catalana de Llagut aconseguits pel sènior femení el 2016, el 2018 i el 2019. A Catalunya, el Mataró sempre està entre els favorits que opten a tot.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img