Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeEntitats que fan barri: el Sindicat de l'Habitatge de Mataró, aturant desnonaments

Entitats que fan barri: el Sindicat de l’Habitatge de Mataró, aturant desnonaments

spot_img

A la Revista Iluro continuem amb el serial de reportatges per conèixer els barris de Mataró a través de les seves entitats

Sens dubte, els barris de Rocafonda i el Palau són dos dels més estereotipats de Mataró. Històricament de tradició obrera, la població de Rocafonda i el Palau mai ho ha tingut fàcil. Ha hagut de lluitar de forma col·lectiva per reivindicar uns serveis municipals dignes, sobretot centrats en el marc sanitari. En el cas de Rocafonda, tots recordem la històrica ocupació del seu CAP. En qualsevol cas, si ens remuntem a la creació de les dues àrees, Rocafonda i el Palau ja van néixer projectant un dels seus problemes actuals: la poca qualitat constructiva dels edificis. Els barris es formen als anys 50 amb l’arribada massiva de persones procedents del sud de l’Estat que venien a treballar a Mataró.

La construcció va estar marcada per la manca de planificació i ordenació de les administracions i també per l’urbanisme especulatiu posterior culminat amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Durant aquesta darrera etapa, bona part dels veïns i veïnes de Rocafonda i el Palau van moure’s cap a altres zones de la ciutat. Al mateix temps, els dos barris han absorbit a bona part dels migrants subsaharians i del nord d’Àfrica que han arribat a la nostra ciutat. Evitar l’aïllament social i gestionar la convivència són dos dels grans reptes de Rocafonda i el Palau.

L’estructura poblacional

A Rocafonda (11.518 habitants) i el Palau (7.364 habitants) s’hi acumula el 14.6% de la població de Mataró, segons dades de l’estudi de la població del 2021 fet per l’Ajuntament. Rocafonda és, de fet, el tercer barri més poblat després de Cerdanyola i l’Eixample. De la mateixa manera, Rocafonda i el Palau són els barris on hi viu un percentatge més elevat de població nascuda fora de Catalunya: Rocafonda (52.27%) i Palau-Escorxador (47.99%).

Pel que fa als índexs de població estrangera, els barris que en termes absoluts tenen un major nombre d’habitants de nacionalitat estrangera a la ciutat són Cerdanyola (7.888), Rocafonda (3.931) i l’Eixample (3.194). En termes relatius, els percentatges més elevats sobre la població total corresponen a Rocafonda (34.13%), Palau-Escorxador (31.34%) i Cerdanyola (25,10%). Recordem que, a 1 de gener de 2021, el total de la població de nacionalitat estrangera a Mataró era de 22.937 habitants, el 16.99% de la població total. Marroc (8.947 habitants), Xina (2.439), Senegal (1.471) i Gàmbia (1.060) són les nacionalitats estrangeres més habituals a Mataró.

Del total de 18.882 habitants registrats que hi ha a Rocafonda i el Palau, 6.239 són de nacionalitat estrangera, el 33%. Marroc és el país d’origen estranger dominant als dos barris, amb un total de 3.603 habitants. De la mateixa manera, Rocafonda i el Palau són els barris de tot Mataró amb una mitjana d’edat més jove: 38.98 anys i 39.03 anys, respectivament.


Necessitats urgents

Amb el context dels dos barris dibuixat, cal reivindicar les enormes necessitats habitacionals existents a Rocafonda i el Palau, i no oblidar el marc de rendes baixes, dificultats de convivència i episodis d’inseguretat que s’hi viuen en els últims temps. Per intentar millorar aquesta situació, als dos barris sempre hi han sorgit iniciatives populars per lluitar contra l’estigmatització i les problemàtiques estructurals, mantenir l’obertura de les dues àrees i construir una identitat de barri positiva. Una d’aquestes entitats és el Sindicat de l’Habitatge de Mataró, organització que treballa a peu de carrer a tots els barris de la ciutat on és necessari, especialment a Cerdanyola i Rocafonda, al costat d’altres entitats compromeses a nivell social.

Foto: Maria Medina

El Sindicat de l’Habitatge: aturant desnonaments

L’especulació i la desigualtat. Aquests són els principals enemics del Sindicat de l’Habitatge de Mataró. L’organització neix el maig del 2021 amb una primera assemblea inicial a la Plaça Rocafonda i amb la missió de combatre l’emergència habitacional que es viu a Mataró. “Som una organització popular de gent de Mataró que viu en diferents barris. Ens organitzem en assemblees tots els dilluns per parlar i estructurar estratègies per fer front a la problemàtica de l’habitatge”, recalca Pilar Sánchez, portaveu del sindicat.

L’acció “més visible” que efectua l’entitat és “aturar desnonaments a peu de carrer”, però també en realitza d’altres més ‘invisibles’. “El sindicat s’organitza per aturar desnonaments als jutjats a través de les vies administratives o per atendre altres necessitats dels veïns i veïnes de Mataró. Sobretot són problemàtiques derivades del capitalisme ferotge que ens envolta. Per exemple, també ens mobilitzem per qüestions relacionades amb la concessió de beques menjador o per gestionar el padró”, relata Pilar Sánchez.

Foto: Maria Medina

Una zona ‘calenta’

Sens dubte, i deixant de banda Cerdanyola, Rocafonda i el Palau són dues de les grans zones d’acció del Sindicat de l’Habitatge de Mataró. “Parlem de barris on hi ha molta pobresa i risc d’exclusió residencial”, transmeten des del sindicat. Pilar Sánchez descriu Mataró “com una ciutat molt dual, on hi ha un centre ric on sembla que no passi res i que la pobresa no existeixi”. Després, tenim “una perifèria pobra amb moltes mancances i molt estigmatitzada”.

Rocafonda i el Palau, igual que Cerdanyola, acullen a moltes famílies “en situacions molt complexes”. “Les institucions no estan donant resposta. A Mataró hi ha un parc d’habitatge públic insuficient i l’Ajuntament diu que està sobrepassat per les ocupacions. A nosaltres ens preocupa que el discurs sigui aquest; basat en l’ocupació i la inseguretat. Si es diu això, no s’ataca l’arrel del problema: la pobresa i les diferències socials que hi ha a Mataró. Si es parla d’inseguretat no es parla dels fons voltors, dels bancs i dels grans mafiosos que hi ha darrere de les problemàtiques d’habitatge”, reivindica Pilar Sánchez.

Des que el Sindicat de l’Habitatge de Mataró es va crear, l’organisme ha aturat quatre desnonaments a peu de carrer i una trentena als jutjats, una mitjana que gira al voltant dels cinc desnonaments mensuals. “A Mataró hi ha 3.000 habitatges de grans tenidors i tots els desnonaments que hem aturat eren de pisos de bancs, fons voltors, empreses o grans propietaris”, detallen des del sindicat. Pròximament, l’Ajuntament ha citat el Sindicat de l’Habitatge de Mataró a sumar-se a una taula rodona per parlar d’habitatge. “És el primer cop que ens citen”, afirma Pilar Sánchez.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img