Destacats“No som ocupes, volem pagar el nostre lloguer”

“No som ocupes, volem pagar el nostre lloguer”

spot_img

Seixanta veïns de Mataró lluiten contra la Sareb per aconseguir un lloguer social

“Volem pagar el nostre lloguer, mai ens hem negat a pagar” assegura la Noemí, veïna del carrer Sant Jordi, número 23. Una seixantena de veïns del bloc de pisos del barri de Cerdanyola de Mataró lluiten per aconseguir un lloguer assequible des del juny i seguir als seus pisos, després de rebre una ordre de desnonament.

Tot va començar el 2014, quan la majoria dels veïns van entrar a viure al pis, amb un contracte de lloguer de tres anys, administrat per Building Flats S.L. L’any 2016 el propietari va morir i els qui s’havien encarregat de fer els contractes i cobrar el lloguer mensual van desaparèixer. Davant del dubte, molts veïns van continuar pagant el seu lloguer, fins que els van recomanar que deixessin de fer-ho, perquè els diners no anirien destinats al propietari.

Entrada al bloc de pisos del carrer Sant Jordi 23

Més endavant, van saber que cap familiar va voler-se fer càrrec del deute i que sota la propietat hi ha un procediment judicial per execució hipotecària, que va prendre forma de desnonament: “És un procés de recuperació d’immobles entre Building Flats S.L. i la Sareb. Els veïns surten com a tercers, però perquè s’efectuï la tornada dels pisos a la Sareb, els veïns han de marxar d’aquí” explica el Sindicat d’Habitatge de Mataró.

Va ser fa un any quan els veïns van rebre una primera carta on se’ls instava a presentar-se el mes de juny del 2022 als jutjats, on van poder detallar la situació viscuda. Més tard, van rebre la carta de la resolució del jutjat, on s’anunciava el desnonament pel 3 de novembre. Des d’aleshores, les 16 famílies han viscut en una situació d’incertesa i intentant que s’aturi el desnonament. Ahir, just una setmana abans del desnonament, van confirmar la suspensió temporal del desnonament, a l’espera de l’estudi del bloc i de la situació de les famílies. Ara, les famílies reclamen que se’ls ofereixi un lloguer social a tots.

La Sareb, el banc dolent

La Sareb (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria), també coneguda com el “banc dolent”, és una entitat creada el 2012 pel govern espanyol per absorbir els deutes que havien tingut els diferents bancs. És a dir, gestionen i venen els actius problemàtics de les entitats financeres.

En ser preguntats pel desnonament dels veïns del carrer Sant Jordi, la Sareb accentua que “la companyia ha instat el procediment d’execució hipotecària contra el deutor i promotor dels habitatges”, Building Flats S.L., “qui devia diners a la Sareb” i insisteixen que “la Sareb no ha instat el desnonament; és el jutjat i el jutge, en el marc del procés d’execució, qui contacta amb els veïns”.

Segons la llei catalana, els grans tenidors, com la Sareb, tenen l’obligació d’oferir un lloguer social a les persones en situació de vulnerabilitat. De moment, la companyia ens informa que “continuen estudiant el cas per veure si les famílies es troben en situació de vulnerabilitat”.

“No em quedarà una altra opció que ocupar”

“La meva situació no em permet buscar un altre lloc per viure. Si em fan fora de casa meva, no em quedarà una altra opció que ocupar un altre lloc” explica l’Elisabet, veïna del bloc des del 2014. L’Elisabet, separada i amb un fill de tres anys a càrrec, reclama un lloguer social per “tenir una vida digna i tranquil·la”.

La Noemí, amb dos fills a càrrec i separada, també es troba en situació de vulnerabilitat: “Es mor el propietari, i ens anem tots al carrer? Sense explicacions? L’última via què és? Tornar a ocupar fins que ens facin un lloguer que puguem pagar?”. La Noemí assenyala que els veïns del bloc volen pagar un lloguer, un lloguer que ja pagaven i on continuen pagant els rebuts de llum i aigua: “No som ocupes, volem pagar el nostre lloguer”.

Els veïns del carrer Sant Jordi acudeixen a la trobada veïnal de Cerdanyola amb l’alcalde de Mataró per reclamar un lloguer social

Pels veïns, trobar un nou lloguer no és una opció. La majoria d’ells pagaven una mensualitat menor als 500 €, un preu allunyat als lloguers que es poden trobar avui dia. Les últimes dades recollides aquest any apunten que la mitjana que es paga en lloguer a la ciutat és de 665 euros. Això, però, expliquen els veïns, sumant les dificultats per obtenir un lloguer: contracte indefinit, nòmines, aval, tres mesos de fiança…

Al bloc conviuen molts infants, i les famílies es troben en una situació d’angoixa i d’incertesa constant. Aquesta incertesa, assegura el Sindicat d’Habitatge de Mataró, “ha estat una mesura de la Sareb per accelerar l’expulsió progressiva i silenciosa de les veïnes”.

La regidora d’Habitatge de Mataró, Sarai Martínez, explica que davant de la situació de vulnerabilitat, el dilluns dia 3 d’octubre, es va enviar una carta a la Sareb amb dades sobre les famílies identificades, “informant que la majoria de casos s’estaven estudiant o ja tenien informes de vulnerabilitat, i reclamant la suspensió del desnonament”. La resposta del jutjat, però, va ser negativa, i no ha estat fins aquest dijous 27 d’octubre, a una setmana del desnonament, quan s’ha suspès temporalment, perquè la Sareb n’ha sol·licitat la suspensió.

Un servei especialitzat en habitatge de l’Ajuntament de Mataró, el Servei Integral de Protecció a l’Habitatge (SIPH), juntament amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya i l’Ofideute (Diputació de Barcelona), ha avaluat el cas. Fonts municipals apunten que hi ha coneixement de deu famílies i que aquests casos ja s’han elevat a l’Ofideute per demanar els lloguers socials que pertoquin a la Sareb.

La regidora d’Habitatge remarca que “els grans tenidors tenen l’obligació de fer lloguer social a totes aquelles persones en vulnerabilitat” i que des del consistori “s’han fet tots els tràmits haguts i per haver”.

José María amb la documentació sobre el cas, el seu contracte de lloguer i l’ordre de desnonament

Tot i això, les famílies del bloc reclamen que “ningú els ha ajudat”. Algunes famílies sol·liciten encara els informes de vulnerabilitat, com la Noemí: “Hem demanat ajuda al SIPH, a Prohabitatge, a PUMSA, l’Ajuntament, serveis socials… No ens volen fer l’informe de vulnerabilitat. No em puc permetre un advocat, he demanat un d’ofici i tampoc me’l donen. L’assistenta social, tampoc, em diu que ara no em pot fer l’informe de vulnerabilitat, que estan desbordats”.

En José María, primer veí del pis l’any 2014, explica que s’han sentit desatesos des que el propietari del pis va morir: “Ningú ens va assessorar i l’única notícia que vam tenir va ser la carta del desnonament”. En José María relata que a causa d’aquesta manca d’assessorament i d’informació, “l’únic l’error per part dels veïns ha estat no anar al Jutjat” i fer el procediment de consignació de la renda del lloguer, és a dir, pagar el lloguer al compte judicial.

Més de 240 habitatges a Mataró de la Sareb

El bloc del carrer Sant Jordi no és un cas aïllat. A Mataró, com a mínim, hi ha més de 240 habitatges en mans de la Sareb, segons dades del Sindicat d’Habitatge de Mataró. Al carrer Picasso de Rocafonda, hi ha un bloc de més de 40 pisos amb un cas molt semblant al del carrer Sant Jordi, on diverses famílies tenen un desnonament programat pel 2 de febrer.

El Sindicat d’Habitatge de Mataró denuncia que “l’abandonament sistemàtic” de la Sareb fa que “les veïnes estiguin totalment desinformades i desemparades”. Segons el Sindicat, “el modus operandi habitual de la companyia és no posar-se en contacte amb les famílies perquè l’angoixa les forci a marxar”.

Un dels principals reclams del Sindicat és l’ampliació de la cessió d’habitatges de la Sareb a l’Ajuntament de Mataró, que reivindica que a altres municipis de Catalunya s’ha arribat a un acord de cessió d’habitatges amb més quantitat d’immobles que a Mataró: “A Badalona, una cessió de 220 pisos, Santa Coloma 240, Salt 200, Barcelona 200, i Mataró 14 pisos únicament”.

La regidora d’Habitatge, Sarai Martínez, assegura que “sempre és una bona notícia començar a treballar amb les entitats bancàries, però des d’un punt de vista institucional, el tema de la cessió d’habitatges de la Sareb és un caramel enverinat” i explica que “l’únic interès de la Sareb és donar-te habitatges que no poden treure avui dia en el mercat; la majoria d’ells, ocupats, i on s’han de fer unes grans reformes”.

Martínez, reclama al govern espanyol “blindar el dret a l’habitatge” i establir un marc legal comú, però també “que la Sareb no només desaparegui, sinó que tots els immobles que té, vinguin a l’administració pública”.

Sindicat d'Habitatge Mataró
Roda de premsa del Sindicat d’Habitatge de Mataró amb les veïnes del carrer Sant Jordi 23

“Si no hi ha famílies al carrer, ni pisos buits, si tothom pot accedir a un lloguer digne, no hi haurà ocupacions, ni màfies de l’ocupació” considera l’Elisabet, veïna del carrer Sant Jordi. Des del Sindicat d’Habitatge de Mataró ho tenen clar: “El vertader problema de la ciutat no és entre ocupes, llogaters i propietaris; no és entre persones migrants o nascudes a Mataró; el problema és entre la classe treballadora i el conjunt de les màfies de l’especulació”.

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img