Anunci Publicitarispot_img
PersonalTete Ji: el 'Ji' occidental que feia música a Benarés

Tete Ji: el ‘Ji’ occidental que feia música a Benarés

spot_img

Andreu és un nom convencional a casa nostra. Un nom allunyat de qualsevol pinzellada d’exotisme. Si, a més, va acompanyat del cognom Pérez, ens surt una forma d’anomenar-se d’allò més ‘habitual’ dins la cultura que ens envolta. Però… I si transformem aquest Andreu en Tete Ji? El nostre convidat d’avui és un artista a qui sempre han conegut com a ‘Tete’ a Mataró, i que va descobrir el ‘Ji’ en un país situat a 8.000 quilòmetres del nostre.

Però l’anècdota la deixem per més endavant. Parlem del present. Tete Ji presenta ‘Distopia’ el teu tercer treball en solitari; un disc amb deu cançons produïdes i arranjades pel músic i productor Armando Ernas. “Per mi la música és vida; és una manera d’escapar-me de tot”, ens reconeix l’Andreu. La seva definició de la música concorda a la perfecció amb el camí seguit per aconseguir que ‘Distopia’ fos una realitat.

Les cançons, compostes entre un viatge per Àfrica i el confinament, parlen de les relacions humanes, dels amors i desamors, i reflexionen al voltant del sentit de la vida. El disc compta amb lletres poètiques plenes de misticisme, vestides de música psicodèlica, jazz, progressiu i pinzellades de música ètnica. “Vaig viure un moment de caiguda personal en diversos aspectes i vaig acabar viatjant a Tanzània amb una motxilla i ganes de composar diferents temes. Després, un cop retornat a casa, va arribar el confinament, així que el temps per seguir treballant en el disc es va multiplicar”, relata l’artista i compositor mataroní.

Foto: Anna Serra

Conèixer el productor Armando Erenas també va ser una ‘benedicció’, ja que la feina feta per tots dos durant un any i escaig ha propiciat que el projecte vegi la llum. ‘Distopia’ recull moltes sensacions viscudes per Tete Ji a l’Àfrica. “Vaig viure moltes experiències perdut per Arusha i també a la sabana amb els massais”, reconeix el músic. El cert és que en Tete és tot un expert en perdre’s pel món. D’aquí, en part, li ve el seu interès per l’estudi de la música ètnica i per la creació d’un estil personal allunyat dels “patrons estàndard”. “Quan viatjo faig un reset de tot. Torno a començar. Només hi anem la motxilla i jo. Agafo l’avió i mai no sé on aniré a parar”, relata ■

VAIG VIURE MOLTES EXPERIÈNCIES PERDUT PER ARUSHA I PERDUT A LA SABANA AMB ELS MASSAIS”

Descobrir el Ji

Tal com us hem exposat, va arribar un moment on l’Andreu va fer néixer l’artista Tete Ji, el seu projecte musical en solitari. Aquest nom prové de la unió de ‘Tete’, sobrenom amb el qual l’Andreu és conegut a Mataró, i ‘Ji’, mot que significa senyor a l’Índia. El compositor és un enamorat del país i hi ha fet llargues estades per estudiar música. “T’enriqueix molt a l’hora de crear un estil personal, perquè l’Índia no s’assembla a res. És com un planeta a part. Quan hi arribes per primera vegada és dur, perquè sembla que tot forma part d’un somni; o inclús d’un còmic ple de colors i d’acció”, exposa el nostre protagonista. “Jo he arribat a veure un gos al carrer portant una humana a la boca. Aquest és només un exemple de la psicodèlia que hi ha”, afegeix.

A l’Índia, l’Andreu hi ha estudiat Sarod, un instrument de corda utilitzat, principalment, en la música clàssica del país. El Sarod és conegut pel seu profund, greu i introspectiu so, en contrast amb la dolça i extremadament rica textura sonora del sitar. En les seves llargues estades a Benarés, estudiant “cinc o sis hores al dia” com fer sonar el Sarod, la comunitat de veïns d’en Tete el van batejar com a Ji. D’aquí ve el seu nom artístic. “És molt complicat tocar igual que un nadiu. És com el flamenc i els gitanos. Un xinès pot tocar la guitarra a la perfecció, però el ‘duende’ del Tomatito marca la diferència”, ens transmet en Tete Ji ■

Una ‘estrella’ a Macau

A banda de viure durant mesos i mesos a Benarés, l’Andreu també ha estudiat en profunditat el llaüt turc a Istanbul o el llaüt àrab al Marroc. El compositor mataroní és un ‘cul inquiet’ artístic. A banda de fer música, també pinta quadres i fa collage. “Jo vaig fent discs i quadres per anar deixant la meva obra per aquí. No em preocupo gaire de tota la resta. Surt com surt”, afirma Tete Ji. La filosofia del mataroní és ben clara: “faig el que vull; allò que em ve en cada moment per plasmar les meves inquietuds i cabòries”.

Quan amb 15 anys l’Andreu Pérez va començar a tocar la guitarra, mai hauria pensat que el món de l’art el duria a viatjar lluny de les nostres fronteres. Gràcies a la creació del grup ‘Soma Planet’, d’estil psicodèlia i rock progressiu, en Tete Ji va tenir l’oportunitat d’actuar durant 10 anys per diferents paratges; dos d’ells sens dubte molt exòtics: Hong Kong i Macau. “L’experiència va ser molt estranya, sobretot perquè els xinesos no ens paraven de fer fotos. Era el 2004 i aquí no ens coneixia ningú; allà semblàvem estrelles de rock”, relata amb un somriure. Entre concert i concert i viatge i viatge, en Tete ha d’acompanyar el creixement dels seus dos ‘discs’ més preuats: en Dídac i l’Aina. Segons ell mateix ens transmet, li encantaria dur els seus fills a l’Àfrica en el futur. Mentrestant, en Tete Ji seguirà deixant-se veure per Mataró. A banda de músic, fa de gerent del restaurant Nu de la Plaça Gran, així que si teniu qualsevol dubte musical o sobre l’Índia, el podeu anar a visitar! ■

Apunts

UN OBJECTIU: PODER DEDICAR-ME A ALLÒ QUE M’AGRADA.
UNA PASSIÓ: L’ART EN TOTES LES SEVES EXPRESSIONS.
UN VIATGE: TORNAR A L’ÀFRICA AMB ELS MEUS FILLS.
UNA LLIÇÓ: NO MENJAR-SE EL ‘COCO’ I ACCEPTAR LES COSES TAL COM ARRIBEN.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img