L’actor i humorista mataroní és el convidat de luxe de l’especial de Nadal de la Revista Iluro. Què fa per Nadal en Pep Plaza?
Pep Guardiola, Albert Om, Pedro Sánchez, Fernando Simón, Bertín Osborne, Sabina, Serrat i Xavier Sardà. Ells són només alguns exemples de l’inesgotable exèrcit de personatges que Pep Plaza és capaç d’imitar. La seva passió per la interpretació es va encendre amb una guspira de llum als teatres de Mataró, la ciutat que el va veure néixer. L’actor mataroní és el convidat de l’especial de Nadal de la Revista Iluro. Avui, però, no li demanarem que es transformi en cap altra persona que no sigui ell. Avui… Volem parlar amb en Pep.
El valor del Nadal
Ens citem amb ell a la Fira de Nadal de la plaça Santa Anna, on les primeres fotografies de veïns i veïnes que l’identifiquen no es fan esperar. Si alguna cosa vam poder comprovar és l’enorme talent natural que Pep Plaza té per situar-se davant d’una càmera. Amb un tió a les mans i una simple ganyota, l’humorista i imitador és capaç de generar una fotografia que mai et deixarà indiferent. Després de la sessió de fotografies per la revista a Santa Anna, caminem cap a Santa Maria per establir conversa. Això ens va explicar: “Per mi el Nadal, com suposo que per la majoria de persones, significa estar en família. També significa, en alguns moments de forma inevitable, tristesa. Per no poder-lo compartir amb aquelles persones que et deixen. Malauradament, el Nadal també és un recordatori d’aquelles persones que ja no poden seure a taula. Jo sempre l’encaro com un moment de desconnexió i de retrobaments amb gent que fa temps que no veus”.
Un record marcat
Dels seus Nadals d’infantesa a Mataró, Pep Plaza té un record totalment nítid del tradicional pessebre que es feia a la Creu de Terme, on ara hi ha l’aparcament de Santa Anna. “Just davant de l’escola es feia un pessebre de grans dimensions. Recordo que jo sempre hi anava amb els meus avis. Em feia gràcia perquè el pessebre era l’indicador que quedava poc temps per acabar l’escola i tenir vacances”, ens confessava l’humorista i actor mataroní.
Un regal esperat
Per a qualsevol nen o nena, l’arribada del Nadal suposa un dels moments més màgics de l’any. Tothom espera amb neguit haver estat capaç de ‘convèncer’ el Tió i Ses Majestats els Reis d’Orient amb bon comportament per rebre el regal més desitjat. ‘Quin era el regal que sempre demanaves?’, li vam preguntar a en Pep Plaza. “Jo sempre anava darrere de l’Ecalèxtric i va costar molt d’aconseguir. Al final va arribar, però ni va ser ni per Nadal ni per Reis. Va ser pel meu aniversari i ja bastant gran”, ens explicava el nostre protagonista.
Sempre fent riure
L’avantatge que té en Pep, a banda de comptar amb un talent enorme, és que tothom l’associa amb moments plaents. Fer riure és, segurament, la millor arma per guanyar-se l’estima dels qui t’envolten. I és probable que a Catalunya no hi hagi una sola llar que no hagi esclatat a riure amb les imitacions de Pep Plaza.
“Els humoristes ens dediquem a això; a treure punta de l’actualitat. Ara, encara que a molts dels llocs on actuem la gent encara va amb mascareta i no pots veure si riuen o no, volem seguir generant felicitat fent humor. Tenim en consideració que la pandèmia ha deixat moltes víctimes i que gairebé tothom que ens ve a veure ha patit viscut a la vora una desgràcia. Tot i això, intentem treure ferro de tot plegat. Jo, que imito a personatges com el Fernando Simón, el conseller Argimon o el president del govern, intento que la gent s’oblidi dels mals moments”, relatava l’actor mataroní.
Segons Pep Plaza, després d’un any i mig fent molta feina “telemàtica” i sense gairebé “trepitjar un escenari”, ara el públic “ve més predisposat a passar una bona estona”. “La gent t’espera a la sortida del teatre i et diu: ‘Ostres Pep, necessitava riure. Gràcies‘. Això omple un munt”, celebrava l’humorista.
El backstage
El públic consumidor de teatre i televisió coneix el ‘producte final’ de les interpretacions que fa en Pep. Darrere d’aquestes excepcionals actuacions hi ha intensos processos d’estudi i aprenentatge vitals per assolir l’excel·lència en les imitacions que l’actor mataroní realitza. Durant la nostra distesa conversa a Santa Maria, en Pep ens explicava d’aquesta manera com s’organitza la feina. “Al ‘Polònia‘ t’arriba el guió dimarts a la tarda. Es grava els dimecres i els dijous i, per tant, és bastant estressant. Un cop t’arriba el text et poses a estudiar a sac. L’endemà et caracteritzen, fem un petit assaig i a gravar”, relatava.
“Pel que fa als espectacles, doncs un cop ja el tinc escrit, només queda interpretar-lo. Jo entro i surto del guió quan vull. M’agrada improvisar”, afegia. La situació que més hores de feina li comporta a Plaza és la introducció d’un personatge nou dins del set d’imitacions. “L’has d’analitzar, observar, identificar-ne el to i quines paraules fa servir. És important fixar-se en les cares, la gestualitat, les diferents formes d’expressió… Jo no assajo gaire. Observo molt més que assajo. Tampoc hi ha cap tècnica especial. Simplement miro, miro i miro… I a l’hora d’executar-ho, em surt bastant natural. Sempre faig broma dient que em paguen per fer el que fan els altres”, explicava l’humorista.
De la mateixa manera, per a un actor com ell també és important “tenir l’actualitat al cap” i “estar al dia” per poder agafar idees i saber introduir conceptes en els personatges. No menys importants són els esdeveniments que Plaza presenta per diferents empreses. En aquest cas, “hi ha una reunió amb ells per saber què fan i com treballen”. “La idea clau és saber personalitzar l’acte perquè la gent se senti indentificada”, afirmava el nostre entrevistat.
Bona rebuda
Fa dècades que Pep Plaza imita els personatges més destacats de l’actualitat catalana i estatal. I mai ha tingut cap problema amb un personatge imitat. “En general sempre rebo bon feedback. N’hi ha molts que es posen en contacte amb mi. Recordo a en Joan Pera, a l’Albert Om, a en Lluís Canut o al Sardà. Amb l’Albert som amics i em va trucar el primer dia que el vaig fer al Polònia. Li va fer molta gràcia. En Lluís em va convidar a un programa perquè l’imités i en Sardà sempre em diu que envia als amics els talls on surt el seu personatge del Polònia i el Crackòvia”, ens confessava.
El difícil i el divertit
Per acabar l’entrevista, vam repassar quins personatges han suposat un repte de dificultat més gran. “Em va costar molt Pedro Sánchez. No sabia on dirigir la veu. Crec que el personatge ha evolucionat a millor. Fins a agafar el bon to, em va costar molt. També em va costar molt el Boris Izaguirre, pels seus canvis de veu normal a veu aguda. De parlar suau a començar a cridar. I també Matías Prats. La resta han anat sortint”, exposava. Si parlem de diversió, ara l’home estrella del Pep és en Bertín Osborne. “M’ho passo d’allò més bé fent-lo. Al director del Polònia sempre li demano més gags d’en Bertín. També m’ho passo molt bé amb els cantants, perquè m’agrada acompanyar les imitacions amb la guitarra i el piano”, celebrava Plaza. Gràcies pel teu temps. A Mataró només et demanem que segueixis fent-nos gaudir de les teves mil veus i de rialles eternes. Bon Nadal! ■
