ReportatgeMataró: un laberint subterrani d'hipogeus

Mataró: un laberint subterrani d’hipogeus

spot_img

Els hipogeus són construccions subterrànies fetes en època moderna, que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra.

Sabeu que Mataró és la ciutat de Catalunya que té identificats més hipogeus dins del seu nucli urbà? Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

El barri del Centre és la localització de la ciutat on més hipogeus hi ha. Normalment se solen trobar al subsol de les cases de cos. El motiu real de la seva construcció és encara difús, però hi ha diverses possibilitats diferents que la comunitat científica contempla. D’una banda es podrien haver utilitzat com a espai de culte per a la celebració de rituals. La seva funció com a punts de contraban també agafa pes, igual que la seva possible utilitat com a simple magatzem d’aliments. De la mateixa manera, els hipogeus també es podrien haver utilitzat com a amagatalls per protegir-se d’atacs pirates.

El primer localitzat

La zona de Can Xammar va ser on va aparèixer el primer hipogeu a Mataró. Va ser als anys 60, documentat per l’arquitecte Marià Ribas. Des del 2002, cada vegada que s’identifica una nova gruta d’aquestes característiques, automàticament queda protegida per part municipal, tot i que si l’hipogeu és dins la llar d’un propietari, l’espai continua sent seu.

L’origen dels hipogeus

Els hipogeus es coneixen ja des de l’època menfita i van tenir un gran desenvolupament durant l’Imperi Nou d’Egipte, quan es van construir tombes reials en forma de sumptuoses mansions subterrànies, perforant la serralada de la regió de Tebes, a l’enclavament avui denominat “Vall dels Reis”.

A més d’aquests, se’n van excavar molts més, encara que menys solemnes, per a egipcis benestants que buscaven allà la seva casa eterna. Tanmateix, alguns governants d’Egipte van continuar enterrant-se en altres tipus d’edificacions, com les petites piràmides de Meroe o Napata, a Kush (Núbia).

Es consideraven temples funeraris, dels hipogeus reials, als cenotafis situats al marge tebà occidental del riu Nil. Els erigits a la vora Oriental, com el grandiós temple de Karnak o el bell temple de Luxor, estaven dedicats al déu Ammon, i a altres divinitats. Per als antics egipcis, la zona oriental del Nil era l’adequada per a les activitats dels vius, on naixia el déu Sol, mentre que la part occidental, per on es ponia el Sol, era destinava a assumptes de l’altra vida, era el lloc de les necròpolis i temples funeraris ■

On els podem trobar?

A continuació enumerem algunes de les adreces on es poden trobar hipogeus a Mataró:

Carrer de la Palma núm. 14 (Can Xammar)
Plaça del Fossar Xic
Plaça del Beat Salvador núm. 4
Baixada de Sant Simó núm. 2
Baixada de Sant Simó núm. 13-17 (Can Sisternes)
Carrer d’en Palau núm. 32 (Can Palauet)
Carreró núm. 20 (Can Cruzate)
Carrer Nou núm. 23 (Can Mercader)
Carrer d’en Moles núm. 18 (Can Vallmajor)
La Riera núm. 1 (Canaletes)
Carrer de Barcelona núm. 48
Can Vilardell de Cirera
Can Pou de Sant Martí de Mata
Carrer d’en Magí núm. 5 bis
Plaça Gran núm. 2
Camí Ral núm. 338
Carrer Onofre Arnau núm. 12
Carrer de la Palma núm. 12
Carrer de Barcelona núm. 55
Plaça Gran núm. 8
Carrer de la Palma núm. 35

Carrer de Santa Maria núm. 22 (Illa de can Cruzate)
Can Català de Valldeix

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img