Figuretes i pessebres a Santa Maria, el 1956
El costum de representar el naixement de Jesús ve de lluny. Tenim vestigis d’un sarcòfag romà del segle IV, on ja surt reproduït. Però a Catalunya la primera representació documentada no serà fins al segle XIV. Tot fa pensar que el pessebre va ser introduït per influència franciscana i dominicana. Si bé tenim documentada l’elaboració de pessebres en esglésies i palaus, no se sap amb certesa quan va arrelar el costum de fer-ne a les cases. Durant el segle XVIII, això sí, el pessebre casolà ja és un fet consolidat, fins al punt que ja en trobem al comerç especialitzat i a diferents fires.
La fotografia antiga que us mostrem, una parada de figuretes davant de Santa Maria a la Mataró de 1956, demostra com aquesta tradició que avui encara es manté amb la Fira de Nadal de Santa Anna encara es manté ben viva. A Catalunya el pessebre tradicional es construeix a partir d’elements vegetals com ara la molsa, el suro i el galzeran. No hi pot faltar, és clar, el naixement, situat en una cova o un estable que actua d’escena principal; ni l’anunciata i els tres reis, que completen el relat del misteri de Nadal. Alhora el pessebre pot contenir més escenes i personatges: la dona que renta, la vella que fila, un pescador, pastors duent presents al nen Jesús… I el caganer! ■
Foto antiga: parada de figuretes a Santa Maria el 1956. Foto: Javier Fossas
Foto actual: actual Fira de Nadal de Mataró. Foto: Bernat López.