DestacatsJoan Vives, la música del cosmos

Joan Vives, la música del cosmos

spot_img

Va escoltar la Primavera de Vivaldi a l’escola amb deu anys i va ser quan néixer dins d’ell la il·lusió d’estudiar música. “Les Quatre Estacions em van fondre els ploms i vaig descobrir que allò era una força suprema que venia del cosmos” expressa en Joan Vives, músic i divulgador musical mataroní, especialitzat en música antiga i en flauta de bec. De l’Escola de Música de la Sala Cabanyes va arribar al Conservatori de Barcelona, on va estudiar flauta de bec, instrument que el va impulsar a fer concerts per tota Europa.

Arran d’aquests primers concerts i de la curiositat de la gent per la música antiga que tocava, va sorgir l’altre vessant de la seva vida, que és la de divulgador: “La flauta de bec et porta a fer música antiga amb criteris històrics. Tocava música barroca, obres d’autors estranys, no coneguts, i la gent em demanava que els hi expliqués el repertori” explica en Joan.

Ara, en Joan dedica més temps a la divulgació, i fa entre vuit i deu concerts a l’any. Per ell, són els concerts que fan que la flama de músic no s’apagui: “He procurat, de manera disciplinada, no desconnectar de cap de les dues parts”. Gran part de la divulgació, a banda de conferències i seminaris, la fa a través de Catalunya Música, on cada matí presenta el programa “Tots els matins del món”. En Joan és el locutor més antic de Catalunya Música en actiu. De fet, va ser dels locutors fundadors, el 10 de maig de 1987, quan encara estava estudiant.

Tot va sorgir en veure al taulell d’anuncis del Conservatori un de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, on buscaven locutors. Sense pensar que l’agafarien, amb 23 anys, aquells van ser els inicis de la seva feina com a divulgador, juntament amb les primeres conferències. En Joan també va ser professor durant 20 anys a l’Escola de Música de la Sala Cabanyes i a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) durant 24 anys.

Infància i vida a l’ermita de Sant Simó

En Joan a l’ermita de Sant Simó, on va passar gran part de la seva infantesa.

En Joan es defineix com “fill de l’Havana”, on va viure tota la seva infantesa. L’ermita de Sant Simó és un espai destacat al llarg de la vida del músic, on guarda molts records: des de l’esplai amb els amics, el seu casament o els concerts de música barroca per Sant Simó, que va començar a fer amb dos companys l’any 1980 i que encara fan. “El vincle amb Sant Simó s’ha mantingut fins ara perquè entorn del 28 d’octubre sempre procurem que hi hagi un concert de música barroca amb quatre amics que ens trobem, i que no ens falti mai” assenyala en Joan.

“Mataró apareix en el panorama de la música antiga” assegura, ja que és una de les poques ciutats de Catalunya que té una Setmana de la Música Antiga. En relació amb la cultura, en Joan, “fent crítica constructiva”, considera que “Mataró, amb gairebé 130 mil habitants, mereixeria una vida cultural una mica més àmplia”.

La Setmana de la Música Antiga de Mataró

La Setmana de la Música Antiga de Mataró va ser creada l’any 1981 per en Joan i els seus amics, arran de descobrir la flauta de bec: “Quan vaig descobrir que la flauta de bec era un instrument que en els s. XVII i XVIII es tocava a les orquestres i hi havia repertori, se’m va obrir el món de la música antiga amb criteris històrics”. En Joan, amb només 17 anys, va tenir la idea de traslladar aquesta música als espais històrics de Mataró.

Els primers dos anys van celebrar-se a la Capella de les Franceses, amb gent de la ciutat que s’animés a tocar música antiga. La tercera edició, ja va celebrar-se, amb l’ajuda de l’Ajuntament, a la Capella dels Dolors i amb intèrprets professionals de Catalunya.

En Joan tocant la flauta de bec a la 40a Setmana de la Música Antiga de Mataró.

Aquest any, s’ha arribat a la 40a edició. La clau, segons en Joan, està en mantenir un pressupost ajustat: “El dia que portem grans orquestres simfòniques, o grans orquestres barroques d’arreu d’Europa, l’espifiarem, perquè vol dir que el pressupost se’ns dispararà i el primer any que no hi hagi possibilitat de tenir aquest pressupost, es tancarà” apunta.

La música clàssica, un perfecte company de viatge

“Per definició, la música clàssica és difícil que arribi d’una manera massiva a la gent jove” assegura en Joan, que creu que és una música que necessita silenci i captació, i quan ets jove, normalment, t’agrada l’acció, com una música que et permeti ballar. Tot i això, considera que avui dia els joves escolten música molt variada: “Triem-li l’etiqueta clàssica, els joves escolten música. Ja hi arribaran a la música clàssica, que la trobin a pel·lícules, a la tele, els hi agradi i vagin a buscar-la a l’Spotify. Això és meravellós”.

Al final, en Joan considera que tothom arriba a la música clàssica i que hi ha un moment on t’adones que “és un perfecte company de viatge”. Des de Vivaldi, Bach i Händel, entre d’altres, en Joan no ho dubta: “Hi ha alguna cosa en aquesta música que és sobrehumà, i mentre estiguem vius, probablement ens ajuda a viure millor”.

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img