L’Advisòria Mataró Boet Maresme estrenarà projecte esportiu, amb Enric Cervera al capdavant. L’entrenador aterra al club mataroní amb una missió clara: aconseguir fidelitzar les jugadores del territori. El club, després de la complicada darrera temporada a la Lliga Femenina Challenge, inaugura una nova etapa. Cervera, a banda de dirigir el primer equip, farà de director tècnic del planter femení del club. Hi haurà una clara aposta per la jugadora mataronina i de proximitat. “Comencem un nou cicle. M’atrau l’ambició del club per mantenir gent de Mataró al màxim nivell”, afirma l’ex del Femení Sant Adrià. En un context de bàsquet cada vegada més “globalitzat”, on molta gent es mou “de Mataró cap a fora i al revés”, l’Advisòria aposta per mantenir “un bloc de la casa molt fidel”. “No només volem competir; també educar i créixer. No volem fer venir jugadores per un projecte puntual. Volem que aquesta sigui casa seva”, assegura Cervera.
L’Advisòria Mataró Boet Maresme experimentarà un canvi radical de plantilla: no segueix cap jugadora del curs passat. “Tindrem un equilibri molt gran entre el joc exterior i interior. La línia exterior serà potent, i el joc interior jove i intens. Es veurà un equip amb molt ritme; que domina els 30 metres de la pista. La pilota estarà sempre viva i hi haurà moltes possessions. La idea és que la gent que ens vingui a veure pensi que som un equip molt divertit”, relata l’entrenador. Cervera fa 25 anys que entrena, una aventura construïda a base “d’equivocacions i d’aprenentatge”, “De qui aprens més és dels jugadors i jugadors”, ens assegura. El camí del tècnic suposa tot un màster en adaptació i empatia. “S’ha de saber quan exigir i quina és la realitat personal de cada jugadora. Al nostre equip, la meitat estudien i l’altra treballen. I cadascuna té els seus horaris, ritmes de vida i problemàtiques. Entrenarem menys del desitjat, però ens hi adaptarem”, valora l’entrenador de l’Advisòria.
“Jo m’enganxo al bàsquet perquè no servia pel futbol. El meu pare és brasiler, i això és sinònim d’estimar el futbol”
Allunyat de la Canarinha
En aquest punt de la conversa li preguntem a l’Enric com es va enganxar pel bàsquet en la seva infantesa. Descobrim una anècdota ben curiosa i que ens porta cap a l’època daurada de la selecció brasilera de futbol: la dels tres títols en els Mundials de 1958, 1962 i 1970. “Jo m’enganxo al bàsquet perquè no servia pel futbol. El meu pare és brasiler, i això és sinònim d’estimar el futbol. El bàsquet ni existia a casa. De petit em van fer jugar en totes les posicions possibles, però era molt dolent. Llavors, els meus pares em van donar l’opció de fer volley o bàsquet. Ens vam traslladar a Mallorca per la feina del pare i vaig començar a jugar al Sant Josep de Mallorca”, ens exposa el nostre protagonista. “Recordo que la primera vegada que vaig tirar a cistella ho volia deixar; després vaig descobrir que tenia talent i sempre vaig poder jugar en categories altes. Després d’una extensa etapa com a jugador, Enric Cervera va deixar les pistes a causa d’una greu lesió al genoll. Haver competit a alt nivell, però, li ha servit per generar una connexió especial amb les jugadores. “Si has jugat, crees una empatia especial amb la gent que entrenes. He de dir que a l’Enric jugador no m’hauria agradat gents dirigir-lo. Tenia unes bones condicions físiques i tècniques, però era bastant gos, sobretot defensant. Ara m’adono que els meus entrenadors em van aguantar molt”, afirma amb un somriure ■
“Pots ser molt bona jugadora, però si no saps encaixar el teu talent dins d’un sistema col·lectiu, no serveix de res”
Talent i sistema
En els darrers anys, sobretot el bàsquet de formació femení, moltes jugadores de formació opten per marxar als Estats Units per continuar jugant a bàsquet i cursar estudis universitaris amb bones beques. “Allà especialitzen molt les jugadores: una només tira, l’altra agafa rebots i l’altra posa bloquejos. En el bàsquet actual, el talent és molt important, però encara ho és més saber quin rol tens a l’equip. Què pots aportar i què necessita el grup de tu. Pots ser molt bona jugadora, però si no saps encaixar el teu talent dins d’un sistema col·lectiu, no serveix de res. I això és útil tant dins com fora de l’esport. Vivim en un món cada vegada més especialitzat”, argumenta Cervera. Sobre el sistema nord-americà, el tècnic entén que sigui un pol d’atracció per moltes jugadores de casa nostra. “Estem parlant que un campus universitari pot ser igual de gran que Premià o Vilassar. Les infraestructures que tenen són increïbles, i aquí no hi podem competir. Crec que sí que podríem exportar una cosa: la facilitat que es proporciona als esportistes perquè l’esport sigui una bona eina educativa per a ells. Aquí costa trobar facilitats per anar a la universitat i fer esport d’elit. Fa uns anys, el gran Aíto García Reneses va intentar impulsar una lliga universitària, però no va tenir suports”, recorda l’Enric. Per sort, a Catalunya comptem “amb un volum molt gran de jugadores i amb entrenadors i entrenadores d’un nivell molt alt” ■
