Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeMataró mira cap a l'espai

Mataró mira cap a l’espai

spot_img

Parlem d’astronomia i de la missió a Mart amb Cosmos Mataró, l’escriptor i astrònom aficionat Jordi Lopesino i amb l’enginyer aeroespacial Jorge Nicolás

“Vivim en un univers estrany i meravellós. Es necessita una extraordinària imaginació per apreciar la seva edat, mida, violència, i fins i tot la seva bellesa. Podria semblar que el lloc que ocupem els humans en aquest increïble cosmos és insignificant; potser per això tractem de trobar-li un sentit i de veure com encaixem en ell”. Aquestes paraules van ser escrites el 2005 per Stephen Hawking, una de les ments més privilegiades dels dos darrers segles, en el seu llibre ‘Briefer History of Time’. Avui a la Revista Iluro parlarem de l’univers, i ho fem acompanyats per Cosmos Mataró, l’agrupació d’aficionats a l’astronomia de la ciutat amb més de 60 anys de trajectòria fent divulgació, cursos i observacions públiques gràcies als seus espectaculars telescopis. “Els humans pensem que vivim dins d’un teatre i que som els actors principals. Creiem que allò que ens passa és el més important del món i que té dimensió còsmica, però no és cert. L’astronomia t’ajuda a entendre que vivim dins d’un univers immens, complex, misteriós i fascinant. Això aporta un marc mental de referència molt més real sobre la pròpia existència humana. Et posa a lloc”. Qui parla és Diego Rodríguez, president de Cosmos Mataró i una de les persones que més coneixements d’astronomia té a casa nostra.

“Nosaltres apostem per la ciència. A partir d’aquí, tothom pot construir la seva percepció mental de les coses”, afirma. La filosofia que explica el funcionament de Cosmos és la de crear i promoure “una xarxa d’observació i de difusió de coneixements que beneficiï a tothom”. Per aquest motiu, l’associació té obertes les seves portes a tots aquells mataronins que vulguin iniciar-se en el món de l’astronomia. “Quan la gent mira pel telescopi i veu la Lluna per primera vegada, es meravella. A Cosmos hem arribat a observar llampecs en la cara fosca de la Lluna, un fenomen molt poc habitual”, relata Diego Rodríguez.

Transmetre coneixement

El president de l’entitat reitera la rellevància que té promoure “la feina en xarxa” per tal de crear sinergies de “transmissió de coneixements” que afavoreixin la societat, i ens en posa un exemple. “Fa uns mesos vam dur a terme una observació col·laborant amb 12 observatoris més. Vam estar 10 hores en directe a Internet durant tota una nit mirant tots els objectes del Catàleg Messier, una llista de 110 objectes astronòmics. La tecnologia ens permet viure experiències espectaculars com aquesta i tot des de casa”, celebra Rodríguez. Sobre la cursa de les grans potències mundials per conquerir l’espai, el president de Cosmos en té una visió clara: “Tot va començar com una batalla política a la Guerra Freda. Ara és una cursa científica i, en el futur, serà econòmica. Al Sistema Solar hi ha molts recursos naturals i l’espai s’ha convertit en la nova frontera on arribar”.

Diego Rodríguez, president de Cosmos Mataró, a l’observatori que tenim a la ciutat

L’espai també és casa nostra

Un altre dels grans impulsors de l’astronomia a Mataró és l’escriptor i divulgador Jordi Lopesino. Autor de 16 llibres, la major part d’ells dedicats al cosmos, en Jordi dirigeix una col·lecció literària sobre astronomia (Astromarcombo) i és habitual col·laborador en revistes especialitzades, xerrades i conferències. Des que el 1969, amb només 4 anys, va veure aterrar l’home a la Lluna a la televisió d’un bar, Lopesino va connectar d’una manera tan intensa amb l’espai que, ja d’adult, ha acabat construint-se un espectacular observatori a casa. “Per mi, l’espai és casa nostra i l’astronomia és la ciència que em permet conèixer més en profunditat la nostra llar. Com més coneixem i entenem casa nostra, més la podem estimar, i això és vital en un moment de la història on la Terra està patint una enorme degradació”, assegura Jordi Lopesino.

Mataró és ciència

En el vídeo adjunt a aquest reportatge, el nostre protagonista ens explica amb detall com treballa al seu observatori. Per Lopesino, situar Mataró en un espai de referència dins del món astronòmic és important, i per això col·labora amb diverses entitats científiques de primer ordre fent investigació. La curiositat i les ganes d’aprendre i descobrir han dut aquest mataroní a establir vincles amb la Universitat de Màlaga, formant part d’un projecte de detecció de bòlids i meteors. Des de Mataró, i gràcies a la tecnologia, Jordi Lopesino controla el pas de meteors pel cel de la ciutat. La seva detecció permet obtenir dades molt valuoses com els punts d’entrada i sortida, la inclinació o la velocitat.

Des de Mataró, i gràcies a la tecnologia, Jordi Lopesino controla el pas de meteors pel cel de la ciutat.

Jordi Lopesino amb el seu últim llibre

Buscant nous planetes

Segurament, però, el projecte més interessant que executa en Jordi és la cerca i l’anàlisi d’exoplanetes. Ho fa al costat de l’Associació Txeca d’Astronomia i comparteix les seves observacions amb científics xinesos, nord-americans i russos. “Un exoplaneta és un planeta que gira al voltant d’una estrella que no és el Sol. Des de Mataró estic observant estrelles que són a 1.000 o 2.000 anys llum de distància i com aquests planetes hi giren al voltant”, ens relata. A través d’un complex sistema de fotografies i gràfiques automatitzades que analitzen com decreix la brillantor de les estrelles quan els exoplanetes hi passen per davant, Jordi Lopesino pot transmetre als científics dades molt interessants que ajuden a determinar-ne les òrbites. “Si observem repetidament els mateixos exoplanetes, en podem determinar l’òrbita. Actualment hi ha uns 4.000 exoplanetes descoberts. Al principi tots tenien les dimensions de Júpiter, unes 400 vegades la Terra, però ara ja estem descobrint super Terres; planetes entre 1.5 i 3 vegades la Terra. La fita d’aquesta investigació és detectar planetes iguals que la Terra i investigar si estan dins de la franja d’habitabilitat de l’estrella sobre la qual orbiten. Veure si són planetes habitables seria el descobriment final”, sentència.

Orion nebula captada pel mataroní Jordi Lopesino

Treballar a l’espai

Després de conèixer diversos ‘observadors espacials’ de la nostra ciutat, ens preguntem com és el dia a dia d’algú que dedica la seva vida a investigar sobre què passa més enllà dels límits de la Terra. Jorge Nicolás-Álvarez és enginyer aeroespacial i forma part de l’equip científic de dues missions de l’Agència Espacial Europea i la NASA. El seu testimoni ens serveix per aprendre com és d’important, des del punt de vista científic, posar els ulls més enllà de l’atmosfera. “La missió europea on participo consisteix a situar un radar en òrbita geoestacionària a més de 35.000 quilòmetres d’altura. Això ens permet veure el radar sempre en una mateixa posició al cel. L’objectiu és tenir una imatge fixa d’Europa i el Nord d’Àfrica per controlar el cicle de l’aigua i prevenir desastres naturals”, relata Jorge Nicolás. La funció de l’equip on s’ha integrat l’enginyer aeroespacial consisteix en “la determinació orbital”. “Ens dediquem a compensar el moviment del satèl·lit per aconseguir que les imatges que aquest capta siguin totalment nítides”, relata l’investigador.

Jorge Nicolás, enginyer aeroespacial. Forma part dels equips científics de dues missions de la NASA i l’Agència Espacial Europea

El viatge a Mart

Com a enginyer aeroespacial, en Jorge està seguint d’aprop la missió Mart 2020 de la NASA. ‘En què consisteix?’, li preguntem. “A Mart s’hi ha enviat el rover Perseverance. La nau ha aterrat en un antic delta per excavar i buscar restes de possible vida. Totes les mostres seran recollides en uns anys i portades a la Terra per ser analitzades”, exposa Jorge Nicolás. El viatge cap a Mart és tota una odissea. Té entre “7 mesos de duració” i una envergadura econòmica de milers de milions de dòlars. “El més costós és sortir de l’atmosfera pel fregament que hi ha i per la gravetat de la Terra. A continuació, la nau passa d’estar en òrbita terrestre a orbitar el Sol. La mateixa òrbita solar ens acaba conduint a l’òrbita de Mart. A l’arribar allà, cal frenar perquè el camp gravitatori del planeta ens atrapi i assegurar que la nau compta amb un escut tèrmic especial per quedar protegida abans de l’aterratge”, explica el nostre protagonista. Està previst que, “durant la dècada del 2030 es produeixi la primera expedició tripulada a Mart”, però encara s’ha de fixar la metodologia de viatge. “Als humans ens afecta molt la radiació de l’espai. La proposta que s’estudia és fer que els astronautes vagin fins a una estació espacial que estaria orbitant la Lluna i, des d’allà, surtin cap a Mart amb un mòdul d’habitatge que tindria murs interns d’aigua per fer d’escut contra la radiació”, exposa el científic. Tot i això, Nicolás es mostra escèptic sobre la possibilitat de fer vida a Mart. “La vida a la superfície és quasi impossible, perquè no hi ha protecció contra la radiació. En segles no hi veig possible una colònia humana estable. Hi haurà científics, però no vida com a la Terra”, afirma.

La proposta que s’estudia és fer que els astronautes vagin fins a una estació espacial que estaria orbitant la Lluna i, des d’allà, surtin cap a Mart amb un mòdul d’habitatge que tindria murs interns d’aigua per fer d’escut contra la radiació

Visió de Mart des del Perseverance

Despoblar la Terra?

Per tancar l’entrevista, Jorge Nicolás ens parla d’una teoria que, a llarg termini, podria ajudar a desaccelerar la destrucció de la Terra. “El 2020 vam consumir els recursos de tot l’any el 22 d’agost. Això vol dir que ens estem carregant el Planeta”, lamenta. L’enginyer aeroespacial ens presenta el Cilindre d’O’Neill com a possible solució. “Es tracta de construir estacions espacials cilíndriques enormes en òrbita terrestre. A la part interior del cilindre es farien les ciutats. Les estacions serien tan grans que tindrien cel, núvols i precipitacions normals. Això permetria despoblar la Terra i posar fre a la destrucció de recursos, tot i que és molt poc probable que passi, perquè la classe política només pensa en el curt termini” ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img