Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeOus d'esperança: el projecte d'inserció de la Klosca

Ous d’esperança: el projecte d’inserció de la Klosca

spot_img

La Klosca és una granja de producció d’ous ecològics que dóna feina a pacients amb problemàtiques de salut mental

Sentir-se part d’un tot; d’un nucli consolidat i protector, ajuda qualsevol persona a viure en harmonia i a gaudir d’una seguretat emocional bàsica per a l’individu. Per desgràcia, els pacients de salut mental encara són un col·lectiu que ha de conviure amb l’estigma i amb múltiples dificultats d’inserció social i laboral. Recollint aquesta problemàtica, el 2009 es funda la Klosca, un centre especial de treball vinculat al Centre de Formació i Prevenció del Maresme.

La Klosca és una granja de producció d’ous ecològics situada a Mataró i que compta amb una particularitat destacada: la majoria dels seus treballadors i treballadores són persones amb trastorns mentals severs. Per conèixer el projecte de la Klosca ens reunim amb en Jaume Rodon, responsable de la granja, i amb en Jaume Clupés, director general del CFP del Maresme. Tots dos ens expliquen la rellevància cabdal que té oferir una oportunitat laboral com aquesta al col·lectiu de salut mental.

“El projecte neix amb la intenció de traçar itineraris rehabilitadors consistents pels pacients. Després d’anys treballant amb el col·lectiu, vam veure que era necessari ser nosaltres mateixos qui, des del Centre de Formació i Prevenció, poguéssim oferir contractacions per tal de crear una inserció laboral sòlida”, apunta Jaume Rodon.

De fet, abans de la posada en marxa de la granja, el CFP treballava amb diferents ajuntaments del Maresme amb convenis de col·laboració que facilitaven la contractació laboral de pacients amb problemàtica de salut mental i amb discapacitat, però amb això no n’hi havia prou. Calia fer un pas més per tal de “garantir la inserció de l’individu en la societat com a membre de ple dret” i “traçar una estratègia que permeti a les persones contractades poder incorporar-se al mercat laboral ordinari en un futur”.

Ambient immillorable

Visitar la Klosca suposa entrar en un ambient de pau i tranquil·litat. L’espai és un gran exemple del tresor natural que tenim al Maresme. A la granja s’hi respira calma i una connexió especial amb la natura i els animals. Treballadors, gallines i els simpàtics gossos protectors del ‘ramat’ formen un equip de luxe. La finca està envoltada d’arbres i horts, i tots els animals que l’habiten gaudeixen d’una llibertat real.

Cada nau de ‘residència’ de gallines compta amb múltiples obertures perquè totes elles puguin sortir a passejar i moure’s sense limitacions per les grans extensions de terreny perimetral que té la Klosca. “Proporcionem una oportunitat real de feina i un context de seguretat molt important. Les persones que hi treballen no volen marxar a cap altre lloc, perquè s’hi senten molt bé. Aquest és un dels nostres pròxims objectius. Encaminar els treballadors i treballadores de la granja cap al mercat laboral ordinari”, ens traslladen Jaume Clupés i Jaume Rodon.

La producció

La Klosca produeix ous ecològics en una finca cedida per l’Ajuntament de Mataró i situada a l’entrada del Parc del Montnegre i el Corredor, tocant porta amb porta amb l’ermita de Sant Miquel de Mata. “A partir d’un contacte amb una noia que es dedicava a la cria de pollastre ecològic, decidim fundar la Klosca el 2010, veient que era viable iniciar un centre especial de treball dedicat a la producció d’ous”, relata Jaume Rodon. En un inici, el projecte comptava amb una única nau de 800 gallines, però a partir del 2014 es va ampliar “fins a la màxima capacitat actual: 1800 gallines i una producció de 450 dotzenes d’ous setmanals”.

La producció arriba a tota la comarca del Maresme i també a Barcelona. “Comptem amb un total de 20 clients. Tots ells tenen el mateix perfil: entenen i s’adapten a la filosofia de producció ecològica i valoren la prestació de servei social que la Klosca ofereix”, recalca Rodon. Actualment, la granja té contractades a sis persones amb trastorn mental sever i a una tècnica que actua com a directora i coordinadora de les diverses naus. A banda de la producció d’ous, la Klosca està preparant la sortida al mercat d’un nou producte: un caldo ecològic que de ben segur tindrà una gran acollida.

42 anys lluitant contra l’exclusió

Parlar del Centre de Formació i Prevenció del Maresme, ens creador del projecte de la Klosca, és fer-ho de la lluita activa que la comarca ha desenvolupat contra l’exclusió social al llarg de les darreres quatre dècades. El CTP es funda el 1979 i, des d’aleshores, s’ha convertit en un referent per “prevenir i tractar els problemes d’exclusió psicosocial i la rehabilitació comunitària de la salut mental de les persones”.

Així ho explica Jaume Clupés, director general de la institució amb seu central a Mataró. “El projecte neix al barri de Cirera, en una època on els serveis socials eren molt escassos. A través de la iniciativa social es va crear una associació per treballar amb el primer ajuntament democràtic de la ciutat qüestions d’infantesa i exclusió. Vam començar amb dos projectes humils: una residència i un equip d’educadors que treballaven a peu de carrer”, exposa Clupés.

Des de finals dels anys 70, la mateixa evolució de la societat en tots els àmbits ens ha fet adonar de les múltiples necessitats que tenen els diferents col·lectius que viuen en risc d’exclusió. És per això que la tasca i la capacitat assistencial del CFP es va anar ampliant amb el pas del temps. “L’atenció integral que vam desenvolupar des d’un inici ens ha permès anar evolucionant, incorporant molts més projectes que responen a altres necessitats d’atenció a les persones”, destaca Clupés.

Actualment, el Centre de Formació i Prevenció del Maresme pot presumir de tenir en funcionament 25 programes de treball, projectes i serveis que donen resposta a les necessitats socials de col·lectius en risc. Els programes són molt variats i ofereixen un ampli ventall d’opcions i oportunitats. “Des de residències i pisos per a infants, fins a programes d’atenció domiciliària, equips terapèutics, passant per molts tallers de formació i inserció laboral”, exposa Jaume Clupés.

Actualment, el Centre de Formació i Prevenció del Maresme pot presumir de tenir en funcionament 25 programes de treball, projectes i serveis

El CFP en dades

Durant el 2020, el Centre de Formació i Prevenció del Maresme ha atès un total de 471 persones a través de les seves àrees d’actuació: salut mental, infància, adolescència i família, i l’àrea sociolaboral. En el camp de la salut mental, àrea on s’integra el projecte de la Klosca, el centre ha donat servei a 253 usuaris per ajudar-los en el seu procés de recuperació, rehabilitació i inserció a la comunitat.

Tant Jaume Rodon com Jaume Clupés incideixen molt en la necessitat d’oferir una “continuïtat assistencial” a tots els col·lectius vulnerables que vagi des de la més tendra infantesa fins al moment on aquest usuari o usuària aconsegueix consolidar-se en un lloc de treball. “Tenim totes les eines necessàries per poder oferir un seguiment exhaustiu de les persones. Per posar un exemple, des que un nen entra al CRAE amb 5 anys (Centre Residencial d’Acció Educativa), nosaltres li oferim una continuïtat assistencial que es pot allargar gairebé fins que arriba a incorporar-se al nostre centre especial de treball com a treballador contractat”, destaca Jaume Rodon.

Creativitat contra precarietat

Tal com ens detalla Jaume Clupés, director del CFP, tots els programes del centre estan dissenyats per “brindar serveis d’assistència i suport a persones amb problemes de salut mental o en risc d’exclusió i millorar la seva qualitat de vida”. De la mateixa manera, una altra de les prioritats és “atendre a infants en situació de desemparament i a infants i adolescents en risc psicosocial mitjançant programes de prevenció”. Per últim, el Centre de Formació i Prevenció del Maresme busca “fomentar la igualtat d’oportunitats i fer partícips a les persones en situació de vulnerabilitat de les tasques comunitàries”.

Aconseguir totes aquestes fites no és gens fàcil, i menys si ens centrem en el camp de la salut mental; marc que sempre queda a la cua de la inversió pública. “La salut mental viu una situació precària. A nosaltres ens agradaria rebre molts més recursos per atendre totes les necessitats que detectem. Per això sempre mantenim una actitud activa i creativa, presentant nous programes i innovant. Només així, sent propositius amb l’administració, aconseguim millorar la nostra capacitat assistencial”, sentència Clupés ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img