Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeHerois marins: lluitant contra el plàstic a les profunditats del mar

Herois marins: lluitant contra el plàstic a les profunditats del mar

spot_img

Acompanyem els voluntaris de l’SPAS en les seves immersions per protegir la costa mataronina de plàstic i xarxes de pesca abandonades

Navegar mar endins és sinònim de pau. Tallar el pas de les onades a bord d’una embarcació et trasllada a una altra dimensió i et fa oblidar les ‘batalles‘ diàries que la vida a terra ens obliga a afrontar. Al mar, la velocitat canvia; i els sentits i l’ànima s’hi adapten. Però sota la plaent sensació de calma que ens acull a la superfície s’hi amaga una realitat encara desconeguda per molts. Els fons marins estan mutant; estan abandonant, i no per decisió pròpia, la seva condició d’idíl·lic paradís de vida. Cada any més de 8 milions de tones de plàstic són abocades als oceans, causant prop de 8.000 milions de dòlars en danys en els ecosistemes. Així ho denuncia Oceana, l’organització internacional més potent dedicada a la protecció del mar i que situa el plàstic d’un sol ús com el 90% de la brossa existent a gran profunditat.

A Mataró, els crits de ‘socors’ emesos pel Mediterrani han estat escoltats. I és que a la nostra ciutat hi ha un grup ‘d’herois marins’ que es dediquen a protegir els fons contra el càncer del plàstic i les xarxes de pesca abandonades. Parlem dels voluntaris de l’SPAS (Societat Mataronina d’Activitats Subaquàtiques), grup d’acció que realitza immersions constants a la costa mataronina amb la missió d’extreure-hi tot aquell material que sigui nociu per l’ecosistema marí. En col·laboració amb l’Ajuntament de Mataró, l’Escola del Mar de Badalona i Aigües de Mataró, els voluntaris de l’SPAS busquen conscienciar la població sobre la importància de conservar la joia natural que tenim al Maresme.

L’abocador invisible

“El problema del mar és el que aboquem des de terra. La brossa que es genera a partir de la costa suposa el 80% dels elements contaminants que hi ha al mar. És horrible”. Qui ens parla és en Roger Punsola, director tècnic del centre de busseig Blaumar i voluntari de l’SPAS. Punsola, submarinista professional, practica aquesta disciplina des dels 14 anys a Mataró, i és una de les persones que més brutícia ha rescatat del Mediterrani mataroní. Avui l’acompanyem a ell i a quatre companys més mar endins en una missió per retirar plàstics i xarxes de pesca dels fons marins. “Les rieres del Maresme fan molt mal al mar. Quan plou fort, les rieres ho arrosseguen tot i es produeixen abocaments incontrolats”, lamenta mentre s’equipa per realitzar la primera immersió del dia.

L’embarcació de voluntaris se situa a uns 6 quilòmetres de la platja i, des d’allà, l’equip de submarinistes s’endinsa a les profunditats acompanyats de les eines necessàries per treballar sota l’aigua. ‘Què hi trobeu a les profunditats?’, li preguntem a Roger Punsola. La resposta esgarrifa. “Cada vegada és més habitual veure-hi moltes bosses de plàstic, llaunes, compreses o mascaretes. El pitjor són les tovalloletes humides. Ofeguen la vegetació marina i van desprenent unes fibres que converteixen el mar en una sopa de microplàstic”, relata el director tècnic de Blaumar. Punsola s’ha fet tips de treure plom de l’aigua, així com també bateries de cotxe. “A França, a totes les entrades de clavegueram hi ha una nota que diu: el mar comença aquí. Crec que ens aniria bé tenir-ho en consideració”, afegeix el nostre protagonista.

Xarxes: trampes mortals

Som damunt de l’embarcació, i en Roger i els seus companys ja ens han dit adéu. Han completat el descens fins al fons del Mediterrani per començar a treballar. La missió és senzilla: extreure una xarxa de grans dimensions que està causant estralls dins l’ecosistema marí maresmenc. L’abandonament de xarxes de pesca provoca un fenomen conegut com ‘pesca fantasma‘ – espècies que queden atrapades i moren en una xarxa en desús – i, a més, augmenta el volum de microplàstic existent al mar a causa de la degradació del material. Segons la fundació Aquae, entre 600.000 i 800.000 tones d’equips de pesca fantasma acaben cada any submergits al mar, fet que provoca que més de 100.000 balenes, dofins, foques i tortugues hi quedin atrapats. Les xarxes poden tardar més de 600 anys a descompondre’s i, algunes d’elles, tenen unes dimensions superiors a les d’un camp de futbol.

És aquí on Roger Punsola ens argumenta la “dificultat” que té per un grup de submarinistes ‘rescatar’ qualsevol xarxa de grans dimensions de dins del mar. “No ho pot fer qualsevol. Necessites gent preparada i actuar amb molta precaució. No podem oblidar que les xarxes estan fetes per capturar éssers vius dissenyats per viure a l’aigua. Imagina’t què poden fer-li a un humà”, adverteix. Punsola ha viscut experiències traumàtiques de companys que s’han acabat jugant la vida quedant enganxats en una xarxa fins al límit de l’oxigen. “Per això, sempre que se’n localitza una, ens coordinem amb biòlegs de l’Escola del Mar de Badalona per valorar si cal actuar o no. Hi ha xarxes que fa molts anys que han estat abandonades i hi ha molta vida arrelada. S’ha de vigilar”, explica el submarinista voluntari. Per sort, Punsola i els seus companys acumulen anys d’experiència en la matèria, i culminen la jornada extraient una gran xarxa de pesca abandonada gràcies a l’ajut d’uns inflables activats dins del mar.

Punsola ha viscut experiències traumàtiques de companys que s’han acabat jugant la vida quedant enganxats en una xarxa fins al límit de l’oxigen

Una joia natural

Malgrat tot el càstig que plàstic i xarxes creen, el litoral mataroní i maresmenc continua sent “una autèntica joia”. De fet, la costa de la nostra ciutat té un “alt interès ecològic” i es pot dividir en quatre grans zones on gaudir del submarinisme i de moltes altres disciplines esportives. “Tenim una zona de fons arenós, després tota la part on hi creix la posidònia i una àrea de grapissar. La més bonica és la zona de platges fossilitzades. Tenen entre 7.500 i 150.000 anys i diferents profunditats. Allà és on s’hi amaga la majoria de la vida. És realment espectacular”, reivindica en Roger.

La posidònia: una causa comuna

Quan qualsevol de nosaltres pensa en la majestuositat de l’oceà, éssers increïbles com balenes, tortugues, dofins o taurons són els que copsen els nostres pensaments. Però quan parlem d’ecologia i sostenibilitat, a vegades els protagonistes més insospitats són els que generen un impacte més positiu en els ecosistemes. La posidònia, planta submarina endèmica al Mediterrani i amb una gran presència a Mataró, és clau per fer de la Terra un lloc habitable. ‘Per què?’, us preguntareu. La posidònia té una capacitat exponencial d’emetre oxigen i retenir CO2 i és la llar de centenars d’espècies marines. Només una hectàrea d’aquesta planta submarina genera cinc vegades més oxigen que una hectàrea de la selva amazònica. Simplement espectacular.

Doncs bé, fa escassos dies l’Ajuntament de Mataró ha anunciat la creació d’un pla d’acció per protegir les praderies de posidònia de la ciutat. Amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona, i la participació del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’entitat Posidònia 2021, el consistori promourà la implicació de la ciutadania i els agents locals per tal de preservar aquest espai marí. El pla d’acció s’elaborarà a partir d’un procés participatiu en dues fases (5-30 d’abril i 1-30 de juliol) on tots els agents podran proposar estratègies a executar. Prèviament s’ha dut a terme una diagnosi ambiental i socioeconòmica de l’espai marí protegit. “La posidònia aporta vida al mar, ja que també té la capacitat de captar fibres de microplàstic i acumular-les fins a generar boles de plàstic que, pel seu pes, acaben sortint de l’aigua fins a la platja”, aporta Roger Punsola.

Salvem el mar!

El plàstic i les xarxes estan envaint l’ecosistema marí de casa nostra, i aquesta és una realitat que no podem obviar. Buscant una veu especialitzada en la matèria, acostumada a observar la malmesa vida submarina que amaga el Mediterrani, ens citem amb Natividad Sánchez, Directora de la Campanya de Plàstics d’Oceana a Europa. Oceana és l’organització internacional de referència en la conservació de mars i oceans. Actua arreu del món i compta amb múltiples seus repartides per Europa, Estats Units, Xile, Canadà, Belice, Filipines, Brasil, Perú i Mèxic. Natividad Sánchez confirma que el plàstic i les xarxes de pesca produeixen “múltiples impactes nocius” al mar.

Des “d’impactes físics per trencament o abrasió de coralls per culpa de les xarxes a un canvi total del paisatge submarí i del comportament de les espècies”, relata. I és que, segons apunten des d’Oceana, la brossa que s’acumula al fons marí condueix a la “ingesta de microplàstic per part de la fauna” i s’està convertint “en refugi” pels animals. “Un dels grans problemes que tenim és el creixent nombre de macroplàstics, o plàstics de gran format, que hi ha sota l’aigua”, admet Sánchez.

Un dels grans problemes que tenim és el creixent nombre de macroplàstics, o plàstics de gran format, que hi ha sota l’aiguA”, ALERTEN DES D’OCEANa

FOTO: ENRIQUE TALLEDO / OCEANA

La legislació que arriba

Tenint clar quin és el problema, ens preguntem què està fent la Comissió Europea per tal d’aturar la preocupant transformació del mar en un abocador de deixalles. La data clau és el 3 de juliol de 2021, quan es preveu l’aprovació d’una fase important de la Directiva 2019/904. La legislació prohibirà la fabricació de diferents articles fets amb plàstic d’un sol ús: coberts, plats, envasos de poliestirè, canyetes per xuclar begudes, etc. “La Comissió Europea també està revisant una altra directiva vinculada a l’embalatge, per tal de renovar-la. Durant la pandèmia, l’expansió del comerç electrònic ha posat de manifest la quantitat massiva de plàstic que utilitza el sector. És una qüestió que també s’ha d’abordar”, afirma Natividad Sánchez.

Des d’Oceana, i tenint en compte les particularitats d’Espanya i de les seves costes, es recomana “ser més ambiciosos” i no assumir “un acord de mínims” adoptant simplement les directrius marcades per les directives europees. “Les directives són d’obligat compliment. A Espanya, la llei encara ha de ser aprovada pel Consell de Ministres. Després passarà al Congrés. S’està aprofitant una llei de residus ja existent per incorporar-hi la problemàtica del plàstic”, exposa la Directora de la Campanya de Plàstics d’Oceana a Europa.

FOTO: OCEANA

Les particularitats del Mediterrani

Cal tenir en compte que el Mediterrani, el mar de Mataró, té certes particularitats que no l’ajuden a lluitar contra els agents ‘invasors’ contaminants. La “forta pressió urbanística”, el fet de ser un mar “semitancat” i “d’aigües molt profundes” són factors que afavoreixen l’arribada de plàstics i xarxes al fons marí. “La mitjana de profunditat de les aigües espanyoles és de 3.000 metres. A Catalunya, per exemple, hi ha molts canons submarins de molt difícil accés i on la brossa s’hi acumula. A Mataró en teniu un. Tots els elements contaminants que hi arriben són quasi impossibles de rescatar i estan afectant les espècies més vulnerables; les de les profunditats”, alerta Natividad Sánchez.

Tenint en compte que un terç de la població espanyola viu al litoral i que any rere any el país rep més de 80 milions de turistes, resulta evident pensar que el nostre mar afronta una amenaça real. Natividad Sánchez, però, assegura que el turisme no és el principal causant de la destrucció dels fons marins. “L’octubre passat, en plena pandèmia i amb zero turisme, Oceana va ser una expedició a la costa de València i va comprovar l’enorme quantitat de plàstic que hi ha a la zona”, destaca.

Un canvi cultural

Sens dubte, salvar el mar passa per “un canvi cultural i de consciència”. Cal apostar pels “productes reutilitzables” i entendre que “totes les nostres decisions de compra poden suposar un impacte sobre la contaminació del medi marí”. Des d’Oceana alerten que les mesures de conscienciació, malgrat ser necessàries, tenen una efectivitat “limitada”, i que el més efectiu és “implantar restriccions al mercat, prohibint determinats articles”. Pel que fa a l’abandonament de les xarxes de pesca, “marcar-les per saber a qui pertanyen” suposaria un gran avenç. En definitiva, en una època on la divisió està a l’ordre del dia, el mar ens hauria de servir com a nexe d’unió. El temps d’informar i sensibilitzar ja és història. Ha arribat l’hora d’actuar ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img