Antonio Campoy és sinònim de superació i constància. El seu viatge de vida l’ha dut del barri de Cerdanyola a la cima del kick boxing mundial
Ja ha superat la trentena i acumula més de mil batalles a les cames, però la il·lusió per competir és la mateixa que la d’aquell nen de 4 anys que va descobrir el taekwondo gràcies al seu tiet Juan. Antonio Campoy va créixer al barri de Cerdanyola, envoltat d’una família d’arrels andaluses que es guanyava la vida al Mercat de les Flors de Vilassar de Mar i en el sector tèxtil. Des de ben petit, Campoy ja demostrava tenir una pasta especial per l’esport, combinant la pràctica del futbol al Pla d’en Boet i a la Fundació Sánchez Llibre amb els esports de contacte. Quan va descobrir el kick boxing, s’hi va enamorar. I ja no l’ha deixat mai. Primer es va convertir en el millor d’Espanya (2014), per després proclamar-se campió d’Europa el 2019. Ara, amb 31 anys, el ‘Flamenco‘ – sobrenom de l’Antonio – pot presumir de ser l’únic espanyol que forma part de la millor promotora del planeta. A Glory, la Lliga de Campions del kickboxing, només hi ha lloc pels millors; pels que omplen estadis.
‘Què sents quan lluites?’, li preguntem a l’Antonio per obrir l’entrevista. “És una mescla de nervis i adrenalina que s’acaben convertint en alegria, calma i tranquil·litat. Cada combat implica mesos de preparació i sacrifici, però mai sento por. És com un pessic dins del cos”, relata el nostre protagonista. La paraula sacrifici utilitzada per Campoy està totalment vinculada al pes. L’atleta mataroní competeix en la categoria de menys de 65kg i això l’obliga a lluitar diàriament contra la bàscula. “La tècnica i el físic es poden treballar amb els anys, però el més dur és mantenir una dieta estricta en cada preparació de combat”, ens explica. Antonio Campoy sol baixar entre sis i vuit quilos en les setmanes prèvies a la competició. “El pitjor és el dia previ al combat. Tallem totalment la ingesta d’aigua i d’hidrats de carboni per deshidratar el cos al màxim i complir amb el pes pactat. Patim molt, però jo tinc clar que només tinc una vida per fer el que em fa realment feliç. Val la pena i, en un futur, tindré moltes històries per explicar”, assegura el mataroní.
La mort d’un amic el va motivar a convertir-se en professional per dedicar-li un campionat d’Espanya. Des d’aleshores no ha parat de créixer
Una promesa especial
Campoy tenia 15 anys quan va descobrir què era el kick boxing. Venia d’una dècada fent taekwondo, i mai havia tingut al cap la idea de fer-se professional. La mort d’un amic íntim, però, ho va canviar tot. “Vaig fer una promesa. Li volia dedicar un campionat d’Espanya. Per això em vaig fer lluitador professional”, ens reconeixia. L’Antonio és un home de paraula, i el 2014 va guanyar el seu primer títol nacional. “Jo ja no tenia més aspiracions, però el meu entrenador em va convèncer que podia tenir nivell per estar amb els millors. Llavors va arribar el campionat d’Europa i el fitxatge per Glory”, afegeix. De fet, el contracte de tres anys signat amb la millor promotora de kick boxing del món li va arribar gràcies a un vídeo viral a les xarxes socials. “Vaig fer una acció molt acrobàtica amb les cames que es va veure per tot el món. Després d’allò, Glory em va contactar”, revela Campoy. Ara, un cop arribat a dalt de tot, el lluitador mataroní vol continuar escalant posicions; sempre amb el seu entrenador Jordi Calvet al costat. “Vaig començar amb ell i em retiraré amb ell. Ell i el seu equip m’ho han donat tot”, assegura.
Família de ring
Antonio Campoy serà pare en breu, i també ha format la seva pròpia família mataronina al ring. El seu gimnàs, el Team Antonio Campoy, és la referència dels esports de contacte a casa nostra, amb més de 150 alumnes inscrits. El ‘Flamenco‘ vol donar l’oportunitat a altres joves talents com ell de fer-se un nom en el món de la boxa, el kick boxing, el Muay Thai i el taekwondo ■
Siguis adult o infant, quan entres aquí la sensació és la mateixa. El mercat t’entra pels sentits
El flamenc, l’altra passió
Antonio Campoy viu una vida de molta exigència, tant física com mental. S’ha “d’entrenar al mil per mil” per estar al nivell de Glory, i a banda “treballar i mantenir el seu negoci”, ja que a Espanya no hi ha suficient suport financer cap al seu esport. “Has de viure preparat permanentment, però no em queixo. Hi ha persones que ara mateix amb el coronavirus estan patint un infern. Hem d’estar positius”, apunta. La vida de Campoy, però, també està marcada pel flamenc, art i estil musical que el fa vibrar abans de cada combat. ‘Flamenco‘ és el seu sobrenom – el porta tatuat a la cama – i la guitarra la seva gran amiga. Aquesta passió pel cant i la música la comparteix amb el seu germà Javi, qui ens visita al llarg de l’entrevista. Tots dos ens fan una actuació en directe – la podeu veure en el QR del vídeo de l’entrevista – i ens expliquen els motius d’aquest sentiment tan fort cap al flamenc. “El culpable és el nostre pare. Ell és un enamorat de la guitarra. Ens en va comprar dues i ens va posar a estudiar en una acadèmia”, relaten els germans Campoy. Tant el Javi com l’Antonio coincideixen en la idea que “el flamenc és una música que agrada a qui no l’entén i que enamora a qui li agrada”. Els dos germans comparteixen nervis abans de cada combat de l’Antonio, però escoltar flamenc per la megafonia dels estadis en la prèvia de la lluita els ajuda a reconnectar amb la calma. “Paco De Lucía, Vicente Amigo o Antonio Rey són els nostres grans referents”, destaquen. Música i esport professional no deixen de ser dos mons vinculats a l’espectacle; que busquen generar emocions en l’espectador. I en això de generar emocions i adrenalina, els Campoy en són uns experts. I és que, cada cop que agafen la guitarra, et guanyen per KO ■
