Personal Maria Viñas: l'art de viure

Maria Viñas: l’art de viure

Avui ens dirigim a la botiga Belles Arts Rovira Viñas, del carrer Argentona 28, per conèixer a una persona molt especial. Té 89 anys, i ja va camí dels 90, però la Maria Viñas desprèn cascades de vitalitat i energia. La tendència del món actual posa el focus en el col·lectiu més jove, també als mitjans de comunicació. Però la gent gran ha viscut una vida de sacrifici, resiliència i empenta que, sobretot en els temps que corren, ens pot ser d’allò més útil. Només els hem de deixar parlar, perquè la seva experiència de ben segur que ens obrirà els ulls. Maria Viñas és sinònim de valentia i bona actitud. Sembla que res la pugui aturar. “De petita m’encantava veure com el ferro es desprenia com una cascada”, ens recorda.

La senyora Viñas parla de l’època on la botiga de Belles Arts era una ganiveteria, quan el seu pare la va convertir en una espècie de Corte Inglés on s’hi podia comprar de tot. El negoci es dedicava al sector dels ferrers de tall des de 1867, però amb el pas de les generacions – ja fa més de 60 anys – es va acabar transformant en un punt de referència de l’art a Mataró. “Jo vaig treballar a la botiga fins als 75. No tenia ganes de jubilar-me, perquè m’ho passava bé. Si treballes fent allò que t’agrada, no treballes mai”, afirma Viñas. La transició del món del ferro al de l’art ve de lluny, i és cosa de família. L’avi de la nostra protagonista era pintor de parets, però feia uns frescos “impressionants”, mentre que l’àvia era una “excel·lent pianista”. Els pares de la senyora Viñas també pintaven, i ella va anar sempre “a Arts i Oficis” mentre rebia “lliçons de dibuix del pare”. Aquesta passió per l’art i la cultura també la va viure a la Sala Cabanyes, on Maria Viñas va actuar de primera ballarina en innombrables ocasions. “Sempre pensava: quan tinguis fills els posaras a fer ballet. I mira. Una d’elles m’ha sortit professional de la dansa”, reconeix. Efectivament, la saga artística Viñas no es va aturar amb la senyora Maria. Els seus tres fills, Maria Rovira Viñas, Magda Rovira Viñas i Joan Rovira Viñas van heretar el ‘cuc’ de l’art. La Maria és una prestigiosa coreògrafa internacional, la Magda dirigeix l’escola de belles arts familiar, i en Joan era president dels Armats de Mataró, músic i actor ■

Jo vaig treballar a la botiga fins als 75. No tenia ganes de jubilar-me, perquè m’ho passava bé. Si treballes fent allò que t’agrada, no treballes mai

Creure en més vides

Quan la coneixes, de seguida veus que la senyora Viñas té una pasta especial. Fa anar el WhatsApp amunt i avall, igual que els ordinadors. I això amb gairebé 90 anys. “Jo no crec que ens morim. Des que tinc 40 anys crec en la reencarnació. Una conversa amb el meu fill petit m’hi va fer començar a creure i, per tant, estic molt tranquil·la davant de la mort”, ens explica. Des de sempre, Maria Viñas ha estat un terratrèmol d’energia i quasi mai ha patit cap mal “Sóc naturista i sempre m’ha encantat nedar al mar i a la piscina. Ara encara faig mitja hora d’exercici cada dia”, revela. No fa massa anys va caure, i va viure una experiència a l’hospital una mica estranya. “Em van donar medicaments que jo mai prenc. Per sort vaig poder tornar de seguida a la meva acupuntura”, diu amb un somriure ■

Alejandro González, el luthier de Mataró

Escoltar-se a un mateix

En un punt de l’entrevista li preguntem a la senyora Viñas la seva opinió sobre el món actual; sobre la joventut i el futur. I ens deixa respostes d’allò més interessants. “Mireu. De jove és molt important saber triar el camí que t’agrada. Escolteu-vos a vosaltres mateixos i feu allò que us faci més emoció. Si em feu cas, quan tingueu moments de tristesa, els superareu més fàcilment, perquè veureu que no té sentit perdre el temps estant trist”, assegura. Sobre el coronavirus, Maria Viñas es nega a claudicar davant el discurs de la por. “Jo no en tinc de por. De fet, no em fa por res ja. Jo penso que passarà de llarg i no m’afectarà. Faig com si no hi fos, evidentment seguint totes les recomanacions. Però no vull viure amb por. Si m’agafa, doncs a la meva edat un ja es pot morir. No és un drama”, exposa amb una claredat il·luminadora.

Escolteu-vos a vosaltres mateixos i feu allò que us faci més emoció

Malgrat les dificultats que ha generat la pandèmia, la nostra protagonista sempre creu que hi ha un punt de positivisme en cada escenari. “Aquest microbi, com a mínim, ens està fent pensar molt. Tant en nosaltres com en el nostre entorn. I pensar no pot ser pas dolent”, destaca. Tot i que no projecta “un futur gaire llarg” en el pla personal, la senyora Viñas manté objectius ben ferms. “Ajudar que els meus fills i néts siguin feliços. I també voldria que sortim d’aquesta situació reforçats. Els problemes serveixen per agafar força”, sentència. Amb aquesta energia, crec que ningú la pot rebatre ■

Apunts

UN OBJECTIU: LA FELICITAT DELS MEUS.
UN VIATGE: EL VIATGE A VENÈCIA AMB EL MEU MARIT.
UNA LLIÇÓ: SABER QUÈ ET CONVÉ ÉS IMPORTANT.
UNA PASSIÓ: PINTAR I FER TEATRE.

Articles similars

Comentaris

Anunci Publicitari

Instagram

El més popular

Dones amb història: Rocafonda, el Palau i l’Havana

Tres dones; tres barris; tres històries. Continuem amb els especials sobre els barris de Mataró. Parlem de Rocafonda, el Palau i l'Havana.

Molins i Vista Alegre: emprenadors creatius i joves implicats

Hem visitat Sweet Annie i Paleotraining Mataró, dos models de negoci innovadors. També entrevistem l'Andrea Sánchez, de l'AV de Molins.

Peramàs i les Esmandies: la llar de tots

Créixer amb referents és bàsic. Sens dubte, les Esmandies s'erigeix en la gran 'agitadora' de la vida social i cultural de Peramàs.