Anunci Publicitarispot_img
PersonalXavier Carles: poemes d'esperit creatiu

Xavier Carles: poemes d’esperit creatiu

spot_img

Poeta, lletrista i adaptador. Xavier Carles ha editat cinc discos de cançó i poesia musicada treballant colze a colze amb el mític músic Xavier Batllés. Des que va néixer, el juliol del 59, ha viscut obert a escoltar; a aprendre i nodrir-se de coneixements per codificar un judici crític que li permeti crear en llibertat. “Sempre he tingut un llibre a la mà”, ens reconeix el lletrista. Sociologia, filosofia, psicologia, història… Totes elles han estat resseguides amb els ulls per un Xavier Carles enamorat de l’art del saber. “El món d’immediatesa on vivim fa que oblidem les nostres arrels. Qui perd els orígens, perd la identitat i no tenir aquesta base de coneixement ens dificulta fer front a les problemàtiques actuals”, apunta el nostre protagonista.

Carles va entrar en contacte amb la música a inicis dels 60, quan a casa seva s’hi escoltaven els “boleros de l’època”. Amb 13 anys es va enamorar d’una nena del seu barri i li va escriure una poesia. El ‘debut’ com a poeta li va aportar un “plaer” que mai més ha volgut abandonar. “La música i la poesia m’aporten una satisfacció enorme. M’agrada descobrir gent que inverteix la seva creativitat en generar benestar en els altres”, reflexiona. Com a lletrista, la llar d’en Xavier és un niu de discs, llibres i cultura diversa. El millor de tot és que, precisament, l’autor es mostra obert a tota creació. “Em puc llevar escoltant cant gregorià i després arribar fins al rock d’ACDC”, reconeix.

Parlar amb Xavier Carles sobre creativitat és un absolut plaer, ja que ens deixa reflexions per recordar. Una d’elles és aquesta: “Totes les expressions creatives depenen del moment que es viu. L’ànima humana; el centre sentimental, sensitiu, creador, vibra amb l’entorn. Ara, però, vivim un temps on el comerç ha acabat apropiant-se de tot. El focus està posat damunt del benefici que genera un creador; no en apostar pel seu talent” ■

Totes les expressions creatives depenen del moment que es viu. L’ànima humana; el centre sentimental, sensitiu, creador, vibra amb l’entorn

El valor de la lletra

Xavier Carles no escriu pel gran públic. Ho fa per una audiència amb sensibilitat poètica que estimi la cançó d’autor. És aquí on el nostre protagonista ens detalla què vol dir ser ‘lletrista’. “No és més que escriure poesia. L’objectiu és trobar, a través de la metàfora i l’expressivitat sentimental, un conjunt d’idees que, acompanyades de ritme i mètrica, puguin derivar en una cançó”, exposa Xavier Carles.

La feina de lletrista està sotmesa a erupcions volcàniques d’inspiració momentània. “Et pots despertar a les 4 de la matinada per agafar el llapis i posar-te a escriure. Si les muses et diuen coses a l’orella, les has d’escoltar”, relata l’autor. Sobre la poesia, Carles reivindica que “ja no canta, sinó que s’arrossega”. “I la poesia ha de cantar”, assegura. Seguint en el capítol literari, el lletrista ens recomana fer un cop d’ull a l’obra ‘Discurso sobre la servidumbre voluntaria‘, escrit per Étienne de la Boétie i publicat el 1576. “El text explica com un poble se sotmet voluntàriament al tirà. Aniria molt bé que tothom el llegís veient on és el món actualment”, ens aconsella l’entrevistat ■

Ànima nua

El motiu principal d’aquesta conversa amb Xavier Carles és la publicació del seu darrer disc: ‘Ànima nua‘. El títol de la producció fa referència a la part femenina que hi ha a l’ésser masculí i que integra “aquest esperit creatiu i inspirador”. “L’ànima s’expressa d’una manera lliure, fluïda i sentimental”, relata el lletrista. L’àlbum, cinquè fruit de la col·laboració amb el productor i arranjador Xavier Batllés, ens presenta un recull de textos poètics amb arranjaments musicals. Una combinació excel·lent de poesia i cançó d’autor.

A ‘Ànima nua‘, a més a més de vuit cançons d’autoria pròpia, hi trobem una curiosa versió de la cançó “Compte enrere” del cantautor Miquel Pujadó; una versió també de “Ma tristesa” de Lluís Llach; dos textos dels anomenats “poetes maleïts” Arthur Rimbaud i Charles Baudelaire amb música del gran Léo Ferré, i un fragment del volum poètic “Flors de sang”, d’Apel·les Mestres, que, en temps de la Gran Guerra, fou una denúncia contra l’autoritarisme irracional i els enemics de la pau ■

Apunts

UN OBJECTIU: ARRIBAR AL FINAL DELS MEUS DIES HAVENT VISCUT UNA VIDA BONA; NO UNA BONA VIDA.
UN VIATGE: EGIPTE.
UNA LLIÇÓ: NO ET POSIS BARRERES. FLUEIX.
UNA PASSIÓ: LA BELLESA EN TOTES LES SEVES MANIFESTACIONS.

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img