Anunci Publicitarispot_img
PersonalJordi Buch: el somriure del tità

Jordi Buch: el somriure del tità

spot_img

Sabeu què és la Pseudoacondroplàsia? És una malaltia minoritària que pateix una de cada 60.000 persones i que afecta el creixement, provocant una malformació de les articulacions, dolor articular, artrosi i dificultats motrius. La història del nostre protagonista és l’exemple perfecte de com l’adaptació, el somriure permanent i l’atreviment et poden fer superar gairebé qualsevol circumstància. En Jordi Buch és un mataroní de 37 anys, enginyer de telecomunicacions i consultor informàtic de sistemes. Té Pseudoacondroplàsia, però això no li ha impedit recórrer mig món pedalant damunt de la seva bicicleta.

Buch va descobrir el ciclisme amb el seu pare, “sortint els caps de setmana a fer un tomb”, però va ser a través d’uns amics i d’una primera cursa popular quan la vida li va canviar totalment. “Vaig necessitar 5 hores per fer 40 quilòmetres per muntanya. Les vaig passar magres, però l’experiència em va encantar”, assegura. Des d’aleshores, en Jordi ha completat reptes apassionants, com la famosa Transpirinenca o creuar Mongòlia en bicicleta. Va ser al país asiàtic on va conèixer en Claudi, la seva “gran inspiració” per la pròxima bogeria que aquest mataroní de somriure permanent està preparant.

El pròxim octubre, Jordi Buch participarà a la Titan Desert, una cursa de 600 quilòmetres i 6 etapes al desert del Marroc. Hi anirà convidat per l’organització, després de guanyar una beca esportiva amb la qual busca impulsar el seu projecte solidari: visibilitzar les patologies de creixement. “Jo vaig començar en el món del ciclisme perquè no podia practicar amb normalitat cap esport d’impacte. Les articulacions em treballen malament i pateixo molt dolor. La bicicleta, en canvi, és molt més agraïda en aquest sentit”, destaca Buch.

Segons en Jordi, gràcies al personatge de Tyrion Lannister, de la mítica sèrie Joc de Trons, la seva patologia ha arribat més al gran públic, tot i que encara resta molta feina per fer. “El meu objectiu participant en aquestes curses extremes és normalitzar la situació. A casa sempre hem apostat per viure una vida el més normal possible. Ara intento donar aquest exemple de superació i de com tirar endavant quan la vida et sorprèn amb una dificultat”, apunta Buch. A la Titan Desert, a en Jordi li esperen etapes d’uns 100 quilòmetres, algunes d’elles amb 2.000 metres de desnivell, i jornades de navegació i autosuficiència pel desert. Malgrat les dificultats, ell té clar que res no li podrà esborrar el somriure ■

El pròxim octubre, Jordi Buch participarà a la Titan

Desert, una cursa de 600

quilòmetres i 6 etapes al

desert del Marroc

Enorme potencial inspirador

Jordi Buch no és gens conscient de l’enorme potencial inspirador que suposa el seu testimoni. “Suposo que això ho haurien de dir els meus amics. Jo em dedico a viure el dia a dia i a no posar-me pressió amb plans a llarg termini. M’agrada gaudir de les petites coses”, afirma. El detall que sí que aprecia de veritat és la “connexió” que estableix en cada cursa amb tots els seus companys de pedalada. “Quan la gent em veu es queda una mica en xoc, i més quan comproven que competeixo amb ells de tu a tu. A cada final d’etapa, és molt plaent rebre l’empatia i les felicitacions dels companys. Les experiències amb la bicicleta són divertides, però fer aquest vincle humà m’agrada encara més”, reconeix.

Per en Jordi, assolir reptes ambiciosos a nivell esportiu li ha permès superar “barreres del passat”. Quan era petit, a causa de la seva patologia, “no podia gaudir de la natura com volia”, ja que “no era accessible sortir a caminar o anar a pujar un cim”. “El ciclisme m’ha permès expandir el món i m’ha aportat una enorme satisfacció interna”, reconeix. Amb només dues rodes, un casc i molta fortalesa interior, Buch ha traçat noves fronteres per la Pseudoacondroplàsia

Conviure amb el dolor

Un dels grans ‘enemics’ de la Pseudoacondroplàsia és el dolor articular. Sent esportista, en Jordi hi ha de conviure habitualment, però com a mestre en l’art de l’adaptació sempre ha sabut cercar el camí per arribar allà on s’ha proposat. “Sempre dic el mateix: abans de posar-te límits, has de provar les coses. Jo, per exemple, centro un 70% del meu entrenament en la bicicleta de carretera, per tenir cura de les meves articulacions, però tampoc renuncio a pedalar per la muntanya. Sóc molt conscient que, després d’un sobreesforç, em toca estar tota la tarda a casa fet una coca, però no t’hi pots posar de mal humor”, reitera el nostre protagonista.

En Jordi Buch és així; optimista contagiós. I desprèn una llum que inspira. “M’ha tocat conviure amb aquest pack i ja està. No puc fer més que tirar endavant i gaudir al màxim”, assegura. Aquesta sempre ha estat la filosofia que, a nivell familiar, sempre s’ha ‘practicat’ a casa del nostre entrevistat. “Ens hem passat molts anys visitant metges i metges per veure com es podia tractar la meva patologia. Un cop em van operar per corregir l’angle del meu genoll, vam decidir que era el moment de mirar endavant”, argumenta Buch. L’exemple d’en Jordi és d’aquells que t’omplen; és una història de valor afegit que t’ajuda a entendre que, per molt adverses que puguin semblar, mai has de deixar que les circumstàncies dominin la teva vida. Ell, creuant deserts i muntanyes a lloms de la seva bicicleta, ens ho demostra cada dia ■

Apunts

UN OBJECTIU: TROBAR UNA PARELLA.
UN VIATGE: FILIPINES.
UNA LLIÇÓ: VIURE EL DIA A DIA.
UNA PASSIÓ: EL CICLISME.

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img