MataróCulturaQuan la festa de Miquel Biada va fer ombra a Les Santes

Quan la festa de Miquel Biada va fer ombra a Les Santes

spot_img

T’expliquem com un homenatge a Biada va generar pànic dins dels sectors conservadors de la ciutat

Els manuscrits de l’època expliquen que, el 1910, quan encara cremaven els fets de la Setmana Tràgica a Barcelona, la representació republicana a l’Ajuntament de Mataró va proposar impulsar una celebració municipal per commemorar el LXII aniversari de la inauguració de la línia ferroviària Barcelona-Mataró. L’objectiu, retre homenatge al seu promotor: el mataroní Miquel Biada. La festa es va fixar pel 28 d’octubre d’aquell mateix any i va ser un èxit de masses.

Tal com expliquen els textos històrics fets per Joaquim Llovet, “s’engalanaren les façanes de la Casa de la Ciutat, de l’Ateneu Obrer, de la societat recreativa Nueva Constància i del Centre Federalista Radical. A les 9 de la nit al Teatre Euterpe, situat al costat de la Presó, s’hi celebrà una funció benèfica de teatre i música amb totes les localitats ocupades. Un artista local, Joan Vila, va pintar un decorat representant l’antiga estació de Mataró amb la màquina de ferrocarril primitiva i una al·legoria d’un sol que sortia amb la data del 28 octubre de 1848, i sobre el seu resplendor, com una silueta, la figura de Miquel Biada. A més, per primera vegada es va cantar l’himne del primer ferrocarril que creuà terres hispàniques, a càrrec d’una massa coral dels cors mataronins”.

Col·locació de la primera pedra al monument a Miquel Biada / La Actualidad

L’endemà, dissabte, a la nit, a la Casa de la Ciutat, tingué lloc un acte institucional, amb la participació de l’Ajuntament, autoritats, i l’assistència de nebots, néts i besnéts de Miquel Biada. L’endemà es van inaugurar plaques commemoratives al carrer Sant Antoni número 18, llar de Biada, i a l’estació de tren. Tots aquests actes solemnes van anar acompanyats d’altres elements festius i la resposta de Mataró va ser massiva: es va sortir al carrer a gaudir d’una festivitat catalogada com “fiesta del progreso”.

Mataronins omplint la Riera, durant els actes a honor a Biada el 1910 / Arxiu Santa Maria

Amenaça a Les Santes

L’èxit rotund de la festa de Biada, i la seva repetició el 1911, va provocar el pànic en els sectors més conservadors de la ciutat. Veien la festa com una potencial amenaça a Les Santes, ja que es deslligava del vincle religiós amb les patrones Juliana i Semproniana. Per aquest motiu es va iniciar una ‘guerra’ mediàtica entre les diferents capçaleres de premsa local. El Diario de Mataró, de caire conservador, va silenciar la festa de Miquel Biada durant dos anys, mentre que setmanaris com El Nuevo Ideal, òrgan del Partit Republicà Federalista Liberal, la van potenciar al màxim. Cal dir que, després de 1911, la festa del 28 d’octubre es va deixar de celebrar. Caldria esperar fins el 1922 per repetir, però la seva reaparició no va tenir la força suficient com perquè la societat mataronina es tornés a plantejar l’opció que Les Santes perdessin força ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img