Les troballes comprenen diferents fases cronològiques que van del segle I al segle IV per una banda, del segle IV al V i del segle XIV
La investigació científica de les troballes arqueològiques del jaciment de Ca la Madrona aporta nova informació i confirma que les restes no són d’època visigòtica.
Malgrat que entre les primeres hipòtesis s’apuntava que podien ser d’època visigòtica, els estudis dirigits pel director de l’excavació del jaciment i arqueòleg, Jordi Ardiaca, confirmen que les restes comprenen diferents fases cronològiques:
- Segle XIV: s’han documentat un bon nombre de rases per plantar vinyes disposades en filades i que estan limitades per un mur que fa la funció de bancal.
- Segle IV, V i potser inicis del VI –època tardo romana– S’ha trobat un carrer delimitat per un edifici de grans mides que conserva una porta d’entrada i un mur paral·lel. A banda i banda del carrer es documenta una necròpolis de la qual s’han excavat 88 tombes. Els estudis senyalen que l’edifici es tractaria d’una construcció a cel obert, sense teulada. A Catalunya s’han trobat edificis molt similars al Monestir de Santa Caterina i al Monestir de Sant Cugat amb necròpolis al voltant; es per això que les hipòtesis actuals porten a pensar que aquest edifici es tracta d’una aula funerària.
- Segle I a IV –època romana– D’aquest moment es documenta un edifici construït cap el 70 d.C i que correspondria a estances de la part rústica d’una vil·la o a un establiment aïllat amb finalitats agrícoles o industrials. En aquesta edificació s’observen varies reformes i una perduració fins a època baix imperial en què es configura com un edifici amb cinc àmbits diferenciats. L’abandonament es situa en algun moment del segle V. D’aquesta època també s’han trobat dos turcularium, és a dir, dues bodegues per fer vi.
El procés d’investigació científica és lent i caldran encara mesos d’estudi per poder datar les troballes amb més precisió. Actualment s’han començat a inventariar les restes ceràmiques trobades i s’ha iniciat un estudi antropològic dels individus trobats a la necròpolis. Per altra banda, s’estan esperant els resultats del laboratori de les proves de carboni 14 d’aquests.
Més enllà d’aquestes noves dades, Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme junt amb l’Ajuntament de Mataró confirma la seva voluntat de traslladar les troballes per a museïtzar-les en un futur Centre d’Interpretació que s’ubicarà a la zona del Bon Recés, una zona verda situada a només 250 metres del lloc original de les troballes.
Aquesta proposta, que permet fer compatible la construcció del Parc Circular Mataró-Maresme i la conservació de les restes, aporta valors qualitatius al projecte museístic. El fet d’integrar-se en una zona verda que forma part de l’anella verda de Mataró genera un punt atractiu d’interés socio-cultural en aquest espai. I sobretot, manté la proximitat per contextualitzar les troballes.
