ReportatgeMataró mira cap als e-sports

Mataró mira cap als e-sports

spot_img

Els esports electrònics han revolucionat la indústria de l’entreteniment. En aquest reportatge parlem amb els gamers mataronins de referència

Un augment dels jugadors, de les hores de competició en línia i dels patrocinis. Malgrat que ha castigat la celebració de grans esdeveniments, la pandèmia també ha dut la indústria dels esports electrònics a créixer de forma potencial en diferents àmbits. Els ingressos anuals que genera el sector del gaming ja superen els 1.000 milions d’euros, i la majoria de clubs esportius d’arreu del món ja han creat els seus propis equips de competició. A la nostra ciutat, per exemple, el CE Mataró compta amb una plantilla de jugadors professionals de FIFA, i recentment s’ha fet oficial la creació d’Iluro Gaming, un ambiciós projecte que integra diferents equips competint en diversos videojocs en línia.

Per parlar de l’escenari dels e-sports ens citem amb en Martín Almirón (alias PXXRNOjSE), gamer mataroní que actualment forma part de Game Fist, un equip belga de Counter Strike que està patrocinat per marques com Red Bull. En Martín frega el top20 dels millors jugadors d’Espanya en aquests moments. “Vaig conèixer els videojocs amb 3 anys. Amb el meu pare vam descobrir un cibercafè a Mataró i hi vam començar a anar de forma puntual per jugar”, recorda. Jugar al Counter Strike el fa “recordar el sentiment de ser un nen”.

Un dels aspectes més importants, però, és recrear situacions d’estrès en els entrenaments per saber gestionar les emocions durant les competicions

Dedicació total

Counter Strike és un joc de shooting. L’equivalent a disparar en primera persona. Dos equips de cinc s’enfronten entre ells a vida o mort. Quin és l’entrenament diari que segueix Martín Almirón? Ell ens ho explica: “Primer cal entrenar la punteria i els reflexos. Si no tens estabilitat i et tremola la mà, estàs perdut”. Per entrenar això, en Martín té un simulador amb punts vermells als quals ha de disparar movent el ratolí. “També entrenem la mobilitat del personatge fent-lo escalar per diferents estructures”, afegeix. Un dels aspectes més importants, però, és “recrear situacions d’estrès en els entrenaments per saber gestionar les emocions durant les competicions”. Conviure “amb situacions de joc adverses” i “ser molt metòdic” són indispensables per poder ser un gamer professional. “Si vols dedicar-te a això, la dedicació no serà normal. Potser cal jugar entre 60 o 70 hores a la setmana”, apunta el gamer mataroní, actual número 24 del rànquing espanyol. Una altra de les variants a explotar és “l’exercici físic”, vital per trencar la rutina de joc i mantenir el cap “fresc”.

Gaming solidari

Sent un sector que genera tanta passió i ingressos, el gaming també té un vessant molt solidària. Martín Almirón, per exemple, va organitzar el passat 2 i 3 de gener un torneig de Counter Strike amb jugadors de tot el país per recaptar fons per la fundació Juegaterapia i l’Hospital Sant Joan de Déu. L’objectiu: que cap nen es quedi sense joguina de cara als Reis.

Jugar amb els millors

Canviem d’escenari, i passem al Call of Duty: Warzone, una modalitat de joc que et permet caure en una illa amb 150 jugadors per comprovar qui és l’únic que pot sobreviure. Aquí, el mataroní de referència és Carlos Fuentes (BADNATSUBB), qui es va situar dins del top10 de millors jugadors d’Espanya quan el joc va sortir al mercat. “Ara mateix em dedico a fer streaming a través de Twitch i a crear contingut per YouTube. També imparteixo classes de kick boxing aquí a Mataró”, ens explica el nostre protagonista.

Tot i que en Carlos ara mateix no forma part de cap equip, sí que comparteix partides amb els jugadors de millor puntuació d’Espanya. “A nivell nacional segurament puc estar dins del 5% de jugadors de Call of Duty: Warzon amb millors capacitats”, ens trasllada. El discurs d’en Carlos coincideix amb el d’en Martín pel que fa a la importància de tenir una rutina establerta. “Has de tenir uns horaris, seguir una bona alimentació i tenir vida fora dels videojocs. Però les hores de dedicació són moltes”, reconeix. Habitualment, Fuentes pot competir de forma online “durant vuit o nou hores al dia”, descansant sempre cada dues o tres hores ■

Prevenir el risc i explotar avantatges

Com tota innovació tecnològica, el món dels videojocs i les xarxes socials camina per un cable fi on avantatges i inconvenients hi convergeixen. Marta de Marco, neuropsicòloga clínica del centre La Volta de Mataró, ens transmet el valor de fer-ne un bon ús. Com a punt de partida, cal tenir en compte que els joves han descobert una forma de relacionar-se “totalment digital” i que passen molt temps “connectats” a través de “xarxes socials, Internet i videojocs”.

És un element que pot millorar capacitats humanes, perquè si s’utilitzen bé poden potenciar el raonament abstracte

En primer lloc, Marta de Marco enumera les amenaces que aquesta realitat està generant. “Molts d’aquests joves que abusen de les tecnologies entren en contacte amb els jocs d’atzar i les apostes”, afirma la neuropsicòloga. Segons de Marco, en els últims anys els usuaris que aposten han augmentat “un 20%” i “un 45% d’ells presenten altres trastorns psicològics”. Les altres dues amenaces principals que ofereixen les xarxes, Internet i els videojocs són “la disponibilitat constant” i “l’anonimat”. I és que totes aquestes tecnologies permeten compartir “només allò que vols sense que ningú et vegi” i amb l’objectiu d’assolir una “recompensa immediata”. A l’altra cara de la moneda hi ha els potencials avantatges, que també en són diversos sempre que l’ús sigui correcte. “Els videojocs poden ajudar a reforçar el nivell atencional i la velocitat de processament de dades. És un element que pot millorar capacitats humanes, perquè si s’utilitzen bé poden potenciar el raonament abstracte”, assegura la neuropsicòloga del centre La Volta de Mataró. Marta de Marco, però, adverteix que el món laboral vinculat a Internet i sobretot a les xarxes socials s’ha idealitzat. “Els creadors de contingut han de gestionar un nivell d’angoixa i estrès molt alt”, apunta. En aquest sentit, de Marco vol recordar que tant xarxes socials com videojocs s’han dissenyat “per crear addicció”. “Hi ha molts articles que confirmen que els grans empresaris de Silicon Valley limiten molt l’accés a la tecnologia dels seus fills i els porten a escoles on les pantalles no són gens protagonistes”, declara per acabar ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img