ReportatgeCirera, Via Europa i La Llàntia: créixer amb cohesió

Cirera, Via Europa i La Llàntia: créixer amb cohesió

spot_img

Continuem el serial d’especials ‘Fent barri’, on cada setmana us acostarem un reportatge d’un barri de Mataró. Avui parlem de Cirera, Via Europa i La Llàntia

D’aquells solars sense ordre i plens de conreus, horts i torrents dels anys 50, al barri actual. Han passat prop de 70 anys des que Cirera va començar a construir-se a mà al llarg del terreny vertical i irregular que conforma el barri. Actualment, a Cirera hi conviuen prop de 10.800 veïns, els quals veuen ja de molt lluny els temps de marginalitat i droga que van colpejar amb força aquesta zona de Mataró. Un exemple de com Cirera s’ha obert a la ciutat és el projecte cultural ‘Llibre Actiu‘, promogut des del 2009 pel Centre de Formació i Prevenció del Maresme. Des del carrer Muntanya 79, el barri de Cirera compta amb un pol d’atracció cap al coneixement. Llibre Actiu és una biblioteca d’intercanvi de llibres gestionada per persones amb problemàtica de salut mental. “Tenim una doble finalitat. Potenciar la cultura al barri i donar un espai de voluntariat a persones que ja han passat per diferents itineraris de rehabilitació”, exposa Jaume Rodon, un dels impulsors del projecte. Llibre Actiu compta ara amb vuit voluntaris que s’encarreguen de “gestionar la llibreria al cent per cent, fent atenció al públic i classificació de llibres”.

Un nou món

Ja fa molts anys que Cirera va deixar enrere l’estigma de la marginalitat, tot i que el camí per aconseguir-ho ha estat llarg. “Hem deixat de ser la part fosca de Mataró. Ara tenim un barri fantàstic”, assegura Rodon. El Centre de Formació i Prevenció va néixer precisament a Cirera als anys 70 amb la voluntat de treballar a peu de carrer per solucionar les mancances socials existents. Només ells i els religiosos de la parròquia Sagrada Família s’atrevien a fer-ho. D’aquells anys de conquestes socials a l’actualitat, on Cirera pot presumir de ser un enorme nucli distribuïdor de lectura de franc per tot Mataró.

Llibre Actiu és una biblioteca d’intercanvi de llibres gestionada per persones amb problemàtica de salut mental

Isidre i Echarri: els ‘pares’ de la Llàntia

Superant la barrera dels 4.000 habitants, la Llàntia és avui dia una de les àrees més tranquil·les de Mataró. Es tracta d’un petit poble dins de la ciutat, sense cap semàfor i que veu amb alegria “com els fills de les generacions que van crear el barri s’hi han quedat”. Qui ens parla és Kico Verjano, president de l’Associació de Veïns, i gran coneixedor de la Llàntia. Per entendre com el barri ha passat de ser un “conjunt de camps, vinyes i pinedes” a erigir-se com una àrea amb una gran qualitat de vida, cal recordar a dues figures fonamentals: l’Isidre i el pare Echarri.

El primer és el veí més antic de la Llàntia, ja que hi residia amb la seva família (Masia ca l’Isidre) des de 1934. “L’Isidre va ser qui va posar moltes facilitats als emigrants nouvinguts amb la venda dels terrenys per anar construint a poc a poc la Llàntia”, destaca Verjano. En aquells dies, les primeres barriades de Santa Catalina, Vila Benet i la Floresta – orígens del barri actual – van anar assolint les seves primeres conquestes veïnals, totes elles sorgides de reunions al mític Bar Descanso. La inexistència de cap servei bàsic com era l’aigua, la llum i el clavegueram va convertir la població de la Llàntia en una família unida que treballava plegada cap a l’evolució. En aquest sentit, des de 1965, el pare Jose Maria Echarri es va convertir en el ‘líder’ espiritual i social d’un barri ja conegut com La Llàntia a partir de 1969. Ell va ser qui va coordinar totes les conquestes socials aconseguides, i va ser el promotor d’una Associació de Veïns modèlica, construïda pedra a pedra pels mateixos veïns, i que feia funcions “d’escola, centre social, consultori mèdic i inclús de parròquia per casaments i festivitats”. “Echarri no tenia cap problema en arremangar-se la sotana i agafar la pala per treballar”, afirma Kico Verjano.

Echarri no tenia cap problema en arremangar-se la sotana i agafar la pala per treballar

Recuperar l’esperit

Centrant-nos en l’actualitat, el president de l’Associació de Veïns de la Llàntia troba a faltar la cohesió social d’etapes anteriors. Si bé el barri és ara “una àrea molt tranquil·la, sense problemes de convivència i on hi ha molt pocs pisos en venda”, a Kico Verjano li agradaria que la Llàntia recuperés la “capacitat de lluita del passat”. “Tenim mancances en tema de salut, sobretot en pediatria”, assegura Verjano. Per tal de pal·liar aquestes deficiències, i també pensant en totes “les problemàtiques socials que hi ha a Mataró”, en Kico posa sobre la taula la necessitat d’incentivar novament la lluita veïnal. “Una ciutat es fa gran si els veïns lluiten units. Necessitem connectar amb la gent jove. Escoltar-los i donar suport als seus projectes perquè se sentin part dels barris”, sentència Verjano.

La Via Europa: la connexió final

Si hi ha un element clau que ha ajudat a consolidar Cirera i la Llàntia i a cohesionar els dos barris dins del conjunt de Mataró és la Via Europa. El 10 de novembre de 1996, el tronc central de l’avinguda va entrar en funcionament, connectant la plaça Granollers amb l’autopista i integrant Cirera i la Llàntia a la resta de la ciutat. L’obertura de la Via Europa forma part d’un enorme procés d’urbanització on es van invertir prop de 4.000 milions de pessetes i es van construir més de 3.500 habitatges. La culminació del projecte va tenir lloc el novembre de 1999, amb la inauguració del nou parc de Cirera. Mataró funcionava ja com un bloc unitari.

El futbol, nexe d’unió

Seguim a la Llàntia, ara per parlar d’un element que ha estat cabdal dins del barri: el futbol. La pilota i els gols van erigir-se en un nexe d’unió durant els anys 60 pels joves de les barriades que es començaven a construir en la Llàntia actual. Tots ells es reunien cada divendres al Bar Descanso i des de 1966 decideixen agrupar-se per començar a jugar a futbol gràcies al suport dels salesians. El 1968 es crea el primer equip oficial, i el 1975 es funda l’AD La Llàntia. El club va iniciar la seva aventura esportiva en una esplanada situada davant de l’actual Hospital de Mataró, i va escollir els colors blanc i verd en honor a Andalusia. La forma triangular de l’escut, per la seva part, es va triar com a vincle amb el Real Betis.

Ángel Rodríguez ha estat vinculat a l’entitat durant tota una vida, fent de president en dues etapes. Nascut a Granada, però criat a Còrdova, l’Ángel va arribar a la Llàntia amb 17 anys. “Mataró era una il·lusió. Veníem a lluitar, a treballar i a crear un espai de vida digne”, reconeix el president de l’AD La Llàntia. Des dels primers anys de l’entitat fins ara, el club ha crescut i consolidat la seva “funció social” al barri. “Estem estructurats i modernitzats, i gaudim d’unes instal·lacions privilegiades a Mataró”, afirma el president. En la present temporada, l’AD La Llàntia compta amb uns 155 jugadors, tot i que el club mira amb una certa por el context de pandèmia. “Mantenim la il·lusió de sempre, però aquesta temporada ha estat terrorífica. Els nens estan perdent les ganes de jugar a futbol perquè no poden competir. El pitjor és no saber què passarà”, ens trasllada Ángel Rodríguez. Des de la directiva del club, però, tenen clar que l’AD ha de seguir sent referència a la Llàntia ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img