Davant dels atacs i saquejos dels pirates i corsaris provinents de Turquia i del nord d’Àfrica, que des de l’Edat Mitjana van patir les costes mediterrànies, Mataró va rebre el permís reial per la construcció de les seves muralles a finals del segle XVI. No van ser suficients, i el Consell de la Universitat de la ciutat va iniciar el projecte d’edificació de l’ermita de Sant Simó.
El 1611 s’inaugurà l’Ermita de Sant Simó, amb l’objectiu de ser un avís pels pirates que amenaçaven la costa mataronina. Sant Simó fou escollit per ser un dels apòstols de Jesús, partidari dels zelotes, coneguts com els homes dels ganivets. La seva ubicació, allunyada de la vila i fora de les muralles, fou determinada estratègicament perquè hi havia un pou d’aigua que els pirates barbarescos utilitzaven per abastir d’aigua dolça les seves naus.
Un cop construïda, els mariners, pescadors i pagesos de Mata i de les Cinc Sènies van ser els que cuidaven i vetllaven per l’ermita. De fet, l’ermita és considerada un lloc de devoció, culte i tradició marinera i de la pagesia del Maresme.
L’edifici, d’una sola nau i amb capelles laterals a banda i banda, fou restaurada l’any 1975 per Manel Salicrú, després que un grup de milicians van incendiar l’ermita i tots elements que hi havia dins l’any 1936.
