Personal Samuel Bayón: l'amic del futbol

Samuel Bayón: l’amic del futbol

Amb 37 anys i lesionat de gravetat, Samuel Bayón manté el mateix somriure que ha lluït per estadis de mig món. Conserva la passió de sempre; l’amor per un esport que li ha donat “els millors moments” que ha viscut mai. Bayón, un veterà de luxe pel CE Mataró, ‘pateix’ una tortura de 3 hores diàries en forma de sessions de recuperació per tal de reaparèixer i tornar a gaudir sobre la gespa. Fa uns mesos va patir una greu lesió de lligaments i menisc, però, lluny de desconnectar-se de l’equip, segueix implicat al màxim. Ens citem amb ell al camp del Centenari i el trobem observant un entrenament del juvenil i comentant la jugada amb entusiasme. No ens sorprèn. “Per mi, la pilota és mitja vida. Des que vaig néixer ha estat la meva millor amiga”, reconeix en Samu. Format als millors planters del país, Bayón ha vist com aficionats de l’Hospi, del Premià, del Burgos, de l’Alavés, del Cartagena, del Benidorm, del Badajoz, del Llagostera, de l’Orihuela, el del Badalona, del Michalovce eslovac, del Palazzolo i el Gaeta italians, de la Gramenet i del Mataró l’animaven des de la grada mentre feia gols i donava assistències. Amb ell parlem del futbol d’ara i d’abans, sense filtres.

“Abans els joves entràvem amb peus de plom als primers equips. Avui és diferent. Hi ha gent jove molt descarada. Però, si els saps portar cap al teu terreny, aquesta valentia i personalitat et soluciona partits”, afirma el futbolista del Mataró. Fa uns anys ell era el ‘nen’ dels equips, i ara li toca assumir un rol diferent. El d’home expert en mil batalles. “Acumular anys de gespa et dóna una certa autoritat per fer seure cinc minuts a un jove i explicar-li cap a on ha d’anar. És important ensenyar a contemporitzar les emocions, tant en els bons com en els mals moments”, afirma el nostre protagonista. Del futbol d’elit modern, Bayón en destaca la importància que ha assolit “la capacitat atlètica dels futbolistes”, com també “la presa de decisions”. Segons ell, les últimes grans competicions de clubs estan demostrant que “equips top tècnicament es veuen superats per blocs molt ben treballats”. “Si una plantillaconnexió dins i fora del camp, i està treballada al màxim nivell tant física com mentalment, derrotar-la és molt complicat”, adverteix l’atacant groc-i-negre. Per Bayón, l’aspecte mental és “bàsic”, i defensa l’auge dels psicòlegs esportius a l’elit. “Mai saps la batalla interna que viu cada persona. La psicologia pot donar amb la tecla per treure el màxim rendiment”, destaca ■

Mai saps la batalla interna que viu cada persona. La psicologia pot donar amb la tecla per treure el màxim rendiment

Viatjar fent gols

A Samuel Bayón mai li va importar sortir de la zona de confort. Volia ser professional, i amb 22 anys va deixar Mataró per fitxar pel Burgos. Aquella primera experiència a El Plantío va inaugurar un serial de viatges arreu d’Espanya i Europa per continuar amb la seva carrera. “Viatjar m’ha ajudat a entendre millor a les persones. A apreciar la diferència i tenir empatia”, destaca. Bayón creu que és molt útil saber “solidaritzar-se” amb cultures diferents conservant sempre l’essència. En aquest punt li preguntem sobre com veuen fora d’Espanya als futbolistes nacionals. “Ens valoren molt per l’exquisidesa tècnica i tàctica. I pel bon cap que tenim a l’hora de jugar”, assegura. En Samu ha viscut experiències irrepetibles jugant a l’estranger, però també ha topat amb el malson dels impagaments. “És molt fotut. Sobretot perquè hi ha vegades que als futbolistes se’ns jutja sense saber si estem treballant sense cobrar. Jo he perdut ascensos per culpa d’impagaments”, ens revela ■

Tornar a casa

Si hi ha una cosa que Samuel Bayón canviaria de la seva carrera és el fet de ser “un jugador de ciutat; de club”. “He estat molts anys lluny de Mataró. Em fa pena no haver fet més carrera aquí, a casa”, reconeix. Bayón, un dels històrics que va guanyar la Copa RFEF amb el club el 2005, viu l’etapa final de la seva vida esportiva a l’entorn que més estima. “Faig una mica de veterà cascarrabias, però realment conservo la mateixa il·lusió que un nen”, afegeix el futbolista groc-i-negre. En Samu és tot positivisme i resiliència. I aquesta actitud vers la vida l’ha ajudat sempre a superar les pedres que el viatge del futbol li ha posat al davant.

Si una plantilla connexió dins i fora del camp, i està treballada al màxim nivell tant física com mentalment, derrotar-la és molt complicat

“Les coses passen quan han de passar. No cal donar voltes sobre un tema. Ha estat així i punt. Un cop et passa, s’ha de pensar que avui és el primer dia de millora”, ens trasllada. Bayón fa referència a la greu lesió de genoll que va patir a finals del 2020. Es va operar el 14 de desembre passat dels lligaments i del menisc i conserva plenes ganes de tornar a enfundar-se la samarreta del Mataró. “En el precís instant de lesionar-me vaig saber que m’havia destrossat. Vaig notar com si una cremallera de 30 centímetres se m’obrís per tot el genoll. Mai havia sentit aquest dolor”, ens relata. La lesió, però, no ha deixat trauma, i en Samu compta els dies en el calendari per reaparèixer sobre el verd i acariciar la seva millor amiga: la pilota

Apunts

UN ASCENS: PUJAR A LA PRIMERA DIVISIÓ ESLOVACA.
UN AMIC: LA PILOTA.
EL FUTBOL ÉS: MITJA VIDA.
EL CE MATARÓ: COM A CASA.

Articles similars

Comentaris

Anunci Publicitari

Instagram

El més popular

Dones amb història: Rocafonda, el Palau i l’Havana

Tres dones; tres barris; tres històries. Continuem amb els especials sobre els barris de Mataró. Parlem de Rocafonda, el Palau i l'Havana.

Molins i Vista Alegre: emprenadors creatius i joves implicats

Hem visitat Sweet Annie i Paleotraining Mataró, dos models de negoci innovadors. També entrevistem l'Andrea Sánchez, de l'AV de Molins.

Peramàs i les Esmandies: la llar de tots

Créixer amb referents és bàsic. Sens dubte, les Esmandies s'erigeix en la gran 'agitadora' de la vida social i cultural de Peramàs.