Dos càncers, un trasplantament de medul·la i un aneurisma cerebral. Dit d’aquesta manera, sembla el currículum mèdic d’un conjunt de pacients ingressats a la unitat de cures intensives de qualsevol hospital. Però no. La llista és el difícil circuit d’obstacles que la mataronina Olga Noé, de 48 anys, ha hagut de superar per conservar el seu dorsal en la cursa de la vida. L’Olga mai ha competit en cap prova de 100 metres tanques, però és una autèntica professional a l’hora de passar per sobre de qualsevol adversitat. Entre els 15 i els 20 anys va perdre els seus pares. Sens dubte, unes edats complicades, on encara necessites una referència al teu costat. Curiosament, de petita l’Olga volia ser infermera, però la vida la va dur cap al sector del tèxtil. Va ser treballant a la fàbrica on va descobrir-se un bony a la zona del coll. “Al principi jo em trobava bé, i el metge em deia que era només un gangli. Vaig aguantar quasi dos anys amb dolor fins que vaig obtenir el diagnòstic real”, ens explica la protagonista.
Quan amb 29 anys et diagnostiquen un Limfoma de Hodgkin, el pensament instintiu que et ve al cap és “el de la mort”. Però després de tocar fons, i encara amb el record de les malalties que havien sofert els seus pares, l’Olga va disfrassar-se d’au fènix durant sis mesos de quimioteràpia per situar el 1 a 0 en el marcador i vèncer per primer cop el càncer. El partit, però, es va allargar més del compte, ja que dos anys després la malaltia va tornar amb més força: calia fer més tractament i un tranplantament de medul·la. La compatibilitat del seu germà Josep Maria va ajudar la mataronina a tornar a ‘marcar’. Un més d’ingrés a l’hospital i uns resultats excel·lents van decretar l’Olga com a vencedora absoluta. El càncer havia abandonat la batalla ■
Vaig aguantar quasi dos anys amb dolor fins que vaig obtenir el diagnòstic real
Tornar a néixer
Amb la seva vida totalment refeta, l’Olga es disposava a gaudir d’una de les seves habituals sessions de running vora la platja. Mentre corria, un intens dolor al cap la va fer caure en rodó. El resultat d’aquest episodi va ser un ingrés de 47 dies a Can Ruti a causa d’un aneurisma cerebral, 20 dels quals en coma i amb un pronòstic “molt greu”. “Els metges no em donaven gaires possibilitats de sobreviure, però aquí estic”, recorda la protagonista. Amb molt coratge, l’Olga Noé se’n va sortir, aprenent a caminar i a parlar de nou seguint una rehabilitació de molts mesos. Havia tornat a néixer, i això l’ha fet viure “sense por a res”.
“Som en una època de pandèmia, però jo no tinc por. La vida m’ha ensenyat a gaudir de les petites coses i a mirar els problemes a la cara. Malgrat totes les coses que he tingut, surto al carrer amb confiança”, explica. L’Olga és una persona molt activa en totes les campanyes que es fan a Mataró i arreu per visibilitzar malalties. Va prometre que, si es curava del càncer, entraria a la Fundació Josep Carreras, i així va ser. Al costat de la fundació, l’Olga intenta fer consciència de la importància que té donar medul·la ■
Som en una època de pandèmia, però jo no tinc por. La vida m’ha ensenyat a gaudir de les petites coses
Un àngel de la guarda
L’Olga considera que té un àngel de la guarda. És l’Helena, la noia que la va trobar quan va patir l’aneurisma cerebral mentre corria i que es va encarregar d’avisar a les assistències mèdiques. L’Helena, però, no és l’únic àngel. També ho és el doctor Navarro, el seu primer oncòleg, i l’equip d’infermeres que la van tractar. “Per mi el doctor és com un germà. El dia que em va donar l’alta vam plorar tots dos. Crec que hem de valorar molt més els professionals sanitaris que tenim. Valen molt”, diu l’Olga per concloure ■
Apunts
UN OBJECTIU: CUIDAR-ME MOLT PER TENIR SALUT.
UN VIATGE: CONÈIXER ESCÒCIA.
UNA LLIÇÓ: VALORAR LES PETITES COSES.
UNA PASSIÓ: VIURE.
