PersonalJosep Fadó: una veu valenta

Josep Fadó: una veu valenta

spot_img

Entrar a l’estudi de Josep Fadó és viure en un univers de tota una vida dedicada a la música i al teatre. Sobre el piano hi regna una fotografia de l’Escolania de Santa Anna, allà on, sense saber-ho, en Josep va assolir els coneixements tècnics i vocals decisius per ser avui qui és: un dels tenors de referència del Liceu. Tenir els orígens presents sempre és bo per tocar de peus a terra, reflexió que Fadó comparteix. Ell es defineix com “una persona normal” que, un dia, “va decidir tirar-se a l’arena”.

En Josep va entrar professionalment tard al món de l’òpera i la interpretació. Tenia 34 anys i en feia molts que treballava al sector de la banca. Fa dues dècades, una trucada ho va canviar tot. “Recordo perfectament aquelles paraules. Em van dir: estudia aquest tros de El Trobador i el vens a cantar”, detalla el nostre protagonista. Posteriorment, aquella veu telefònica el va contractar per debutar a Sabadell amb el paper de Manrico, a ‘Il torvatore‘ de Verdi. D’això ja en fa 20 anys, i després de 300 funcions al Liceu i una inacabable llista d’experiències professionals arreu del món, la veu més potent de Mataró recorda com va començar el seu camí. “Sempre he tingut un entorn favorable cap a la cultura. El meu avi tocava a la banda municipal i el pare feia teatre”, rememora. Aquest vincle familiar, sumat a la influència de l’ideòleg de l’Escolania de Santa Anna, en Josep Maria Vidal Roig, van guiar el tenor cap al món de la interpretació. “Amb 8 anys ja feia els Pastorets a la Sala Cabanyes”, afegeix en Josep. Ara, ja consagrat en un gran escenari com el Liceu, Fadó aprecia el fet de sentir-se “valorat pel públic”. “El Liceu el considero casa meva. Sento un gran respecte del públic. Em consideren de la casa i ja em coneixen, després de tant de temps”, celebra. Tornar a actuar al Gran Teatre és una d’aquelles coses que més il·lusió li farà al tenor mataroní. Estem segurs que el públic també ho agrairà, perquè sentir cantar en Josep és com traslladar-se davant les cataractes Victòria. La potència de la seva veu imposa, igual que l’etern i enèrgic curs d’aigua de les cascades ■

Sempre he tingut un entorn favorable cap a la cultura. El meu avi tocava a la banda municipal i el pare feia teatre

Un any per aprendre 

Com a referent de la música i la cultura a Mataró, preguntem a en Josep quin és el principal aprenentatge que ha assolit en aquest any tan difícil. Aquesta ha estat la seva reflexió: “Saber les necessitats reals que tenim i descobrir que la dinàmica del més i més l’hem de replantejar. A títol professional, valoro molt més estar dalt d’un escenari”. En aquest sentit, el tenor reivindica un major afecte social i institucional cap a la cultura. “Qui fa i crea cultura no només entreté el públic, sinó que fa la seva feina. Hem de saber dir que no i valorar-nos com cal. No s’hi val fer-nos propostes per actuar sempre de franc, perquè hi ha molta gent del sector que ho està passant malament de debò”, lamenta l’artista mataroní. Després d’uns mesos on les grans produccions s’han vist clarament retallades, el tenor vol mirar cap al futur amb optimisme, ja que “troba a faltar” actuar en grans projectes. La seva pròxima oportunitat ja té cita en el calendari. Serà al gener del 2021 a Bilbao: ‘Smson et Dalila’ ■ 

Josep Fadó, un referent de l’òpera

Del banc a l’òpera

Com es passa del món de la banca a emocionar milers i milers d’espectadors en un temple de l’òpera com el Liceu? Doncs amb valentia, decisió i capacitat de sacrifici. Aquest és el camí que Josep Fadó va recórrer quan la seva vida ‘anterior’ es va creuar amb el camí de la interpretació. Ell treballava a la caixa d’estalvis Laietana i es va veure absorbit per un univers que s’acabaria convertint en la seva nova forma de vida. “Els primers dos anys feia trampes”, reconeix el nostre protagonista. Com si del doctor Jekyll i mr Hyde es tractés, en Josep utilitzava l’enginy per combinar la seva feina habitual amb els primers projectes d’òpera importants. “M’escapava de la feina i em canviava al pàrquing per anar a assajar al Liceu. Després tornava a treballar”, ens revela. Aquest sacrifici, ara explicat de forma divertida amb el pas dels anys, és un clar reflex de la personalitat valenta i atrevida de Josep Fadó.

M’escapava de la feina i em canviava al pàrquing per anar a assajar al Liceu

“M’agrada parlar clar. Penso que, en general, ens falta fer un pas endavant en tots els àmbits i ser més valents. Necessitem prendre decisions”, afirma amb contundència. La història d’aquells assajos ‘amagats’ també serveixen per posar en valor tota la feina fosca que hi ha darrere d’una òpera. “El públic només veu el resultat final. Però per construir cada personatge comences a treballar un any abans. Fas d’historiador, investigues, escoltes diferents versions, i estudies el text per anar-lo polint amb un pianista. El dia u d’assaig, la partitura ha d’estar totalment dominada”, relata Fadó. Cada nota que es canta i cada emoció que es crea són el resultat d’una dedicació apassionada i sense horaris. Pel bé de la cultura, valorem-ho ■

Apunts

UN OBJECTIU: MANTENIR EL RUMB PROFESSIONAL QUE TINC.
UN VIATGE: ESCÒCIA.
UNA LLIÇÓ: SER VALENT.
UNA PASSIÓ: LA MÚSICA.  

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img