La vida d’una esportista de màxim nivell internacional és un exàmen constant de gestió d’emocions i pressió. En escassos dies, pots passar de rebre un premi individual a la teva trajectòria a perdre una final de lliga nacional contra l’etern rival i, gairebé sense descansar, iniciar una concentració amb la selecció per preparar noves competicions internacionals. Les rivals que ‘t’han fet perdre’ un títol es converteixen ara en companyes de batalla. I així és constantment. Avui, la convidada de la secció ‘Personal’ és l’Anni Espar, enguany guardonada en la 67ª Nit de l’Esport de Mataró com a millor esportista del 2021 a la nostra ciutat. Després de recollir el premi, l’Anni va disputar la final de la lliga amb el CN Mataró, caient en el tercer i definitiu partit contra l’Astralpool CN Sabadell. Sense gairebé marge per païr la derrota, la nostra protagonista va agafar un vol cap a Tenerife per concentrar-se amb la selecció espanyola. La roda del waterpolo no s’atura i, de fet, l’Anni Espar ja és tota una ‘veterana’ en assumir rutines i temporades d’exigència titànica.
Té 29 anys (1993), però quan feia 3r d’ESO va ingressar al CAR de Sant Cugat, començant a entrenar ja de manera totalment professional. “Rebre el premi a Mataró fa il·lusió, però sobretot em va agradar molt el reconeixement col·lectiu que es va fer a l’equip i veure la gran quantitat d’esportistes femenines que hi ha a la ciutat”, destaca l’Anni Espar. En un curs on l’stm-CN Mataró ha guanyat tres títols (Supercopa d’Espanya, Copa Catalunya i Copa de la Reina) i ha quedat subcampió de lliga, les jugadores dirigides per Dani Ballart han tornat a demostrar “que la feina s’està fent bé” i que són capaces de “lluitar per títols fins a l’últim segon”. “Crec que el projecte del club s’està consolidant. S’ha fet una gran feina a nivell intern per apostar pel waterpolo i perquè la ciutat s’acosti a la piscina a veure els partits. La veritat és que en el darrer partit a casa se’m va posar la pell de gallina de veure la quantitat de gent que va venir. Motiva molt veure això i sentir que les coses s’estan fent bé. Treballarem perquè tot aquest procés sigui permanent i per inspirar les categories formatives del club”, apunta la jugadora del CN Mataró ■
“Aquest cicle olímpic serà dur. Tenim tres Mundials i dos europeus abans. Hi ha molta competició i molt desgast físic i mental“
El preu de l’or
Com us diem, gairebé sense temps per gestionar la derrota, l’Anni Espar es va concentrar amb Espanya a Tenerife per jugar la fase final europea de la FINA World’s League contra Hongria, Itàlia, Països Baixos, Grècia i França. “Aquest canvi de club a selecció sense pràcticament descans es fa dur, però així és el calendari. Després tindrem una setmana per descansar”, assegura Espar. Com a membre de la selecció espanyola, l’Anni és plenament conscient que forma part de l’excel·lència del waterpolo mundial. L’exigència és màxima i l’objectiu és clar: lluitar per la medalla d’or als Jocs Olímpics del 2024. “Aquest cicle olímpic serà dur. Tenim tres Mundials i dos europeus abans. Hi ha molta competició i molt desgast físic i mental. De moment, ens concentrem en aquest estiu, on tenim Mundial al juny i europeu a l’agost”, ens relata l’Anni Espar. Sens dubte, parlem d’un calendari ‘salvatge’ i que posarà a jugadores com l’Anni al límit. Us imagineu que en futbol es juguessin Mundial i Eurocopa en un mateix estiu? O que l’NBA disputés dos play-off pel títol en tres mesos? Seria una ‘bogeria’, però en waterpolo és ben real i cal adaptar-s’hi. “Quan estem concentrades amb la selecció, gairebé tot el dia el passes entrenant, menjant o descansant”, ens assegura Anni Espar. Al final, però, aquesta vida ‘espartana’ compensa, sobretot quan es comparteixen “triomfs i bons moments amb les companyes”. Per l’Anni, aquest esperit col·lectiu és la clau de l’èxit, ja que afrontar l’exigència “del dia a dia és el que més costa”. Quan el grup funciona i treballa, es pot guanyar. Així, Espar ha pogut penjar-se dues medalles de plata olímpiques (2012 i 2020), tres medalles al Mundial (or i dues plates) i dos títols europeus, a banda de les nou lligues, nou Copes de la Reina i quatre Copes d’Europa guanyades a nivell de clubs ■
El talent de l’adaptació
A banda de tenir un talent innat i de treballar al màxim, si alguna cosa ha demostrat l’Anni Espar és capacitat d’adaptació. Ella, igual que fa l’aigua, ha estat capaç d’entrar a tot arreu amb bon peu, fer-se un lloc i brillar. Ho va executar en els seus inicis amb el CE Mediterrani, després al CN Sabadell i ara al CN Mataró. Però la seva aventura dins del món del waterpolo no només s’ha desenvolupat a casa nostra. L’Anni va ser becada per la Universitat del Sud de California, a Los Àngeles, on hi va estudiar i competir fins a proclamar-se campiona de la lliga universitària (NCAA), el 2013. Aquest és un títol que valora molt, sobretot pel nivell d’exigència i pels enormes recursos que hi ha a la NCAA. Guanyar-la és molt difícil, perquè lluites contra les màximes potències universitàries nord-americanes. La nostra protagonista sembla que no en va tenir prou conquistant la costa del Pacífic dels Estats Units, i va marxar a l’altra banda del món, a Austràlia. Allà, la temporada 2016-2017, Espar va aixecar la lliga australiana com a jugadora del Sidney University Lions. A casa dels Espar, l’esport és llei de vida. La seva germana Clara és també jugadora professional de waterpolo i companya a la selecció, mentre que el seu pare, en Xesco, ha estat entrenador del Barça d’handbol i campió d’Europa com a blaugrana ■
FOTO 1: JORDI LÓPEZ / RFEN
FOTO 2: Real Club Tennis Barcelona
