Si passegeu pels voltants de la Nau Gaudí és ben possible que topeu amb un taller que té màgia. Alejandro González fa que els instruments cobrin vida des del seu local, situat al carrer Cooperativa número 9. L’Àlex, nom amb el qual el coneixen els amics, és luthier i viu envoltat de música, fusta i eines. Després de molts anys treballant a Barcelona, el nostre protagonista va decidir obrir el seu propi negoci ben a prop de Rocafonda, lloc on resideix. “El meu avi era fuster i, com que m’encanta la música, vaig pensar que combinar els dos mons era idea per mi”, reconeix l’Àlex. Els seus orígens com a luthier es traslladen a l’adolescència, quan es passejava pels carrers de la ciutat “amb una bicicleta i quatre eines”, oferint-se com a fuster a tots els negocis.
“Un taller de luthier em va donar l’oportunitat de començar a treballar, i m’hi vaig enganxar”, afegeix. Sobre la màgia que té la seva feina, González confirma que qualsevol espai on es treballi amb instruments té una energia especial. “La música té magnetisme, igual que la fusta, les eines que utilitzem i tots els olis i vernissos que s’empren”, destaca. Què és, però, l’aspecte que fa de la vida d’un luthier quelcom somiat? “Per mi, la clau és la tranquil·litat. Sent luthier puc treballar concentrat, tenint cura del detall i assegurant-me que les coses han quedat ben fetes. M’encanta la sensació que sento quan un músic toca un instrument que ha passat per les meves mans i s’hi sent còmode”, ens relata el nostre protagonista. L’Àlex valora molt la seva “paciència”, una de les bases per ser bon luthier. “Si treballes ràpid, acabaràs perdent temps, perquè hauràs de repetir moltes coses”, diu. Per tant, la vida del luthier està lligada al “mètode” i a la “calma”. González va aprendre això des de la seva primera feina: “un violí especialment car que calia reparar”. “Em va marcar molt, perquè vaig entendre que calia acceptar la responsabilitat”, destaca. La rutina del luthier de Mataró, però, no només es limita a la fusta i a les eines; també està lligada al cultiu d’horts, al tir amb arc i als gossos ■
Si treballes ràpid, acabaràs perdent temps, perquè hauràs de repetir moltes coses
La música ben feta
Quan entres al seu taller, l’Àlex et dóna la benvinguda amb un suau fil musical de jazz o blues. S’hi respira una energia càlida; tranquil·la però amb el toc d’activitat necessari per treballar sense pressa però sense pausa. ‘Quina és la teva música preferida’, li preguntem durant l’entrevista. “No és fàcil contestar aquesta pregunta. Crec que la millor resposta és… La música ben feta”, ens contesta. La seva resposta suposa un fidel model de la metodologia que té el luthier mataroní. “Sóc exigent amb tot, també amb la música. M’agrada el jazz, el soul, la música clàssica… Però que tingui qualitat”, afirma. Amb aquest discurs, poques opcions tindrem de trobar un instrument ‘tractat’ per l’Àlex que no tingui el so perfecte. Ell s’ha especialitzat en guitarres i contrabaixos, sobretot perquè també els toca com a músic aficionat. Quan vol fer experiments atrevits creant guitarres, els seus amics se’n solen beneficiar en forma de regal ■
Escollir el so
Com en tot procés creatiu, cada detall té el seu pes; i el món dels luthiers no s’escapa d’aquesta màxima. “Fer una guitarra des de 0 pot implicar unes 200 o 250 hores”, exposa Àlex González. Segons el nostre protagonista, la millor estratègia “és no veure’s limitat per la pressa i escollir una bona fusta”. L’elecció del material tindrà el seu impacte en el so final de l’instrument, tal com explica el luthier. “Si saps com has d’escoltar, pots apreciar com un instrument té un so diferent segons la fusta amb el qual s’ha creat. Hi ha matisos, sobretot a nivell teòric, però després les coses s’han de palpar a la pràctica”, adverteix.
Si saps com has d’escoltar, pots apreciar com un instrument té un so diferent segons la fusta amb el qual s’ha creat
L’Àlex pot treballar amb fustes que deriven en sons més dinàmics i explosius, o amb d’altres com el Cedre vermell de Canadà, el qual està vinculat a un so més dolç i plaent. El món del coneixement musical ja és universal, i la feina de luthier també s’ha estès arreu del Planeta. “Fa 200 anys els millors luthiers de violins eren els italians, i els de guitarra estaven a les diferents escoles espanyoles: la de Madrid, Granada, Barcelona… Ara això ja no és així”, diu González. El fet que “el coneixement es mogui arreu” ha internacionalitzat la feina de luthier. “És habitual trobar un japonès que fa unes guitarres flamenques increïbles. Per tant, som en un moment històric on pots rebre influències de qualsevol persona, i de qualsevol cultura del món. Les fronteres s’han acabat”, afirma l’Àlex. Aquesta última frase serviria per tancar qualsevol entrevista, així que posem aquí el punt final ■
Apunts
UN OBJECTIU: FER EL QUE M’AGRADA SENSE PATIR.
UN VIATGE: CONÈIXER UN LLOC SENSE RASTRE DE CIVILITZACIÓ.
UNA LLIÇÓ: L’ESFORÇ ÉS EL PARE DE LES VIRTUTS.
UNA PASSIÓ: CULTIVAR L’HORT.
