Macedònia d’estils i influències. La trajectòria musical del compositor Albert Miralles s’ajusta a la perfecció a aquesta màxima. Des de Supertramp a Bob Dylan, passant per Llach, Sabina, Leonard Cohen o Serran, i acabant amb Jorge Dexler, Pavarotti o fins i tot cançons de Nino Bravo. Tots ells han omplert la vida del nostre protagonista i han ajudat a configurar un estil musical molt personal i sempre disposat a aprendre i absorbir nous coneixements. Albert Miralles viu una etapa de ‘novetats’ creatives molt vinculada a Mataró i és per això que avui us el presentem a la Revista Iluro. “La meva idea sempre ha estat retornar a la societat tot allò que la música m’ha donat. Jo em vaig enamorar de la música amb 13 anys, mentre veia la meva germana tocar la guitarra. Als 15 ja vaig crear la meva primera cançó”, ens relata Miralles. Treballador de banca, l’Albert sempre va voler vincular la seva figura musical a la solidaritat.
“Sempre he cregut en la feina de les ONG. Jo era soci de diverses entitats i va arribar un dia on vaig pensar que m’agradaria fer un concert solidari. Vaig aconseguir reunir unes 150 persones i em vaig dir: això pot funcionar”, exposa. Des d’aquella primera experiència, tots els discs editats per Miralles han tingut una finalitat solidària i la recaptació sempre ha anat destinada a una ONG. “He col·laborat amb Ajuda en acció, Pallapupas, Amics de la Gent Gran, Metges sense Fronteres, i fins i tot amb una escola de Burkina Faso”, revela el músic. ‘Temps’ (2011), ‘7’ (2014) i ‘Retro’ (2017) són els treballs anteriors del compositor. Ara, de la mà del segell mataroní Microscopi, Miralles presenta dues noves creacions. La primera és l’EP ‘Em confinamento’, un treball en portuguès gestat a través de la seva admiració per aquest idioma i també pels ritmes de samba i bossa nova. L’EP va ser escrit durant el confinament i no és més que un “retrat d’una persona que mira per la finestra, amb la vida aturada, i decideix trucar per telèfon a la seva gent per compartir el moment”. La creació es compon de tres cançons –Olho pela janela, Tristeza i Dançando, sambando. – i és la demostració de la traça d’Albert Miralles per endinsar-se en horitzons innovadors. “Amb passió, l’ajuda de Google i d’una amiga portuguesa per corregir els temps verbals, ho hem aconseguit”, afirma l’artista amb un somriure ■
“La meva idea sempre ha estat retornar a la societat tot allò que la música m’ha donat”
Gràcies salvadors
La segona ‘novetat’ en la vida artística d’Albert Miralles és ‘Un poc de tot’, el seu nou disc previst per sortir a l’abril. Mataró hi té una enorme presència i per un motiu ben emocionant. “Una de les cançons del disc, ‘Faula de la diva i el recnac’, parla sobre el càncer que em van diagnosticar fa cinc anys i del qual m’he recuperat. Els metges i sanitaris de l’Hospital de Mataró em van salvar la vida i la veu. Van tirar endavant una operació de coll molt complicada i jo els vaig prometre que un dia els dedicaria una cançó. Com que la inspiració no m’arribava, abans els vaig dedicar un llibre. Es titula ‘Sota el signe del càncer’, i tota la recaptació es va destinar a la fundació de l’hospital. Ara, amb aquest disc farem el mateix”, destaca Miralles. L’artista ha plasmat la seva experiència patint la malaltia fent una metàfora amb una relació de parella on hi arriba un tercer actor. “Si no coneixes la meva història, sembla que la cançó parli d’una parella en risc de trencar per una tercera persona. En la cançó, la ‘diva’ és la meva vida i el recnac, càncer escrit al revés, és l’actor que vol que la diva i jo ens allunyem per sempre”, exposa el nostre protagonista. Feliçment recuperat de tot el procés derivat de la malaltia, l’Albert reconeix que patir un càncer no li ha canviat la perspectiva de vida. “Per sort, abans de la malaltia ja valorava molt la vida, i he seguit pensant igual. Sempre he viscut el present. Soc un gran creient del dia a dia. A més, tenia i tinc una admiració molt especial cap a dues persones que ja no hi són. I que suposen exemples. El Carles Capdevila i el Pau Donés. Els seus discursos sempre m’han semblat d’una força i una inspiració increïbles”, reivindica Miralles. El disc ‘Un poc de tot’ conté històries ben diferents i sovint viscudes sota ritmes ben diversos, com ara el folk, la balada, el vals, la rumba i la bossa nova ■
Duent música a l’escola
El compromís d’Albert Miralles per fer de la música un vehicle útil per al desenvolupament social també ha dut el compositor maresmenc cap al sector educatiu. A l’artista li agrada visitar escoles per fer connectar l’alumnat més jove amb la música. A Mataró, Miralles va realitzar un taller durant diversos dies al Colegio Nuestra Señora de Lourdes, al centre. “Vaig portar diferents instruments de corda, vent i percussió i vam estar descobrint-los amb 9 classes diferents d’entre P3 i primer de primària. Actualment, l’alumnat pateix greus problemes d’atenció a l’aula i la música és una bona estratègia per aconseguir que els més petits t’escoltin. El taller sempre acabava amb un últim tema, una cançó relaxada que vaig crear per la meva filla i que es titula ‘La lluna et diu bona nit’. Després d’estar atents durant tota l’estona, és molt bo poder estirar-se a terra i relaxar-se del tot mentre m’escoltaven cantar”, relata Albert Miralles. Quan visita una escola, el cantautor sempre intenta incentivar l’alumnat perquè investigui; perquè s’atreveixi a crear. “Sempre intento transmetre que la música m’ha aportat coses molt bones i animo tothom a fabricar-se els seus propis instruments. Amb un simple iogurt, una tapa i una mica de sorra, ja pots tenir un instrument de percussió ben funcional”, sentència l’Albert amb to optimista ■
