Quan amb 21 anys va entrar a treballar com a fisioterapeuta al planter del Joventut de Badalona, un històric del bàsquet nacional i europeu, l’Albert Caballero mai s’hauria imaginat que aquesta seria ja la seva tercera temporada recorrent tots els pavellons d’Espanya i mig continent. Caballero, mataroní format a l’Escola GEM i graduat en Fisioteràpia a la Gimbernat de Sant Cugat, conviu cada dia amb esportistes d’alt rendiment. Molts d’aquests jugadors són inclús més ‘veterans‘ que ell, però això mai ha estat un problema. L’Albert compagina la seva feina com a fisioterapeuta del primer equip de la Penya amb l’atenció que ofereix al centre privat Marsi Salut de Mataró.
“Vaig decidir estudiar fisioteràpia per culpa d’una lesió que vaig patir quan jugava a la Juventus”, reconeix el nostre protagonista. Una afectació que semblava “poca cosa” es va complicar, i l’Albert va haver de passar per les mans d’un professional per tal de recuperar-se. “Em va encantar descobrir processos de recuperació diferents del repòs i l’ambient que es viu en una sala de fisioteràpia”, recalca. La baixa per embaràs de la seva tutora de pràctiques li va obrir les portes del Joventut el 2016, i les seves bones mans l’han fet anar ascendint fins a estar dins del staff de la primera plantilla. “Jo mai havia estat un seguidor de bàsquet pur. Però la Penya és la Penya”, afirma l’Albert. Caballero encara recorda la trucada que el 2018 va rebre de Jordi Martí, director esportiu de l’entitat. “Em va dir que ens havíem de reunir. I em va proposar agafar el primer equip com a únic físio. Vaig al·lucinar”, reconeix. La seva resposta no va ser un ‘sí’ immediat. “Era molt jove i la responsabilitat era gran. Tota decisió important s’ha de meditar. Però el cert és que l’endemà ja vaig dir al club podien comptar amb mi al cent per cent”, ens transmet el fisioterapeuta de la Penya. Enguany ja és el seu tercer curs a l’equip professional i ja té molt establerta la seva rutina. És aquesta: “el dia abans de cada entrenament es contacta amb els jugadors. Si algú necessita tractament previ, es programa. Després embenem a tothom per entrenar, mirem la sessió i, quan s’acaba, tothom que ho necessita fa tractament amb nosaltres” ■
Jo mai havia estat un seguidor de bàsquet pur. Però la Penya és la Penya
Un viatge surrealista
A banda de disputar la Lliga Endesa, competició domèstica nacional, el Joventut juga aquesta temporada l’Eurocup, la segona màxima competició europea de bàsquet. Els desplaçaments per tot el continent són constants i, segons on toqui anar, les anècdotes arriben soles. Sens dubte, aquest curs jugat en temps de coronavirus quedarà marcat pel viatge fet a Kazan (Rússia). “Va ser un desplaçament llarg i cansat, però com a mínim vam guanyar”, recorda Albert Caballero en primera instància. El fet destacable no va ser el triomf, sinó l’absència de mesures de prevenció contra la Covid-19. “La sensació que vam tenir tots un cop a Kazan va ser… A veure quants arribem sans a casa”, relata el nostre entrevistat. “Fora de l’aeroport quasi ningú duia mascareta. Només els estrangers. La veritat és que vam sentir permanentment una sensació d’inseguretat gran. Recordo estar tot el dia pendent de no tocar res ni acostar-me a ningú”, afegeix Caballero. De fet, després d’aquell viatge, la Penya va patir diversos positius en la seva plantilla ■
El sentiment Penya
Sent molt jove (26 anys), l’Albert ja fa tres temporades que treballa com a fisioterapeuta del Joventut al màxim nivell competitiu. Podria semblar estrany, atrevit o fora del normal que un club d’elit doni oportunitats com aquesta a professionals joves, però a Badalona això és el pa de cada dia. El mateix nom del club, Joventut, ja ens indica com d’important és la formació de talent per l’entitat. “El planter de la Penya és diferent. S’ha de viure. Com s’aposta pels jugadors, com tothom s’implica perquè millorin… Al club s’hi viu un caliu molt especial. I això et crea un sentiment de pertinença realment potent. Quan et fas del Joventut, ets de la Penya per sempre”, apunta l’Albert Caballero. En aquest punt de l’entrevista preguntem al nostre protagonista mataroní pel mite de la camilla. Aquell que diu que els fisioterapeutes també fan de psicòlegs dels esportistes. “En el meu cas, puc dir que cada any m’emporto amics. El físio acaba construint una relació molt estreta amb el jugador. Tot i que el més important és tenir bones mans i tractar, saber escoltar també és bàsic”, recalca Caballero.
Tot i que el més important és tenir bones mans i tractar, saber escoltar també és bàsic
Segons l’Albert, els esportistes d’elit “conviuen amb molta pressió” i arrosseguen “una motxilla cap a casa segons com vagi la temporada”. “Que el jugador se senti tranquil amb tu ajuda. No els pots condicionar amb opinions pròpies, però que se sentin escoltats i que alliberin una mica la tensió els va bé”, reconeix. En les seves tres temporades ACB amb la Penya, el fisioterapeuta mataroní ha topat amb dues roques “que mai es lesionen”. “L’Albert Ventura, el capità, sembla de ferro. I el Nico Laprovíttola, ara al Madrid, tampoc ens donava mai feina. Treballava molt per no patir lesions”, recorda per acabar. Bé Albert, et seguirem a la pròxima Copa del Rei de bàsquet ■
Apunts
UN OBJECTIU: SEGUIR CREIXENT.
UN VIATGE: NOVA ZELANDA.
UNA LLIÇÓ: TOT ESFORÇ TÉ LA SEVA RECOMPENSA.
UNA PASSIÓ: L’ESPORT.
