Un total de 140 municipis, on hi viuen 6,2 milions de persones, compten amb una oferta insuficient d’habitatge assequible
La Generalitat proposarà al Govern central aplicar a Mataró i a vint-i-quatre municipis del Maresme les mesures per limitar els preus del lloguer que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) va publicar ahir l’anunci del Departament de Territori de la Generalitat d’informació pública per delimitar els municipis que s’hi inclouen com a zones de mercat residencial tensionat. Un total de 140 municipis, on viuen 6,2 milions de persones, on s’ha valorat que hi ha una oferta insuficient d’habitatge assequible i que, per tant, compleixen els requisits que marca la llei.
En aquests 140 municipis és on el Govern proposa aplicar les mesures de contenció de les rendes que recull la llei estatal, que té molts punts en comú amb la llei que Catalunya va impulsar l’any 2020 en matèria de contenció de lloguers i que el Tribunal Constitucional va tombar. En concret, el que estableix és que el lloguer dels nous contractes no podrà superar el preu del darrer contracte vigent els últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d’actualització anual d’aquell. I, a més, quan es tracti d’un gran tenidor, el lloguer no podrà ser superior a l’índex de referència del preu de lloguer. Catalunya ja disposa d’un índex propi, que es va fer servir per implantar la regulació que ja preveia la llei catalana. Territori ha demanat al Ministeri l’homologació d’aquest índex català.
Es defineix el gran tenidor
Així mateix, per agilitzar la declaració de les àrees tenses i començar a aplicar-ne les mesures el com més aviat millor, el document que ara es tramita inclou la definició de caràcter general de gran tenidor com la persona física o jurídica propietària de més de deu immobles urbans d’ús residencial o una superfície construïda de més de 1.500 m² d’ús residencial, excloent garatges i trasters, tal com recull la nova llei. No obstant això, la normativa dóna la possibilitat d’acotar-ho fins a titulars de cinc o més habitatges, però en el tràmit obert d’informació pública no s’aplica aquesta rebaixa i, de moment, es considera gran tenidor al titular de més de deu habitatges.
Quins són municipis tensionats?
En concret al Maresme són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Per fer la declaració, i per tal de garantir la coherència de les zones tensionades amb la planificació territorial de les polítiques d’habitatge a Catalunya, s’han identificat inicialment 163 municipis potencials i que són els que el Pla territorial sectorial d’habitatge, actualment en la fase final de la seva tramitació, considera com a àrees de demanda residencial forta i acreditada. D’aquests 163 municipis, el Departament de Territori considera que 140 compleixen els requisits que estableix la Llei estatal per ser declarats àrees tenses.
Això vol dir que la càrrega mitjana del cost del lloguer o de la hipoteca al pressupost personal o de la unitat de convivència, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans o de la renda mitjana de les llars, o que el preu de lloguer o compra de l’habitatge hagi experimentat els cinc anys anteriors a la declaració com a àrea de mercat d’habitatge tensionat, un percentatge de creixement acumulat d’almenys tres punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l’índex de preus de consum de la comunitat autònoma corresponent.
Obertura d’un període d’informació pública
L’anunci publicat ahir en el DOGC, obre un període d’informació pública de vint (20) dies perquè administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions. Un cop finalitzat, es respondran les al·legacions rebudes i la resolució final es notificarà al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que serà qui finalment les podria aprovar.
