Javier Páez
Fridays For Future Mataró ha decidit dissoldre’s. Després de 4 anys de lluita intensa, el moviment desapareix; però la problemàtica no. En aquesta societat de tendències de la qual Mataró no se’n deslliura serà fàcil que la qüestió climàtica caigui en l’oblit. Per això em trobo amb el deure de plasmar els reptes i deures pendents de la nostra ciutat i que la política mataronina pot deixar enrere i cal evitar-ho. Fent memòria, el gener de 2020 s’aprovava la Declaració d’Emergència Climàtica a la ciutat; i no se n’ha sentit a parlar mai més. Quatre anys més tard, no se sap ni el compliment ni l’evolució de les mesures pactades d’una fita tan important com aquesta i fa que quedi en paper mullat. Un altre exemple d’oblit i manca de transparència i participació és la pacificació de la N-II, on només es projecten rotondes que no tenen cap mena d’efecte a l’hora de reduir els 22.000 cotxes diaris que hi circulen.
Alhora, encara no s’ha formalitzat la Zona de Baixes Emissions, funció de la qual no s’entén si es delimita al centre per on (en teoria) no circulen cotxes. Mataró continua patint el greu problema de la contaminació atmosfèrica; encara s’espera l’estudi de qualitat de l’aire de la Diputació i, tot i això, l’ISG ja calcula 32 morts anuals a la ciutat per aquestes raons. Els entorns escolars són insalubres, la Riera continua essent una autopista i, per a més inri, es descarta el projecte del “Bicing”. Això en comptes d’enfortir el transport públic o abanderar l’implementació de l’Anella Ciclista i donar pas ferm a la mobilitat sostenible.
Els nostres carrers segueixen essent prats de ciment on manca vegetació que millori l’estat de l’aire, resguardi la biodiversitat i ens protegeixi de les altes temperatures. En tot cas, des del 2018 la Pollancreda espera a ser replantada, el Turó de Cerdanyola a ser un Parc Forestal i l’Anella Verda i el nou Pla d’Arbrat promès a la Declaració a fer-se realitat. El canvi climàtic és una realitat i patirem més agents meteorològics extrems. Ens hem de preparar per afrontar-los anticipant-nos-hi. Tindrem més temporals, el nivell del mar pujarà, hi haurà sequeres prolongades i cada cop farà més calor. Cal idear la manera d’adaptar-nos-hi i fer-nos resilients. Quin futur espera al front marítim? Aguantaran les vies del tren? Sobreviuran els nostres boscos i posidònia? Malgrat això, s’han engegat mesures que sí mereixen reconeixement.
El Parc d’Economia Circular n’és una, la ja anomenada Anella Ciclista i també l’aposta pel rebost agrari de les Cinc Sénies o pels panells solars als edificis públics. Ara toca fer de l’Oficina de Transició Energètica una realitat. El més rellevant, però, és l’Agenda 2030. Hem estat capaços de redactar el futur de Mataró en set anys vista; però això té un perill: caure en l’oblit. S’ha de ser estricte: complir tots els objectius i amb el temps acordat. Si no, serà un altre fracàs. Necessitem ambició i urgència. Perquè són aquests els conceptes que s’han trobat a faltar durant aquests 4 anys: urgència i ambició climàtica. Ens hi juguem molt.
