Parlem amb totes les parts implicades en l’ocupació de l’antiga escola Menéndez y Pelayo i la seva reobertura com a nou equipament per a projectes socials.
L’ocupació de l’antiga escola Menéndez y Pelayo i la seva reobertura sota el nom de la Teixidora com a nou equipament per a projectes socials a Mataró promet convertir-se en un dels serials de l’estiu. Hi ha múltiples factors que hi influeixen. En primer lloc, les ocupacions delictives són vistes per la ciutadania com un dels problemes principals de Mataró i, sobretot, les situacions de pobresa i seguretat que se’n deriven. L’edifici, abandonat, tancat i sense manteniment des de fa quatre anys, presenta, segons els plecs d’enderroc que té l’Ajuntament, afectacions estructurals que suposen un risc per a qualsevol usuari. Els arquitectes consultats pel Sindicat de l’Habitatge, però, han fet públics informes que refuten la postura del consistori, assegurant que l’escola només presenta problemàtiques derivades de la manca de manteniment.
Mentre l’Ajuntament ja ha activat el procediment administratiu per formalitzar el desallotjament, les associacions de veïns de Rocafonda i el Centre s’han posicionat a favor de reobrir l’edifici per fer-hi activitats, descartant l’opció d’enderrocar-lo i convertir-lo un aparcament provisional. A Rocafonda hi ha mancances estructurals i les entitats existents i la inversió municipal, ni molt menys arriben a tot. Per tant, iniciatives com la Teixidora es fan necessàries, tot i plantejar un desafiament per a l’administració pública per situar-se fora dels límits legals. Tampoc podem deixar de banda la mala acollida que va tenir l’Anella Ciclista, sobretot pel que fa a la retirada d’aparcaments, i el context pre electoral cap a on ens encaminem. En aquest reportatge hem donat veu a les diferents parts implicades, tot buscant construir un relat que ajudi a arribar a acords beneficiosos pel gruix més ampli de la ciutadania.
El projecte
El Sindicat de l’Habitatge de Mataró és qui ha ocupat i reobert l’antiga escola Menéndez y Pelayo, ara coneguda com la Teixidora. La Revista Iluro ha visitat l’espai i ha parlat la Pili Sánchez, representant i portaveu del Sindicat. “Barris com Rocafonda i Cerdanyola estan empobrits, segregats i presenten mancances en temes d’habitatge i en molts altres àmbits. D’aquestes necessitats sorgeix el projecte de la Teixidora. En un barri com Rocafonda, on manquen equipaments públics, no pot ser que tinguem un espai com aquest tancat i que s’enderroqui per fer-hi un aparcament. S’hauria de rehabilitar l’edifici per fer-hi projectes socials pel barri”, assegurar Pili Sánchez.
Què hi ha a la Teixidora?
El Sindicat d’Habitatge de Mataró ha ocupat l’antiga escola Méndez y Pelayo, al carrer Alarcón, 79, per convertir-la en un equipament popular. Des de la reobertura de l’edifici s’hi fan diferents activitats pel barri: una escola d’idiomes amb classes de català i àrab, una escola popular per fer els deures i per infants i joves que necessitin fer repàs i no puguin pagar classes privades, un banc d’aliments i un armari solidari. Les classes, a cost zero pels estudiants, es fan els dimarts i els dijous i també hi ha un servei de pati obert perquè els nens i nenes del barri puguin jugar i fer esport a les tardes. En dues aules de l’escola també s’hi vol fer un espai d’art i cultura per a creacions artístiques i un gimnàs popular on fer esport de franc. També s’ha creat un hort. “Ara mateix hi ha una cinquantena de persones treballant activament en el projecte. Hi ha veïns i veïnes que també s’hi han sumat. En total, des que hem obert, entre 300 i 400 persones han fet servir l’espai com a usuaris i usuàries”, detalla Pili Sánchez.
Convivència
Durant la nostra visita a la Teixidora, preguntem al Sindicat si han rebut queixes dels veïns en relació a l’ocupació. Ens traslladen que la majoria de persones de l’entorn “han tingut una reacció molt bona” i que el veïnat s’ha “implicat”. De fet, les associacions veïnals de Rocafonda i Mataró Centre han mostrat, en un comunicat públic, el seu suport a les activitats de caire social que es desenvolupen a la Teixidora. Aposten per aquesta via, per davant del projecte d’aparcament que vol realitzar l’Ajuntament, tot i que asseguren que l’ocupació “no és la forma de resoldre els problemes de manca d’habitatge i equipaments”. Les dues associacions veïnals s’ofereixen també per fer de mediadors entre el Sindicat i el Consistori, i lamenten que s’hagi tallat el servei d’aigua de l’antiga escola “quan s’hi està desenvolupant un projecte interessant”. Cal destacar que, en la visita feta per la Revista Iluro, hi havia evidències que a dins de l’antiga escola hi havia pernoctat gent prèviament a l’ocupació, ja que hi havia matalassos antics i diversos objectes per cuinar en una de les aules de la planta superior. Sobre la convivència amb els veïns, també recalquem que la Revista ha rebut un escrit de queixa d’un veí pel soroll que “hi ha a l’escola durant el cap de setmana”.
Hi ha perill?
“No és veritat que aquest edifici sigui un perill públic. No té danys estructurals greus. Té danys derivats de quatre anys sense manteniment: goteres, humitats, etcètera. Els informes tècnics dels arquitectes que han vingut a l’escola així ho corroboren. El discurs de l’Ajuntament és fals. Nosaltres estem disposats a negociar, a fer un contracte de mesoveria, una cessió d’ús, a arreglar nosaltres l’edifici. De fet, ja hem netejat els patis, arreglat goteres, pintat parets… El barri necessita aquest projecte, però l’Ajuntament no ens escolta. Ens han tallat l’aigua, i nosaltres estem disposats a pagar per aquests serveis. Cal que s’escolti a la comunitat”, recalca Pili Sánchez.
La visió del Consistori
A banda de visitar la Teixidora, la Revista Iluro s’ha reunit amb el regidor de seguretat de l’Ajuntament de Mataró, Juan Carlos Jerez, per parlar sobre el cas. “Estem en contra de les ocupacions il·legals. Una gran part de la ciutadania de Mataró les percep com un dels principals problemes de convivència i seguretat de la ciutat”, recalca Jerez. Segons el regidor, “que vingui algú a ocupar un espai per fer activitats sense cap tipus d’autorització, assegurança i cobertura és una absoluta irresponsabilitat”. “El Sindicat parla d’un conjunt d’activitats que ja es desenvolupen per part de l’administració i per altres entitats”, afegeix Juan Carlos Jerez.
Què ha fet l’Ajuntament?
Un dels aspectes més importants a conèixer és què ha fet l’Ajuntament des del punt de vista administratiu davant aquest episodi d’ocupació. “El dia de l’ocupació vam obrir les diligències pertinents. Hem iniciat el tràmit administratiu de recuperació de la possessió. Les administracions tenim tot el dret a reclamar un patrimoni que és públic. El dia 9 de maig vam notificar a les persones que ocupen l’edifici l’obligació de marxar. Els vam donar 10 dies per fer al·legacions. La fase següent contempla un desallotjament voluntari o un desallotjament per ordre judicial”, exposa Jerez. El Sindicat de l’Habitatge ja ha anunciat que no marxarà de l’escola i, per tant, tot apunta cap al desallotjament judicial, el qual es podria produir en un horitzó temporal d’un o dos mesos.
L’estat de l’edifici
Des de l’Ajuntament es defensa que l’estat de l’edifici suposa un risc per a tots els usuaris i usuàries de la Teixidora. “Nosaltres no vam marxar de l’escola per gust”, afirma Juan Carlos Jerez. El regidor de seguretat comparteix amb la Revista Iluro algunes dades incloses dins dels plecs tècnics de l’enderroc, argumentant els motius pels quals es va decidir tancar l’equipament. “La cornisa de la façana del carrer presenta una sèrie de desperfectes provocats per despreniments, els quals fan que l’armat de l’estructura quedi exposat. Per altra banda, a la planta superior hi ha humitats provocades per filtracions d’aigua i la teulada també està afectada. Hi ha humitats i goteres al sostre que poden arribar a afectar l’estructura de pilars metàl·lics”, enumera el regidor de seguretat.
La cronologia
Fa 15 anys que entre l’Ajuntament i la Generalitat es va decidir que l’antiga escola Menéndez y Pelayo deixés de ser un centre educatiu. Segons l’Ajuntament, els problemes de funcionalitat de l’edifici requerien una rehabilitació integral que suposava un cost més elevat que aixecar un edifici nou. Seguint aquests criteris, el curs 2011-2012 es van acabar de traslladar tots els alumnes a la nova escola Montserrat Solà. L’edifici va estar dos anys tancat i, el curs 2013-2014, s’hi va ubicar de forma provisional l’Escola de Música. El 2018 es va donar per tancada aquesta etapa davant del deteriorament de l’edifici i el 2020 la Generalitat va confirmar la seva desafecció com a equipament escolar. A partir d’aquí es van iniciar tots els tràmits per procedir a l’enderroc, amb el solar conservant la seva condició d’equipament. Al pressupost del 2022 ja hi ha la partida de 300.000 euros per enderrocar i construir l’aparcament provisional. I el passat 11 d’abril la mesa de contractació va fer l’adjudicació de la licitació a l’empresa d’enderroc. L’ocupació, feta a inicis de maig, arriba quan l’empresa es disposava a iniciar el procés.
