Coneixem les aventures d’una guia de viatges mataronina que s’ha especialitzat en el continent africà. Aventures i intercanvi cultural com a forma de vida
Hi ha records, indrets, moments o persones que ens canvien la vida. Que ens fan d’interruptor i instauren dins de nosaltres una nova llum que ens omple cor i ànima d’una energia inesgotable. La Marta Infantes va trobar aquest ‘poder’ a l’Àfrica, i ja no l’ha abandonat mai. Avui coneixem a una guia d’aventura i viatges nascuda a Mataró, però que viu dividida entre dues llars: la de l’Eixample i la del continent de terra roja. “La covid, com a molta gent, em va fer replantejar la vida. Abans de la pandèmia jo treballava dins del sector hoteler i quan tot es va aturar vaig estar dos anys fent màrqueting. Quan tot va començar a reobrir, vaig decidir canviar de vida”, ens explica la nostra protagonista. En pocs dies, Marta Infantes va passar, literalment, d’enviar un currículum i fer una formació a Barcelona a ‘debutar’ com a guia acompanyant al cor d’Àfrica. Va aterrar a les Victoria Falls, i va estar fent rutes per Zimbabwe, Namíbia, Botswana i Sud-Àfrica. “Recordo que la meva mare plorava el dia que em va acompanyar a l’aeroport per marxar cap a Zimbabwe. Després de 15 anys viatjant pel món… Aquella vegada li va agafar por de veritat”, ens relata la Marta. Per sort, la por de la família responia a l’habitual estereotip creat per la desinformació, i per la mala selecció de notícies que la premsa sol emetre sobre països molt llunyans al nostre. “Jo he estat a Kènia, Tanzània, Senegal, Sud-Àfrica, Madagascar, Gàmbia, Zàmbia, Zimbawbe, Botswana i Namíbia… I et puc dir que la por que hi ha a viatjar pel fet de ser noia és més un estereotip que una amenaça real. Vaig pel carrer perfectament sola, i la seguretat és molt alta. N’hi ha menys a certs barris de molts països d’Europa. T’ho asseguro”, reitera la guia mataronina. Abans de cada aventura, la Marta ha de mimetitzar-se amb la naturalesa local i fer recerca. “Quan guies a Europa, Google Maps t’ho diu tot, però a la sabana no n’hi ha, així que toca comprar llibres, estudiar, i parlar molt amb la gent local per aprendre”, relata. La nostra protagonista sol treballar sis mesos a l’any, fent base a Zimbabwe i Namíbia. “Hi ha vegades que és un no parar. Deixes uns clients a l’aeroport i vas directament a les arribades per recollir un altre grup”, ens comenta ■
Una família que enganxa
Quan li preguntem a la Marta què té Àfrica per haver-la conquistat d’aquesta manera, a ella mateixa li costa d’explicar. És tot i res alhora. Són moltes estrelles diminutes que, juntes, creen una constel·lació que mai vols deixar d’observar. “A Àfrica, en general, no hi ha monuments ni museus… Hi ha naturalesa i gent. I això és suficient per enamorar-te d’aquest continent”, ens explica. En primer lloc, la nostra protagonista valora molt el fet que “l’estrès” sigui un element “inexistent”. “Hi ha un estàndard de generositat i amabilitat diferent. I les persones són molt més obertes que la imatge que tenim al primer món. Tothom et convida a dormir a casa seva i et fa part de la família sense saber ni qui ets”, exposa Marta Infantes. Segons afirma la guia de viatges, aquest vincle afectiu amb el continent és molt comú entre la gent que hi ha passat temporades llargues. “Això es coneix com el mal d’Àfrica. No preguntis què és, però t’enganxa”, destaca. El més curiós és que la Marta, abans de ser guia al continent africà, hi va viatjar fent turisme, i “als tres dies volia marxar”. “Vaig anar a Gàmbia i no m’adaptava a res”, reconeix. Anys més tard, Àfrica és casa i un pol de referència per valorar “la sort que tenim per haver nascut on hem nascut” ■
Un llibre d’anècdotes
Sens dubte, Àfrica és el millor continent del món si busques viure una aventura on l’adaptació constant als imprevistos sigui el gran motor del viatge. “Allà tot és possible. Tot pot passar”, destaca la Marta. La guia mataronina ens explica algunes experiències divertides i curioses que ha tingut treballant amb grups de clients. “El més friki que m’han demanat ha estat si podia aconseguir bosses de gel a plena sabana, o quin era el nivell freàtic del riu Zambezi. En els dos casos em vaig quedar a pams”, ens explica amb un somriure. “També m’he topat amb clients que han arribat a demanar a la tripulació d’un avió si podien obrir les finestres, perquè tenien calor”, afegeix. De tot el ventall de vivències, sí que n’hi ha algunes on la por s’ha fet més visible. “Una vegada ens vam quedar aïllats a la sabana amb una roda del cotxe punxada. Per norma, tu no pots baixar del vehicle, perquè els animals et podrien atacar. I vam estar com 3 o 4 hores aturats. Fins que vaig decidir que, o fèiem alguna cosa nosaltres, o ningú ens vindria a ajudar. Ens en vam sortir, per sort”, exposa Marta Infantes durant l’entrevista feta al Port de Mataró. La guia es prepara ja per una nova temporada d’aventures al continent, i ho fa amb les mateixes ganes de sempre. “El primer que intento és que el client connecti amb una realitat totalment diferent. Que s’allunyi dels elevats estàndards de vida que busca i que gaudeixi de no poder dormir perquè un elefant fa soroll a la nit. A l’Àfrica hi has d’anar amb la mentalitat correcta, perquè els moments de màxima qualitat que hi vius són postes de Sol, animals i interaccions amb comunitats molt diferents de les Occidentals”, sentència. Bona aventura Marta! Et seguirem! ■
