El 2023 suposa el 175º aniversari del tren Barcelona-Mataró (1848) i els 90 anys de la creació de la mítica sala de teatre a la nostra ciutat
El 28 d’octubre del 1848 va sortir de Barcelona el primer tren de la península Ibèrica amb destinació a Mataró. Aquest primer tren va ser un punt d’inflexió a la història del país: va ser l’inici del transport de mercaderies i persones. El tren va impulsar la importació i exportació reduint els temps de desplaçament i millorant la tecnologia de les comunicacions. Així mateix, va facilitar la mobilitat de persones i idees, va representar una interconnexió a la comarca i un acostament a la frontera francesa. Amb el primer tren van arribar també els primers estiuejants: turistes de la burgesia de Barcelona que invertien a la comarca del Maresme. El primer tren de Barcelona a Mataró va ser sens dubte el primer camí cap al progrés. Un camí que es va convertir en la línia R1 actual, la 1a línia de rodalies en nombre de passatgers.
Un espectacle únic
De cara al dia de l’efemèride, el 28 d’octubre, s’està treballant en una celebració amb actes diversos durant aquell cap de setmana, posant èmfasi en el dissabte 28, dia en el qual es podrà gaudir d’un espectacle únic que mai s’ha vist a la nostra ciutat. Les activitats aniran més enllà de l’àmbit local. Mataró serà la destinació d’una de les rutes dels trens turístics promogudes per RENFE i la Diputació de Barcelona. El 13 de maig els passatgers del tren s’aturaran a Mataró, on dinaran després d’haver fet una ruta guiada pel Modernisme amb una visita teatralitzada a la Nau Gaudí, un tast de maduixes a la plaça Gran i una experiència gastromodernista a la casa Coll i Regàs, abans de seguir el seu viatge gourmet d’anar a Canet de mar. Pel que fa a l’àmbit estatal, la imatge pròpia de la celebració del 175 anys del tren Barcelona – Mataró es podrà veure a tota Espanya en el cupó del sorteig de l’ONCE del dissabte 28 d’octubre. I pel que fa a la dimensió internacional, Mataró serà la seu del “IX Congreso de Historia del ferrocarril” (del 25 al 27 d’octubre) que organitza la Asociación Ibérica de Historia del Ferrocarril. El TecnoCampus Mataró, que esdevindrà la seu del congrés, aplegarà participants de més de 12 països d’Europa i Amèrica Llatina.
L’home del sac
Com és àmpliament sabut a Mataró, el promotor del projecte del ferrocarril va ser l’empresari Miquel Biada. Biada ja havia fet una línia de tren amb anterioritat a Cuba, aleshores colònia espanyola, l’any 1835. Malgrat el progrés que el projecte suposava pel país, ningú hi va voler col·laborar a nivell econòmic. Biada va haver d’anar buscar els diners a Gran Bretanya, i la construcció de la línia va ser molt costosa. Es va perforar el primer túnel de tota Espanya, el de Montgat, i es van haver de construir quaranta ponts. Quan es va inaugurar la línia Barcelona-Mataró, aquestes dues ciutats encara estaven emmurallades. Els trajectes entre l’una i l’altra encara es feien en diligència i duraven tot un dia. El tren, en canvi, el feia en una hora si feia parades, i en mitja hora si hi anava directe. Era, doncs, una competència molt forta. En conseqüència, les obres de la línia Barcelona-Mataró van patir múltiples sabotatges. A més, en aquella època va aparèixer la llegenda de l’home del sac relacionada amb el tren. Es deia que l’home del sac segrestava nens per treure’ls el greix i fer-lo servir per engreixar les rodes dels trens. Sembla que aquesta versió va ser propagada pels propietaris de les diligències per desprestigiar el tren a causa de la forta competència.
Sir maquinista
Com a curiositat, cal destacar que quasi tot el personal tècnic de la primera línia Barcelona-Mataró era britànic. En aquell moment hi havia dos mecànics contractats: els Srs. Griffild i Davies; tres maquinistes: els Srs. Smith, Dunn i Whitle, tots ells britànics; i tres fogoners catalans: els Srs. Tó, Oliva i Alegret. La locomotora Mataró va ser una de les que més problemes va donar a nivell mecànic, sobretot en la placa tubular davantera, estant inclús dos mesos aturada el 1850. Va ser en aquell moment quan es va començar a apostar pels fogoners Tó i Oliva per ascendir a maquinistes. Tot i això, entre 1852 i 1854 es van donar moltes renúncies, ja que el salari cobrat era baix. Es cobrava uns 30 duros mensuals durant el primer any de servei, 35 al segon i 40 al tercer.
Una icona cultural de Mataró
La Sala Cabanyes fa 90 anys. El teatre es va inaugurar l’any 1933 amb el nom de “Sala Cabanyes”, en record del que havia estat president i decidit impulsor de les activitats del Centre Catòlic, l’arquitecte mataroní Emili Cabanyes i Rabassa. Era la culminació de les esperances i les il·lusions dels joves de la Secció Dramàticade l’entitat que, des del 1916, havia hagut de representar Els Pastorets, els sainets i les comèdies en un reduït i inapropiat espai del primer pis. L’amplitud i modernitat de les noves instal·lacions, projectades per l’arquitecte Gaietà Cabanyes, van propiciar l’estrena d’espectacles més complexos i agosarats. Els Pastorets es van enriquir amb nous decorats i vestuari, amb l’ampliació de l’orquestra i amb la incorporació del pròleg de fantasia. L’any 1935 va estrenar-se “ La Passió” que es va mantenir en cartell durant més de tres dècades. Des del 1940 i per espai de dotze anys es van programar també innombrables representacions de sarsuela. I el repertori habitual d’obres infantils, drames i comèdies —dins els estàndards del teatre d’afeccionats—van assolir unes posades en escena remarcables.
Llar dels Pastorets
Els Pastorets de Mataró, declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat (1981), s’han emmotllat a les particulars característiques de l’escenari d’aquest teatre com una mena de vestit perfecte, fet a mida. Així han esdevingut un espectacle únic i singular.
Motor del Centre Catòlic
La història de la Sala Cabanyes, la secció teatral del Centre Catòlic, és una petita part de la història de Mataró. El Centre Catòlic va ser fundat l’1 de novembre de 1884 amb el nom de Círcol Catòlic d’Obrers i és l’entitat associativa més antiga de la ciutat. El seu naixement s’emmarca en una època d’apogeu de l’associacionisme català, a l’últim terç del segle XIX. El 1872 es fusionen l’Ateneu Català i el Casino Mercantil Barcelonès donant a llum l’Ateneu Barcelonès, el 1891 es crea l’Orfeó Català i en aquests mateixos anys neixen les primeres entitats excursionistes.
A la Riera
Després de passar per diversos locals, l’any 1908 el Centre se situà a La Riera, on encara ara es troba, gràcies al treball del seu aleshores president, Emili Cabanyes. A la seva mort s’obrí un impàs i es passà per uns moments crucials per a l’entitat. Fou mossèn Josep Plandolit qui proposà l’entrada d’un nombrós grup de joves obrers del Patronat de Sant Josep, per captar nous socis i treballar conjuntament. Una de les seves predileccions fou el teatre i així es creà, l’any 1916, la Secció Dramàtica, posteriorment anomenada Sala Cabanyes. En els seus inicis, l’associació va néixer amb l’objectiu d’oferir als seus associats un espai de trobada on fomentar el lleure, la lectura i l’educació. Durant els seus més de 125 anys d’història, el Centre Catòlic ha impulsat iniciatives en diversos camps com l’educació, el teatre, la música, el cooperativisme, les arts i l’esport, entre d’altres. Fruit d’aquest treball, el ple de l’Ajuntament de Mataró del 4 de febrer de 2010 va aprovar atorgar la medalla de la Ciutat al Centre Catòlic per la transcendència cultural i social de les activitats portades a terme al llarg dels seus ja quasi 140 anys d’existència.
350 membres actius
Actualment, la Sala Cabanyes és un teatre perfectament equipat, viu, cèntric i obert a la ciutat, amb una programació estable d’octubre a juny. Compta amb més de 350 membres actius que, a més de la seva participació específica en les múltiples tasques teatrals, col·laboren també en diverses iniciatives populars, lúdiques i culturals de Mataró.
Creu de Sant Jordi
El 2016, la Sala Cabanyes de Mataró va rebre la Creu de Sant Jordi amb motiu del centenari de la primera representació dels Pastorets de la capital del Maresme. La secció teatral del Centre Catòlic va rebre aquest reconeixement de la Generalitat, que va voler valorar la feina feta per l’entitat cultural mataronina des del seu naixement.
 i els 90 anys de la creació de la mítica sala de teatre a la nostra ciutat){kind=link}