ReportatgeViure a Nova York el dia que va canviar el món

Viure a Nova York el dia que va canviar el món

spot_img

La Viki i en Jaume es van conèixer als Salesians de Mataró i vivien a Nova York quan Al-Qaeda va atemptar contra les torres bessones

L’11 de setembre del 2001, una sèrie de quatre atemptats suïcides als Estats Units coordinats per Al-Qaeda van sacsejar el món i van provocar una reacció en cadena. Els atacs més mortífers es van produir contra les torres bessones de Nova York, generant imatges colpidores que arribarien a tot el planeta i que s’arrossegarien durant dècades. El passat setembre es va celebrar el 20è aniversari de l’11S i a la Revista Iluro tenim el privilegi de conversar sobre aquest episodi amb una parella que va viure els atemptats com un veí més de Nova York. Viki Fusté i Jaume Mora es van conèixer en la seva època d’estudiants als Salesians de Mataró. La Viki és mataronina, mentre que en Jaume va néixer a Llavaneres, però des de la primària va anar a escola a la nostra ciutat. Amb ells descobrim com van ser aquells fatídics dies de setembre a la capital del món i, a més, gaudim de l’enriquidora experiència professional i de vida que aquests dos metges van experimentar residint durant cinc anys a la Nova York de finals dels 90.

Dels Salesians a Manhattan

Viki Fusté exerceix com a Patòloga a l’Hospital de Sant Pau. El seu marit, Jaume Mora, és el Director de Recerca del Servei d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Quan estudiaven BUP als Salesians de Mataró, poc s’esperaven que la vida els acabaria conduint cap als Estats Units. De l’educació secundària van passar a estudiar Medicina; es van casar i van iniciar la residència vivint a Mataró. El desig d’en Jaume d’especialitzar-se al màxim en càncer infantil va ser el desencadenant per marxar a l’estranger. “Aquí aquesta especialitat no existia. Jo en principi volia anar a Toronto, però per mil raons, casualitats i sort vam acabar a Nova York”, relata e mateix doctor Mora. “El cert és que va ser un regal”, afegeix la Viki.

La Viki amb una amiga a Nova York

5 anys inoblidables

La seva aventura americana va durar 5 anys i va començar a inicis del 1996. Els seus fills, en Gerard i en Marc, van néixer al cor de Manhattan, mentre en Jaume treballava al Memorial, un dels hospitals de referència a nivell mundial en investigació del càncer. “És una ciutat del segle XX. Una mica bruta i desorganitzada, però quan hi entres de ple, t’encanta. Nosaltres ens vam enamorar de la ciutat”, reconeix la parella. Tot i que a l’inici la barrera cultural i idiomàtica va ser complicada, l’experiència global va ser molt positiva.

“Quan arribes allà t’adones que l’anglès que parles et permet entendre només el 30% de les coses. Sent llatí allà sempre has de demostrar més que la resta, però si te’n surts, segur que t’arriben oportunitats professionals molt bones. Allà, si vals i treballes molt, hi ha oportunitats. És un sistema molt lliure i meritocràtic, però també molt lliberal. La protecció social és molt dèbil”, exposen els nostres protagonistes.

De passeig familiar per Manhattan

Vida de barri

La Viki i en Jaume van viure sempre dins de Manhattan, en apartaments proporcionats directament pel Memorial Hospital i molt propers al centre hospitalari, situat a l’Upper East Side. “En Jaume es passava el dia a l’hospital i jo feia molta vida de barri i estudiava anglès”, rememora Viki Fusté. Com a detall curiós, la parella ens explica com el 1996 a Nova York ja era popular el menjar precuinat i el delivery, cosa impensable d’imaginar a Espanya en aquell temps.

“A vegades ens saltava l’alarma de fum de la cuina, perquè les cuines només estaven preparades per escalfar coses al microones, no per cuinar”, recorden. Des que van arribar a Nova York, tots dos van tenir la sensació d’estar en un lloc “on tot el món hi estava representat en petit”. “Era molt cosmopolita. El nostre millor amic era i segueix sent de la Índia. Allà ens coneixíem tots posant rentadores a la laundry que hi havia a l’edifici, ja que dins de casa no n’hi ha mai”, rememoren la Viki i en Jaume.

A anys llum

Si alguna cosa destaquen els nostres protagonistes de la seva arribada als Estats Units és el notori avantatge que els americans tenien vers els investigadors catalans en matèria mèdica; sobretot pel que fa al càncer. “A l’any 96 estaven a anys llum de nosaltres. En les dues últimes dècades ens hem posat al nivell. Però penseu que al Memorial s’estudia el càncer des de fa 100 anys, quan aquí encara es parlava de la tuberculosi”, afirma Jaume Mora.

Foto: Nist Sipa

El món trontolla

Sens dubte, però, un dels episodis que més recorden tots dos són els atemptats de les torres bessones, l’11 de setembre del 2001. “Nova York era una ciutat absolutament segura. Prèviament, no hi havia cap motiu d’alarma ni de tensió. Ens va agafar a tots desprevinguts”, afirmen. Així és com Viki Fusté relata com van viure aquell dia: “Allà eren les 9 del matí. Llavors vivíem a la segona avinguda amb el Queensboro bridge. Aquell matí en Jaume va marxar a l’hospital i, el cap d’un parell d’hores, em va trucar a casa. ‘Posa la tele’, em va dir. Jo li estava donant la papilla al meu fill Marc, que tenia només 10 mesos. Al principi no vaig donar-li massa importància, però després comences a veure rius i rius de gent pujant des del Downtown amb un silenci que et feia glaçar la sang. Vaig tornar a trucar a en Jaume, per veure si podia venir a casa i així jo sortiria a comprar. La gent va baixar a comprar menjar en massa. Sobretot es comprava aigua, però les targetes de crèdit no funcionaven i els caixers tampoc. Totes les comunicacions es van tallar. Manhattan va quedar tancat i només es veia fum i se sentien els avions de l’exèrcit sobrevolant l’illa. Semblava que començava una guerra. Les ambulàncies corrien direcció a les torres i, al cap de les hores, ja es va començar a parlar d’Al Qaeda i Bin Laden. Abans que les comunicacions es tallessin del tot vam poder trucar a Mataró per dir que estàvem tots bé”. “Als hospitals ens van reorganitzar per si arribaven ferits en massa, però malauradament no va ser així. Va sobreviure molt poca gent a les torres”, afegeix en Jaume.

Del 2000 al 2021

Tot i que, per feina, en Jaume ha viatjat sovint a Nova York al llarg dels últims 20 anys, la família hi ha tornat aquest desembre en format turista. Han passat més de dues dècades des que la parella i els seus dos fills van viure el canvi de mil·leni a Manhattan. “El 31 de desembre de 1999 va ser un dia molt interessant d’experimentar allà. Hi havia una histèria absoluta. Semblava que el món s’havia d’apagar. El 2000 va ser tot un fenomen als Estats Units”, rememoren. Tot i que sembla que el futur de les grans ciutats més cosmopolites comença a mirar cap al continent asiàtic, per la Viki i en Jaume Nova York sempre serà un dels seus llocs més especials. Van néixer a Mataró com a parella, i van redescobrir el món a nivell professional i personal residint a la ciutat més cosmopolita del planeta ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img