Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeVides de Can Fugarolas

Vides de Can Fugarolas

spot_img

La nau industrial s’ha reconvertit en un espai idíl·lic de cultura i xarxa per Mataró. Avui, reportatge sobre vides de Can Fugarolas.

Segurament molts de vosaltres heu visitat o heu sentit a parlar de les múltiples edificacions industrials aixecades en ple segle XIX arreu d’Europa i que s’han reconvertit en nous centres de cultura i sinergies laborals. Passejar per ciutats cosmopolites com Berlín, Amsterdam o Londres et dóna l’oportunitat de conèixer aquests espais. De fet, però, no ens cal viatjar per entrar-hi en contacte. I és que a casa nostra en tenim un que, fins i tot, ens permet presumir. Parlem de Can Fugarolas. Des del 2013, l’antic concessionari i taller de reparacions va inaugurar una nova etapa; passant de l’abandonament absolut a la transformació en un nou ecosistema obert a la ciutat. Després de tirar a terra parets, construir-ne de noves i rehabilitar cada centímetre de la nau, Can Fugarolas és avui oasi de diversitat, cultura i oportunitats laborals. Professionals de tota naturalesa, artistes, el sector de la tercera edat, voluntaris i veïns i veïnes de l’Havana hi conviuen en harmonia. Actualment, Fugarolas compta amb uns 350 socis i sòcies i amb una vintena d’entitats integrades. Totes elles veuen amb preocupació com el procés de subhasta iniciat i la posterior adquisició de la nau per part de la SAREB amenaça el seu futur.

Espai de treball

Sens dubte, un dels grans actius que ha aportat Can Fugarolas al barri és l’obertura d’un Coworking. L’espai de treball compartit de la nau acull cada dia a dissenyadors, nutricionistes, periodistes, traductors, consultors internacionals, comunicadors audiovisuals i un llarg etcètera de professions i oficis. “Aquí hi convivim moltes projectes que treballen al voltant de la solidaritat, la sostenibilitat i l’avenç dels drets socials i culturals. El coworking és enriquidor, perquè el compartim gent de diversos països”, assegura Tina Puig. La Tina és consultora internacional pels drets reproductius i forma part del coworking gairebé des de l’inici. “Tinc una feina que m’obliga a estar davant de l’ordinador enviant correus a gent de molts llocs; sense tenir ningú a prop. Can Fugarolas, al ser un espai autogestionat, m’ha permès formar part d’un projecte tangible. És el típic lloc que et trobes a capitals europees modernes i tenir-ho a casa és molt especial”, reconeix.

Puig encara recorda com es va gestar el projecte del Coworking i tota la feina que s’ha dut a terme per tal de fer-lo realitat. “Tota la planta estava pelada. No hi havia res. Ni tan sols parets. S’ha aixecat tot des de zero i amb un esforç increïble”, reivindica la nostra protagonista. Pels múltiples autònoms que treballen a Can Fugarolas, formar part del Coworking també els va bé des del punt de vista financer. “Som un sector a vegades maltractat i aquí paguem una quota reduïda que és assumible. Una part del lloguer va a parar directament al projecte Can Fugarolas i s’utilitza pel manteniment general de la nau”, relata Tina Puig. El cert és que al Coworking de Fugarolas s’hi respira pau; i això sempre s’agraeix a l’hora d’afrontar una intensa jornada laboral. “Personalment, a mi aquest espai m’ha beneficiat molt a nivell de salut mental. I crec que a molts dels meus companys i companyes els passa el mateix”, exposa la consultora.

Conreant vida

Si hem d’identificar un altre dels grans actius de la nau, la mirada ens guia cap al pati; llar d’uns horts que fan goig. Aquest projecte va començar un any després de l’inici de la rehabilitació de Can Fugarolas i actualment està totalment consolidat. “Quan vam començar, el pati era com una cova de lladres. Només hi havia brossa, ferralla, pedres i pintura”, recorden Nelida Frascotti i Isabel Tirado, membres del col·lectiu d’horts. De la imatge decadent del passat s’ha evolucionat cap a un entorn magnífic. I és que poder passejar per un entorn natural a ple cor de l’Havana és un tresor.

“L’hort està format per deu parcel·les que es treballen particularment entre dues o tres persones. Tota la zona de perímetre és comunitària i es treballa entre tots. Si algú es vol incorporar al col·lectiu d’horts, primer comença en aquesta zona i, temps després, entra a alguna de les parcel·les”, ens detallen la Isabel i la Nelida. Per elles, la màgia dels horts i del projecte de Can Fugarolas ha donat valor afegit al barri i a Mataró. “És una iniciativa que sorgeix de la base. El més bonic és que promou uns valors que s’han perdut en la societat actual. La solidaritat, fer coses de forma comunitària, no partir del principi de la propietat privada… Can Fugarolas és dins del sistema, però no segueix les pautes del sistema i funciona perfectament bé”, reivindiquen les integrants del col·lectiu d’horts de Fugarolas.

L’hort està format per deu parcel·les que es treballen particularment entre dues o tres persones. Tota la zona de perímetre és comunitària

Reviure la fusta

Can Fugarolas s’ha forjat amb una filosofia clara: readaptar i reutilitzar espais i materials. Així doncs, un projecte com Fuga de Fusters, taller de fusteria gestionat pels argentins Alejandro Jardón i Maxi Strozza, hi encaixa a la perfecció. Tots dos treballen per “donar una segona utilitat a la fusta derivada de la brossa industrial”, combinat tècniques de “fusteria tradicional amb dissenys moderns”.

L’Alejandro i en Maxi fan uns mobles sensacionals i han trobat a la nau un centre de creació molt estable. “Com a estrangers ens sentim molt agraïts. Gairebé havíem renunciat a treballar a un taller pels costos que implica, i Fugarolas ens ha donat una gran oportunitat que no hem desaprofitat”, relaten. Jardón i Strozza reconeixen sentir-se “complets” i molt contents de formar part del projecte. “Fuga de Fusters és útil per nosaltres i per la societat. Intentem aportar, sent sostenibles amb el Planeta reciclant fusta que pot servir per crear tota mena de mobles”, apunten els nostres protagonistes.

Art amb paper

Can Fugarolas també té una nodrida zona de tallers artístics on professionals diversos hi projecten les seves creacions. Una d’elles és l’Olga Serral, també coneguda com ‘Titi‘ dins de l’entorn de la nau. És artista plàstica i totes les seves obres, quadres i escultures giren al voltant de la creació de paper. “Ja fa set anys que sóc a Can Fugarolas. Hem passat de no tenir ni aigua a gaudir d’un entorn de treball excepcional”, reconeix Olga Serral. Segons la ‘Titi‘, la reconversió de la nau industrial ha permès a moltes persones assolir objectius que veien com a llunyans i inassumibles.

Can Fugarolas ha fet realitat el meu somni. Sempre havia volgut disposar d’un taller propi i ara això és factible. A més, tots els artistes que som a Fugarolas creem vincles i sinergies. Estem en contacte permanent i això ens ajuda a acostar-nos molt malgrat treballar en disciplines totalment diferents”, exposa. Per l’artista plàstica, aquest ambient és molt positiu per una ciutat com Mataró i cal conservar-lo per no perdre un actiu cultural i de talent destacat.

Viure en acrobàcia

Per acabar us volem parlar d’un dels col·lectius més actius i implicats dins del projecte de Can Fugarolas. Cronopis, entitat que aglutina a múltiples professionals del circ, ha ajudat a fer de Mataró una referència per a companyies internacionals. Moltes d’elles venen a casa nostra fer estades creatives per crear nous espectacles. Sabeu on s’entrenen? Ho heu encertat: a Can Fugarolas. La nau disposa d’un equipament imponent totalment adaptat a la pràctica del circ i de les acrobàcies. A Mataró i a la resta del Maresme no n’hi ha un altre d’igual. “Des del principi sempre hem tingut la idea d’aglutinar el màxim nombre de persones possible dins del projecte de Fugarolas. Aquesta és una de les claus del seu èxit”, assegura David Candelich, artista de circ i membre de Cronopis.

“Jo sóc artista de circ, però dins de la nau hi puc trobar professionals que ens donen un cop de mà amb el tema audiovisual o musical quan ho necessitem. En principi venim aquí a entrenar-nos, però hi acabem formant lligams familiars. Hi tinc amics, compartim dinars i sopars, hi ha espais per arreglar bicicletes, veure espectacles culturals… Al final Fugarolas és un projecte de convivència i de dia a dia”, explica en David. L’artista de circ espera que Mataró “valori el tresor que té amb Can Fugarolas”. “Som un espai on tot hi té cabuda. Si això cau, la ciutat hi sortirà perdent”, adverteix Candelich, membre de Cronopis. Tothom hi coincideix. Can Fugarolas és de Mataró, per Mataró i amb Mataró ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img