DestacatsSPAM: 50 anys de lluita pels animals

SPAM: 50 anys de lluita pels animals

spot_img

A diferència d’avui dia, als anys 70 era comú que gossos i gats deambulessin pel carrer i fossin invisibles per la majoria de la població. En aquest context d’incomprensió per la protecció dels animals, un grup de mataronins i mataronines van aplegar-se per cuidar, protegir i lluitar pels drets dels animals. Va ser quan va néixer la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM), fundada com a SPAPM (Societat Protectora d’Animals i Plantes de Mataró).

L’SPAM és una entitat que recull i acull animals perduts i abandonats de 25 municipis de Catalunya, oferint l’atenció veterinària necessària i promovent l’adopció dels animals. Després de 50 anys de lluita davant moltes dificultats, l’SPAM ha sigut una entitat pionera al país en la protecció de gats i gossos, assolint el sacrifici zero i vetllant per l’erradicació de la compravenda d’animals, així com de l’abandonament.

L’SPAM i la seva fundació, la Fundació DAINA, no només gestionen el refugi de Mataró, de Cal Pilé, sinó que també un refugi de Badalona i un de Cabrils. Entre la fundació i l’associació són 34 treballadors i centenars de voluntaris que cuiden, passegen i alimenten els animals.

L’entrada d’animals oscil·la entre 80 i 100 gats i gossos mensuals, i la sortida és del 80% d’aquestes entrades. La majoria són animals que s’han perdut i que es tornen als propietaris. La Sílvia Serra, presidenta de l’SPAM, assegura: “Aquest és el  servei que en principi hauríem de fer, recollida i devolució d’animals”, però l’abandonament i el maltractament han anat en augment.

L’abans i el després

Els inicis de la protectora van ser molt complexos. A part de la incomprensió de la societat, els recursos eren molt minsos (i encara ho són). De fet, no existia cap centre d’acollida i es gestionaven gràcies a les cases d’acollida. Va ser l’any 1991 quan es va construir el primer Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC), al carrer Galícia de Mataró. A partir d’aquí, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament, l’SPAPM es va fer càrrec del servei municipal de recollida i acollida d’animals.

L’any 1998 l’empresa privada SACPA es va quedar amb el servei municipal. En aquells moments, encara es parlava de “neteja de carrers”, portant a terme polítiques de sacrifici. L’any 2000, una sèrie de successos van fer obrir els ulls a la societat. Marc Planas, un jove treballador de la protectora, va gravar d’amagat com SACPA sacrificava gats i gossos de manera cruel, sense anestèsia prèvia.

Aquest escàndol, que representava el que estava passant a moltes ciutats catalanes, va ser el detonant del canvi a escala local, autonòmica i estatal: la gossera va tornar a ser gestionada per l’SPAM, van sorgir moltes organitzacions animalistes, va començar a haver-hi més sensibilitat per part de les administracions públiques i va ser l’inici de la prohibició del sacrifici a Catalunya, a partir de la nova Llei de Protecció Animal, aprovada l’any 2003.

A l’espera d’un marc legal comú

Mataró va ser la primera ciutat d’Espanya en aplicar aquestes polítiques de sacrifici zero i de tenir una entitat proteccionista gestionant i fent-se càrrec dels animals abandonats. Avui dia, a moltes ciutats d’Espanya no existeix la política de sacrifici zero, ja que només han aplicat la llei tres comunitats autònomes: Catalunya, Madrid i Galícia. És per això que s’està lluitant per una llei estatal, que ja va ser aprovada al Consell de Ministres i es troba en fase parlamentària.

“Semblava que amb la llei catalana tot es podria controlar, perquè és obligatori que tots els gats i gossos vagin amb microxip, però continuen entrant animals sense” explica la presidenta de l’SPAM, Sílvia Serra, i afegeix “hi ha una manca d’interès per aplicar la llei catalana”. La Sílvia considera que a la llei autonòmica li falta un reglament per a poder aplicar-la fins a les últimes conseqüències.

“Estem a l’espera de la llei estatal, perquè hem d’anar tots a una, amb una normativa única” assegura la Sílvia. A banda de la importància d’un marc legal, la protectora de Mataró posa èmfasis en el fet que tota mesura legislativa ha d’anar acompanyada de recursos econòmics.

En mans de les administracions públiques

Les mancances legislatives només són una de les dificultats que s’han trobat i es continuen trobant les organitzacions animalistes del nostre país. Les mancances econòmiques, però, són les més destacades: “Hi ha tantes necessitats socials en referència als humans, que quan parles d’ajudar als animals, sempre són els darrers de la llista” ens assegura la Sílvia i ens explica que aquesta era la dificultat més gran que es trobaven els precursors de la protectora als anys 70, quan la resposta de la gent era: “Amb les persones que passen gana, amb els nens que s’estan morint al món, vosaltres gasteu els diners en bèsties”.

Això ha canviat, però la Sílvia considera que encara hi ha una bona part de la societat que no acaba de comprendre quin sentit té la seva feina. Aquesta manca de comprensió no és només per part de la societat, sinó també de les administracions públiques. “Depenem dels ajuntaments, del diner públic, i els recursos econòmics sempre són insuficients” assenyala la Sílvia i reclama reconeixement i recursos per tirar endavant: “Ens falta personal, formació, equipaments com Déu mana i ens falta que ens reconeguin com la necessitat que som”.

SPAM Cal Pilé
Gatera del refugi de Cal Pilé de l’SPAM.

Retornar al carrer Galícia

La protectora ens afirma que l’any que ve s’hauria d’iniciar la construcció de la nova i definitiva protectora al carrer Galícia, on l’entitat va estar fins a l’any 2016. Una crisi entre l’Ajuntament de Mataró i l’SPAM va acabar amb el centre, per les condicions de les instal·lacions, causant un trasllat total a Cal Pilé.

La instal·lació de Cal Pilé té 22 anys i, tot i que s’han anat fent millores, actualment els animals requereixen altres necessitats: “El perfil d’animals que entren al refugi és molt diferent del de 25 anys enrere” valora la presidenta de l’SPAM i explica que les instal·lacions actuals no ajuden als gats i gossos abandonats i maltractats, sovint amb problemes pel seu passat.

Un futur ple de reptes

L’Helena Escoda, historiadora i voluntària de l’SPAM, fa vista enrere i recorda els objectius assolits: “El primer pas va ser erradicar la ràbia i convèncer a la gent perquè vacunés, després va ser aconseguir el sacrifici zero”. Ara, considera que s’ha d’anar a l’arrel del problema, la compravenda d’animals: “Per erradicar l’abandonament, necessitem que es prohibeixi la compravenda d’animals. Els animals no poden ser objectes de consum.”

L’Helena i la Sílvia coincideixen en els principals reptes que té la protectora amb l’objectiu d’erradicar l’abandonament i la compravenda d’animals: promoure l’esterilització, “xipar”, censar i frenar l’intercanvi sense control d’animals. A banda d’això, és important la sensibilització de la població i, en aquest sentit, la Fundació DAINA té projectes educatius a les escoles per conscienciar sobre la tinença responsable i fomentar el respecte cap als animals.

“La nostra tasca és un servei públic, una tasca social, i és un projecte que cada vegada serà més necessari. Serà indispensable perquè va acompanyat d’interès econòmic que no es pot aturar” assenyala la presidenta de l’SPAM, Sílvia Serra, en referència al sector econòmic al voltant dels animals de companyia i conclou: “Mentre hi hagi aquest interès de guanyar diners a costa dels animals, hi haurà moltíssims animals abandonats”.

Voluntariat: origen i essència de la protectora

Els voluntaris de la protectora són l’essència de l’entitat i són imprescindibles pel benestar dels animals de la protectora.

La Carme Rovira fa 11 anys que és voluntària de l’SPAM. Va anar a acompanyar la seva filla i des d’aleshores cada setmana és a la protectora. A part de fer tasques de voluntària, com passejar o alimentar els gossos, també és padrina d’en Turmix, un gosset de la protectora.

La Carme, que des de petita ha conviscut amb animals, assegura que anar a la protectora “és com una teràpia” per a ella, on desconnecta i s’ho passa bé. Desitja que tots els animals abandonats tinguin una família aviat: “El refugi hauria de ser de pas, no que estiguin tants anys com alguns ho estan”.

Voluntaris SPAM
La Carme és voluntària i padrina de l’SPAM, des de fa 11 anys.

El llibre de l’SPAM

El passat divendres 23 de setembre, l’SPAM va presentar al Foment Mataroní el seu llibre “SPAM: 50 anys de proteccionisme resistent”, un llibre que recull testimonis, històries i anècdotes de la vida de la protectora de Mataró. Es tracta d’un llibre que posa en context el proteccionisme a Europa i la seva evolució, explicant la vida social, cultural i política de l’època, així com exposant els reptes actuals de la protectora.

Les autores, la periodista Ethel Paricio i la historiadora Helena Escoda, han investigat més de 3.000 documents i fet una seixantena d’entrevistes per redactar la història de l’entitat.

SPAM Llibre
L’SPAM presenta el seu llibre “50 anys de proteccionisme resistent” per celebrar i recordar els seus 50 anys d’història.
spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img