Sempre a punt: el Nadal de Bombers i sanitaris

Fem una passejada per descobrir l’herència patrimonial que el Modernisme va deixar a casa nostra

El Nadal del 2020 serà recordat, per molts, com la festivitat de les limitacions. L’evolució de la pandèmia de la Covid-19 així ho exigeix. Per gaudir del futur ens hem d’obligar a ser responsables en el present. Malgrat ser-ne conscients, gairebé tothom trobarà a faltar les trobades familiars de grans dimensions o aquelles reunions d’amics que semblen no tenir final. La majoria de nosaltres relaciona el Nadal amb diversió; amb temps lliure, regals i vacances. Però hi ha sectors laborals essencials que sempre s’han de mantenir actius; amb l’alerta posada. Aquest reportatge és un reconeixement a dos d’aquests sectors: els bombers i els sanitaris. El Nadal ens serveix per gaudir; per desconnectar de les dinàmiques accelerades del dia a dia… Però mai oblidem que tenim gent al darrere que hi és per, en cas de necessitar-ho, brindar-nos la millor de les ajudes. Aquesta filosofia, la de ser útils treballant en equip i ajudar, és el lema d’actuació dels Bombers de Mataró.

En la visita que els vam fer, Juan Carlos Romero, cap del parc, ens detallava com és viu el Nadal dins del cos de bombers: “Intentem tenir les màximes comoditats possibles. Sempre que els serveis ho permeten, intentem fer un dinar comunitari amb la típica escudella”. A vegades, però, els serveis obliguen els bombers a aixecar-se de la taula. “Recordo molts anys on he acabat menjant torrons i neules a casa de desconeguts que ens ho regalen quan hi anem a fer una actuació per festes”, afegia el cap de parc. Segons Juan Carlos Romero, durant el Nadal els bombers s’enfronten a un “increment dels incendis a habitatges”, normalment causats “per l’increment d’ús d’aparells electrònics”. “Com que les llars solen estar plenes de gent, les actuacions es compliquen una mica”, reconeixia. A nivell global, la pandèmia de la Covid-19 també ha modificat certes rutines del cos. Les desinfeccions, el trasllat de malalts amb Covid i els incendis a llar han passat al primer pla, mentre que les actuacions en accidents de trànsit s’han vist reduïdes.

La il·lusió del debutant

Durant la nostra visita al parc de bombers de Mataró vam conèixer en Roger Aranda i en Josep Castellet, dos bombers que viuran el seu primer Nadal de feina. “Estem encantats. L’ambient dels Bombers de Mataró és genial, així que contens de celebrar les festes aquí. Sabem que aquest any el tema de les reunions està molt limitat i el cert és que ens ho passem bé treballant”, ens deien tots dos. A l’hora de descriure els plaers de fer de bomber, en Roger i en Josep ho tenen clar. Citen el “valor de sentir–se útils” per la comunitat i “la convivència” que es viu al parc amb els companys. “Ens passem moltes hores junts i això fa que la dinàmica d’equip es reforci molt. Es nota que hi ha serveis que surten perquè hi ha aquest sentiment de grup”, apuntaven. Mentre la nostra conversa continuava, veiem com un dels bombers veterans del parc surt del seu amagatall al sostre d’un camió i ruixa amb una galleda d’aigua els dos debutants. “Benvinguts a bombers”, crida en Xavi Valenzuela, el nostre pròxim protagonista. Acostumats a apagar el foc, les bromes internes amb els més novells estan vinculades a l’aigua. Humor de bomber.

Una pinya

Xavi Valenzuela ja és considerat un veterà pels companys, i ja té experiència en això de menjar neules, escudelles i tortells estant de torn. “El meu germà va entrar com a bomber voluntari, i això em va fer començar a preparar les oposicions”, ens explicava. Segons ens comentava, “el rescat de persones”, sigui on sigui, “és una de les parts més gratificants d’aquesta feina”. Xavi Valenzuela creu que fer de bomber “és la millor feina del món”, i ho argumenta. “Al parc hi ha un sentiment d’unió. Tots treballem colze a colze. Espatlla contra espatlla. El company del costat sempre hi és, tant per donar-te un cop de mà físicament com psicològicament. A qui no li agrada sentir-se part d’un equip així?”, recalcava ■

Al peu del canó

La Mercè Meléndez és infermera a l’Hospital de Mataró i fa més de 30 anys que està a les urgències; sempre al peu del canó. Ella, que sempre treballa els festius, espera un Nadal “molt trist” a l’hospital. “Sempre intentem transmetre alegria i decorar una mica les urgències, però si ja és un Nadal trist per la gent del carrer, pels malalts encara ho serà més”, lamentava. Cal tenir present que ara, a excepció dels terminals, els menors d’edat o les persones amb discapacitat, a les urgències no s’hi permet l’entrada de cap acompanyant.

Si ens centrem en la tipologia de malalts que arriben a l’hospital per festes, el perfil de dia tipus en un dia de Nadal sol ser aquest: “A primera hora t’arriben tots els excessos de les festes nocturnes. Baralles, accidents o intoxicacions. Després, una mica més tard, solen venir pacients que tenen un infart. Per Nadal en veiem bastants”. Tal com explica la Mercè, aquestes Festes seran diferents; també als centres hospitalaris. Les mesures de contenció de la pandèmia refreden l’esperit càlid i de compartir moments, però és un tràmit que hem de passar pel bé global. “A l’hospital tothom està molt cansat. Esperem que les vacunes funcionin”, reconeixia l’infermera. Mentre la conversa avança, Mercè Meléndez va recordant com la primera onada de pandèmia els va obligar a esprémer fins a la darrera gota d’energia. “Tots estàvem esgotats, però alhora ningú volia estar a casa. Mai havia arribat tan aviat a treballar. Era com si el cap et digués constantment: has de ser a l’hospital, ajudant”, relatava. Emocionalment, infermeres, metges i tots els treballadors/es del sector sanitari han viscut mesos “molt durs”. S’han vist forçats a “reaccionar el més ràpid possible davant d’allò desconegut” i a gestionar un “sentiment d’impotència enorme”. La Mercè “mai havia tingut la sensació de treballar tan bé en equip” i reivindica el paper de tothom: “sanitaris, equips de neteja i manteniment. Tots han salvat vides” ■