Anunci Publicitarispot_img
ReportatgePetjades: 120km descalç per la protectora de Mataró

Petjades: 120km descalç per la protectora de Mataró

spot_img

Daniel Amo completa una ruta de 120 quilòmetres corrent descalç en favor dels animals de la protectora de Mataró

21.611 intervencions, més de 2.000 cirurgies i 370 hospitalitzacions. Aquestes són les dades d’activitat que l’any passat es van viure a la Societat Protectora d’Animals de Mataró, entitat que gestiona els refugis de Mataró, Badalona i l’Ametlla del Vallès. Analitzant les xifres, la conclusió és clara: la tasca veterinària en el dia a dia d’un refugi és primordial. Això mateix va pensar en Daniel Amo, un enginyer informàtic sorgit de l’antiga Escola Universitària Politècnica de Mataró que s’ha decidit a impulsar l’atenció mèdica a la protectora. Com? Doncs posant en marxa i completant el repte 120kmx2000, una prova de resistència que uneix els tres refugis en un circuit circular. L’aventura, dotada de 120 quilòmetres de distància, té una particularitat, i és que en Daniel l’ha completada corrent descalç. L’objectiu de la iniciativa no era altre que visibilitzar la rellevància de l’atenció sanitària als refugis d’animals i, alhora, aconseguir que 2.000 persones es convertissin en col·laboradors fixos de la protectora per aportar 1 euro al mes que aniria destinat a pagar el sou d’un veterinari. “Els animals són éssers vius amb emocions que necessiten que els cuidem”, recalca Amo, investigador i docent a la Universitat Ramón Llull. El seu compromís amb la natura l’ha dut a vèncer el dolor i el vertigen, sensacions i emocions que qualsevol atleta de llarga distància experimenta quan s’enfronta a una prova que mai abans ha completat.

Petjades de consciència

‘Però, Daniel… Com t’ho has fet per córrer 120 quilòmetres, dividits en tres etapes, sense res als peus?’, li vam preguntar. Ell ens ho explica: “Aprenent a gestionar les barreres mentals que ens construïm davant del dolor i seguint un procés progressiu de temps que m’ha permès adaptar-me perfectament a la disciplina del descalcisme”. Segons Daniel Amo, l’aventura 120kmx2000 va ser una mescla explosiva de satisfacció, constància, plaer, dolor i desig de renúncia. D’aquesta recepta increïble en va sortir el plat final: travessar la línia de meta amb l’objectiu assolit. “Jo era una persona acostumada a viure amb dolor, sobretot quan feia proves de triatló. Va arribar un moment on vaig decidir adoptar un camí diferent del de la medicina resolutiva. I vaig anar traient progressivament l’amortiguació dels meus peus”, relata l’atleta solidari.

Els animals són éssers vius amb emocions que necessiten que els cuidem

La decisió d’en Daniel es va traduir en un “enfortiment natural dels peus i el cos” i en una “nova postura per córrer” que el feia gaudir molt més. Amo descriu les sensacions que experimenta com a “brutals” i defensa que l’ús de sabatilles esportives ens deshumanitza. “Jo he seguit un procés de 4 anys. I ara crec fermament que córrer descalç m’humanitza. La nostra tecnologia biològica està feta per això. El que passa és que ho hem oblidat”, detalla el nostre protagonista. En aquest sentit, Amo posa l’accent en com l’evolució frenètica de l’espècie ens està allunyant cada vegada més de la naturalesa. “Nosaltres venim de la terra, però l’expansió extrema de les ciutats està tallant aquest vincle. Per l’espècie humana, no respectar la natura significa morir”, assegura Amo. Com a investigador, en Daniel lamenta “les barbaritats” que s’estan duent a terme sota l’ala d’una “ciència comercial i gens ètica” i recorda que el Planeta té un límit: “la naturalesa ens acabarà posant en el nostre lloc, perquè té un poder increïble. Crec que la COVID-19 n’és un exemple” ■

Superherois diaris

És evident que l’espectacular repte esportiu assolit per Dani Amo el situa davant del focus mediàtic, però quan parlem de protecció i conservació animal, mai podem deixar de parlar dels herois que dia a dia tenen cura dels éssers vius més vulnerables. Amb els tres refugis que coordina, la Societat Protectora d’Animals de Mataró podria escriure llibres sobre relats traumàtics i també alegres vinculats als animals. Sílvia Serra, presidenta i cap visible de l’entitat, ens recalca la importància que té assolir reptes virals com el d’en Daniel. “A banda de l’impacte econòmic directe, iniciatives com aquesta són vitals per visibilitzar. Per recordar a la gent què fem i com d’important és el seu suport”, afirma.

Jo he seguit un procés de 4 anys. I ara crec fermament que córrer descalç m’humanitza. La nostra tecnologia biològica està feta per això. El que passa és que ho hem oblidat

Actualment, la campanya 1 euro per un veterinari en la qual s’ha emmarcat el repte d’en Daniel Amo, 120kmx2000, ja compta amb 1416 ‘socis’ que cada mes aporten el seu euro d’ajuda. En qualsevol refugi, consolidar una estructura veterinària sòlida és bàsic, ja que “sense la part sanitària, el benestar no existeix”. En un moment de molta incertesa i crisi com l’actual, Serra posa l’accent en com els animals absorbeixen les dificultats de l’espècie humana. “Moltes vegades ells paguen els plats trencats de les problemàtiques que vivim com a societat, i això ens ha de posar en alerta”, assegura. Cada decisió que prenem té conseqüències en la vessant col·lectiva, i els animals són éssers vius que no poden reclamar justícia. Nosaltres hem de ser els seus advocats ■

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img