Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeMolins i Vista Alegre: emprenadors creatius i joves implicats

Molins i Vista Alegre: emprenadors creatius i joves implicats

Anunci Publicitarispot_img

Hem visitat Sweet Annie i Paleotraining Mataró, dos models de negoci innovadors al barri. També entrevistem l’Andrea Sánchez, de l’AV de Molins

Quan amb 19 anys va aterrar a Molins, l’Ana Maria Rico no imaginava que acabaria creant un negoci innovador al barri. Després de treballar durant gairebé dues dècades a una multinacional alemanya a Barcelona, la nostra protagonista va veure com el tancament de l’empresa la deixava en una situació de dificultat. Ella, però, va transformar el risc en oportunitat. “Em vaig veure amb dos nens petits i sense ganes de començar de zero en una nova empresa, així que vaig decidir emprendre el meu negoci”, detalla l’Ana Maria Rico. La seva gran afició per la pastisseria la va dur a cursar el títol de Pastissera a la prestigiosa escola Hofmann i, a partir d’aleshores, “va començar una bonica història d’amor”. L’Ana és la propietària de Sweet Annie, una empresa de pastisseria per encàrrec que també ofereix formació a adults i infants. “Elaborem tota mena de productes. Tant pastisseria tradicional com creativa. La premissa és que cada pastís que fem ens l’hauríem de poder menjar nosaltres”, relata. L’Ana Maria Rico també ha convertit el seu local de Molins en una escola taller on hi fa formació. “Els alumnes adults creen pastissos de veritat en sessions de 3 o 4 hores, o inclús de jornada completa. També fem cursos infantils en anglès i alemany. Els nens, quan surten de l’escola a l’hora de dinar, venen aquí amb la seva carmanyola i fem classe de conversa mentre dinen. Després realitzem una elaboració que s’emporten de nou a l’escola o a casa per berenar”, exposa la propietària de Sweet Annie.

De Frankfurt a Molins

La història de vida de l’Ana és d’aquelles que enganyen; que generen curiositat. Els seus pares van emigrar d’Espanya cap a Alemanya i ella va néixer i créixer ben a prop de la ciutat de Frankfurt. Tot i marxar, la família de la nostra protagonista va adquirir un pis a Mataró quan l’Ana va néixer i, des dels 9 anys, la pastissera venia sempre per vacances a Molins. “El primer que recordo del barri era l’olor de xurros de la xurreria, l’olor de tabac Ducados i el soroll de les tasses dels bars. Això a Alemanya no es veia”, rememora. Als 19 anys, l’Ana Maria Rico es va traslladar definitivament a viure a Molins, confirmant “el canvi brutal” experimentat pel barri en l’etapa dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Ventall d’opcions

Néixer a Alemanya li ha donat a l’Ana Maria una visió més àmplia del món de la pastisseria, fent convergir l’estil ‘germànic’ amb el gust Mediterrani. “Al final jo porto la pastisseria alemanya a la sang, i això m’ha anat molt bé per unir els dos mons”, ens relata. Però, quina diferència hi ha entre les dues pastisseries? “L’estil Mediterrani és més dolç. A Alemanya s’utilitza més mantega, més fruita i hi ha més joc de textures, tocs cruixents i acidesa. És un estil diferent que crida l’atenció i és boníssim”, destaca.

El Molins d’ara

L’Ana Maria Rico té una visió clara del Molins actual. El defineix com “un barri de germans”, on “tothom es coneix molt”. “Això ens ha ajudat a evitar problemes d’ocupació de pisos. Els veïns fan pinya i estan molt alerta. No és un barri fred; tot el contrari”, assegura en primer lloc. De la mateixa manera, la nostra protagonista creu que Molins “és una mica tancat”, ja que “hi ha gent de tota la vida”. “Hi costa una mica entrar, però quan et guanyes la confiança dels veïns t’adones que la gent és formidable”, afegeix la nostra protagonista.

Néixer a Alemanya li ha donat a l’Ana Maria una visió més àmplia del món de la pastisseria

El Molins dels joves

Per conèixer una mica més en profunditat la realitat de Molins ens citem amb l’Andrea Sánchez, educadora social de 27 anys i membre de l’Associació de Veïns. Ella ens ofereix el testimoni de com els joves veuen el seu barri. “A Molins sempre hem tingut gent jove implicada, vinculada a l’associació veïnal. Sempre hi ha hagut una assemblea jove que s’ha activat per fer projectes. Si ens comparem amb altres realitats, estem contents amb la implicació que tenim”, ens comenta. L’Andrea defineix Molins com un espai “de classe treballadora” i on s’ha aconseguit “una certa estabilitat”. “No és una de les zones més empobrides de Mataró. Hi ha molts pisos de propietat”, afegeix l’educadora social. Si hi ha una cosa que l’Andrea Sánchez troba a faltar és “la vida de carrer”. “Hi ha menys espais on jugar a pilota o anar amb monopatí. Les ordenances s’han anat fent cada cop més restrictives. Molins sempre ha tingut molta vida al carrer, i això ara s’ha perdut una mica”, lamenta.

El barri ideal

Projectant la mirada cap al futur, des de l’Associació de Veïns del barri esperen “recuperar” els “espais de trobada i cohesió” que hi havia “abans de la pandèmia”. Des que Molins es va crear, els seus habitants sempre havien reivindicat millores en la infraestructura i, quan aquestes es van aconseguir, el barri va entrar en una etapa “d’estabilitat” que ara cal potenciar. “Ara estem bé, però ens manquen serveis; més equipaments”, afirma Andrea Sánchez. “Construir una tercera biblioteca, ampliar el CAP i aprofitar els projectes que neixen de la gent jove per dotar-los de més recursos són tres coses que crec que ens farien millorar molt”, assegura la nostra protagonista.

Implicació juvenil

En aquest punt de la conversa, li preguntem a l’Andrea pels motius que té ella i els altres joves de Molins per mostrar-se implicats amb l’Associació de Veïns. La seva resposta és el millor titular possible. “Tots aquests carrers ens pertanyen a tots i totes. Crec que els joves hem d’assumir la responsabilitat del que passa aquí”, ens trasllada per començar. Segons Andrea Sánchez, “els canvis sempre comencen a nivell local”, creant “entitats que facin pinya davant les administracions per reclamar millores”. “Només així, amb implicació de tots, aconseguirem dissenyar barris adaptats a les necessitats de les persones. No ens podem tancar a casa i pensar que el nostre espai és només aquest”, reivindica. Sánchez pensa que “tothom s’hauria de mostrar interessat per millorar el seu entorn, tingui l’edat que tingui”.

Només així, amb implicació de tots, aconseguirem dissenyar barris adaptats a les necessitats de les persones

De Vista Alegre al Paleolític

Vista Alegre és una de les zones més tranquil·les de Mataró, amb certs carrers d’estil residencial. Però dins d’aquesta calma també s’hi amaguen projectes d’allò més interessants. Un d’ells és Paleotraining Mataró, un centre d’entrenament funcional que vol revolucionar l’estil de vida del barri i del conjunt de la ciutat. “El Paleotraining i la dieta Paleo es basen en l’estil de vida de l’home del Paleolític. Està demostrat que el nostre cos s’adapta a l’estil de vida que hi havia en aquella època. La idea és recrear un espai d’entrenament on es practiquin els moviments del Paleolític i on s’aposti per una dieta específica”, ens explica Óscar Jareño, propietari del centre. Qualsevol persona que entra a Paleotraining Mataró topa amb una sala plena de troncs i obstacles situats a diferents altures. “L’entrenament es basa en el moviment constant. Interactuem amb els troncs i les pedres per cremar el greix. Al Paleolític, l’espècie humana s’havia de moure per caçar. Ara nosaltres estem acostumats a menjar només aixecar-nos del llit. Nosaltres intentem trencar amb això. Encara que l’entorn hagi canviat, conservar el mateix tipus de moviment que al Paleolític és idoni per mantenir-se sa”, assegura l’entrenador. En matèria d’avantatges, el paleotraining ofereix “un ampli ventall d’estímuls pel cos”. “Si sempre fas un entrenament de gimnàs similar, el teu organisme requerirà més repeticions i més pes per millorar. El paleotraining et permet rebre estímuls de moviment nous cada dia i viure un entrenament molt més dinàmic i divertit”, afegeix Jareño.

Què menjar?

Sens dubte, una de les bases d’aquesta disciplina esportiva és la dieta; concretament la dieta Paleo. Per acompanyar l’entrenament es recomana centrar-se en el consum d’aquells aliments principals que ja es menjaven al Paleolític. “Tot allò que la terra ens ha donat sempre. Proteïna procedent de la carn, del peix, dels ous, del marisc. Hidrats de carboni de la verdura, la fruita i els tubercles. Aquesta és la base. Quan en l’evolució de la història arriba el cultiu de cereals, ja es comencen a processar els aliments. La ciència diu que tot aliment generat de forma artificial és menys saludable. La dieta Paleo recomana reduir el consum de cereal, farines, sucres i làctics i impulsa el moviment abans de la ingesta”, ens trasllada l’Óscar Jareño per cloure. Us atreviu a seguir l’estil de vida Paleo? ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Comentaris

Anunci Publicitarispot_img

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img