Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeFerits de mort: la crisi de la restauració mataronina

Ferits de mort: la crisi de la restauració mataronina

spot_img

La crisi del coronavirus aboca molts restauradors al tancament. Molts no reben ajudes i no poden aguantar més

La restauració i l’hostaleria representa el 6.2% del PIB de l’estat espanyol. El sector ocupa a 1.7 milions de treballadors i, amb la crisi de la COVID-19, tots ells es veuen clarament amenaçats. Des que va esclatar la pandèmia, amb l’aprovació del primer estat d’alarma, les dades ens indiquen que ja hi ha hagut 60.000 establiments en tot el país que no han tornat a obrir després de tancar forçosament. Es calcula, a més, que la facturació global del sector caurà més d’un 50% en el global del 2020. Només cal passejar per Mataró, una ciutat rica en oferta de restaurants, per adonar-se de la greu situació que viu el gremi. Persianes abaixades i locals buits se succeeixen pels carrers del centre i els barris, tendència que sembla no tenir un final proper. “No hi ha solucions, no hi ha ajudes. Les prestacions pels autònoms han estat ridícules. No pot ser que un país funcioni amb el criteri de qui més ràpid ho demana abans cobra”, ens diuen.

Qui parla és una veu autoritzada. L’Enric Bartrés, president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, acumula tota una vida rere una barra. El seu restaurant, La Girella, es manté obert, oferint menjar per emportar i gairebé en la foscor per estalviar llum. Només entrar-hi, la deliciosa olor a cochinillo contrasta amb la trista imatge d’un local que històricament sempre ha estat ple de vida. “Demanem solucions. Si la Generalitat ens fa tancar, com a mínim que es faci càrrec del 100 per 100 de les despeses que tenim. No vull ni un euro de beneficis, però és vergonyós no poder treballar i continuar pagant impostos i autònoms”, denuncia. Bartrés alerta que “el 50% dels restaurants de Mataró i del Maresme poden tancar” i reclama que es mogui fitxa. “Fa 42 anys que cotitzo com a autònom i no hi ha dret a viure això”, assegura. A nivell municipal, el president del gremi celebra que l’Ajuntament s’hagi mostrat “més actiu” en les darreres setmanes, i que hagi accedit a no cobrar “la brossa comercial ni les terrasses”.

Demanem solucions. Si la Generalitat ens fa tancar, com a mínim que es faci càrrec del 100 per 100 de les despeses que tenim

El pati més desangelat

Continuem amb la nostra ruta pels restaurants de la ciutat, i topem amb un clàssic. El Pati Guanyabens és, sens dubte, una de les millors opcions del centre per sopar i prendre una copa. La seva increïble terrassa interior és gairebé única a la ciutat, però ara les fulles s’hi acumulen per l’absència de clients. “No sabem si l’any vinent serem aquí. Ja no ens queden estalvis i accedir a les ajudes ha estat impossible. A més, els lloguers al centre són elevats. No podem continuar d’aquesta manera”, lamenta en José Peña, propietari del restaurant al costat de la seva dona. Peña va aterrar al Pati fa cinc anys i ha “lluitat molt” per aixecar el negoci. Segons el gerent, “intentar sobreviure amb el menjar per emportar és impossible”, ja que l’estructura del seu restaurant “no es pot mantenir d’aquesta manera”.

El Pati, doblement penalitzat pel fet de tenir llicència de bar de copes, és l’únic sustent d’una família amb un fill i un altre en camí. “La meva parella i jo dirigim el negoci. Ella està embarassada i, per sort, ha pogut començar a fer unes hores teletreballant per una altra empresa”, ens exposa JoséPeña. Els ingressos que genera aquesta nova oportunitat laboral i la mínima activitat de take-away que es pot fer durant el dia al restaurant serveix per “sobreviure”. “Tinc responsabilitats i una família. Hem de tirar endavant sí o sí. Però ara, amb el que ingressem, no arriba per pagar les despeses del negoci. Només per tenir llar, menjar i serveis mínims per nosaltres”, ens reconeix el gerent del PatiGuanyabens

S’ha d’educar la gent per fer les coses ben fetes. Moure’s en grups reduïts i sense barrejar esferes socials. I la forma que tenen els polítics de donar exemple és anar a una festa on hi ha més de 80 persones

Silenci absolut

Si alguna cosa té el restaurant El Farcell, també situat al centre, és una acústica immillorable, característica que complementa a la perfecció una decoració de proximitat molt cuidada i una cuina que aposta pel producte local i per la brasa amb forn de carbó. En Lluís Puig, propietari, lamenta que l’excel·lent ambient que té el seu local s’hagi transformat en el silenci més absolut. “No entenc com nosaltres podem estar patint d’aquesta manera i la classe política s’ha augmentat el sou un 0.9%”, denuncia. Envoltats pels centenars de cerveses artesanes que en Lluís produeix i col·lecciona, parlem amb ell sobre com ha viscut el tancament del seu restaurant. “Jo sóc una persona prudent i guardava uns diners al compte del negoci per una emergència com aquesta. Doncs bé, aquests cèntims ja no hi són, ni tampoc els diners de la meva butxaca que he hagut de continuar invertint. Vaig demanar una línia de crèdit i també s’ha esgotat. Qui no tenia calaix, està sentenciat”, assegura. Per sobre de tot, el fet que més indigna en Lluís és el “vergonyós exemple” que han donat els polítics de primera línia. “S’ha d’educar la gent per fer les coses ben fetes. Moure’s en grups reduïts i sense barrejar esferes socials. I la forma que tenen els polítics de donar exemple és anar a una festa on hi ha més de 80 persones. Aquest país és de pandereta”, exclama. Els testimonis de l’Enric, en José i en Lluís ens demostren que rere les xifres de cada crisi s’hi amaguen persones que pateixen. És evident que la restauració està en perill de mort i ens necessita ■

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img