Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeEntitats que fan barri: la UD Cirera, una força social per Mataró

Entitats que fan barri: la UD Cirera, una força social per Mataró

spot_img

A la Revista Iluro iniciem un nou serial de reportatges per conèixer els barris de Mataró a través de les seves entitats

D’aquells solars sense ordre i plens de conreus, horts i torrents dels anys 50, al barri actual. Han passat prop de 70 anys des que Cirera va començar a construir-se a mà al llarg del terreny vertical i irregular que conforma el barri. Actualment, a Cirera hi conviuen prop de 10.800 veïns, els quals veuen ja de molt lluny els temps de marginalitat i droga que van colpejar amb força aquesta zona de Mataró. Ja fa molts anys que Cirera va deixar enrere l’estigma de la marginalitat, tot i que el camí per aconseguir-ho ha estat llarg.

Isidre i Echarri: els ‘pares’ de la Llàntia

Superant la barrera dels 4.000 habitantsla Llàntia és avui dia una de les àrees més tranquil·les de Mataró. Es tracta d’un petit poble dins de la ciutat, sense cap semàfor i que veu amb alegria com els fills de les generacions que van crear el barri s’hi han quedat. Qui ens parla és Kico Verjano, històric president de l’Associació de Veïns, i gran coneixedor de la Llàntia. Per entendre com el barri ha passat de ser un “conjunt de campsvinyes i pinedes” a erigir-se com una àrea amb una gran qualitat de vida, cal recordar a dues figures fonamentals: l’Isidre i el pare Echarri. El primer és el veí més antic de la Llàntia, ja que hi residia amb la seva família (Masia ca l’Isidre) des de 1934. “L’Isidre va ser qui va posar moltes facilitats als emigrants nouvinguts amb la venda dels terrenys per anar construint a poc a poc la Llàntia”, destaca Verjano.

En aquells dies, les primeres barriades de Santa CatalinaVila Benet i la Floresta – orígens del barri actual – van anar assolint les seves primeres conquestes veïnals, totes elles sorgides de reunions al mític Bar Descanso. La inexistència de cap servei bàsic com era l’aigua, la llum i el clavegueram va convertir la població de la Llàntia en una família unida que treballava plegada cap a l’evolució. En aquest sentit, des de 1965, el pare Jose Maria Echarri es va convertir en el ‘líder’ espiritual i social d’un barri ja conegut com La Llàntia a partir de 1969. Ell va ser qui va coordinar totes les conquestes socials aconseguides, i va ser el promotor d’una Associació de Veïns modèlica, construïda pedra a pedra pels mateixos veïns, i que feia funcions “d’escola, centre social, consultori mèdic i inclús de parròquia per casaments i festivitats”. “Echarri no tenia cap problema en arremangar-se la sotana i agafar la pala per treballar”, afirma Kico Verjano.

La Via Europa: la connexió final

Si hi ha un element clau que ha ajudat a consolidar Cirera i la Llàntia i a cohesionar els dos barris dins del conjunt de Mataró és la Via Europa. El 10 de novembre de 1996, el tronc central de l’avinguda va entrar en funcionament, connectant la plaça Granollers amb l’autopista i integrant Cirera i la Llàntia a la resta de la ciutat. L’obertura de la Via Europa forma part d’un enorme procés d’urbanització on es van invertir prop de 4.000 milions de pessetes i es van construir més de 3.500 habitatges. La culminació del projecte va tenir lloc el novembre de 1999, amb la inauguració del nou parc de Cirera. Mataró funcionava ja com un bloc unitari.

La UD Cirera: un oasi d’implicació social

Per representar els barris de Cirera, la Llàntia i Via Europa hem escollit un altre club esportiu; en aquest cas la UD Cirera. Per conèixer al detall el projecte de l’entitat ens reunim amb Chaco, coordinador esportiu del club. En Chaco ha passat per totes les etapes al Cirera. Hi va arribar fa 16 anys i ha estat jugador, entrenador i coordinador. Gràcies a la seva altra feina, la representació de jugadors, el nostre protagonista viatja “arreu d’Espanya” i coneix la realitat de molts clubs del país. “A Mataró podem presumir de tenir una entitat com el Cirera, sobretot per la implicació social que té”, assegura.

Els inicis: l’hora del canvi

Quan Chaco va arribar al Cirera, ja fa quasi dues dècades, l’entitat era molt més d’estar per casa. “Els entrenadors no tenien pautes concretes, però el potencial del club era evident. Des del minut u vam pensar que es podia estar a prop del Mataró, l’històric de la ciutat”, ens transmet el coordinador. Llavors, un cop incorporat com a responsable tècnic, el Cirera “va començar a reestructurar-ho tot”. “Vam canviar de gent, buscant una tipologia d’entrenador concreta, i ens vam centrar en fer un model de club que pogués ser atractiu”, detalla Chaco.

Un torneig referència

Una de les “obsessions” en aquesta nova etapa de l’entitat va ser la de crear un torneig amb capacitat de convocatòria a nivell nacional. D’aquell somni inicial es va passar a la realitat: a un torneig que la UD Cirera ja ha consolidat i que compta amb la participació anual de clubs del màxim nivell. Sabadell, Villareal, Aqua Hotel, Badalona, L’Hospitalet, FC Barcelona, Mercantil Sabadell, Sant Andreu, Jàbac Terrassa, Espanyol, Levante, Llagostera, Bordeta Lleida, Cornellà o València són algunes de les institucions que han visitat Mataró per participar en el torneig.

La branca social: el tresor

“Si hi ha una cosa que ens diferencia de la resta de clubs és la branca social”, afirma Chaco amb orgull. “A nivell social, no hi ha cap club a la ciutat com el nostre. De fet, vam ser els únics que, durant la pandèmia, vam fer una aportació de 3.000 euros a l’Ajuntament per ajudar a les persones sense sostre de Mataró. Sempre hem estat un club disposat a ajudar. Donem valors esportius, però també de vida”, defensa el coordinador esportiu del Cirera. Segons ens explica Chaco, el Cirera està també involucrat amb la tasca del CRAE Pere IV, un centre de nens d’acollida, i amb la Creu Roja. “Hi col·laborem fent recollida de joguines i aportant aliments. Jo, a nivell personal, he hagut d’anar al banc d’aliments com a usuari i no em fa vergonya dir-ho. Per això tinc molt clar que el Cirera ha d’ajudar tant com pugui”, assegura Chaco. Seguint aquesta filosofia de treball, el club va decidir retornar totes les quotes a les famílies en els mesos on, per culpa del confinament, els seus fills i filles no van poder ni entrenar ni jugar.

Millora d’instal·lacions

Un dels grans ‘enemics’ del Cirera al llarg dels últims anys havia estat no poder disposar del seu camp municipal a causa de les obres de remodelació. El club ha estat 3 anys jugant al Boet, a Dosrius i als Salesians, amb tots els equips dividits. Això ha suposat “un sacrifici molt dur per part de la directiva, la coordinació, els entrenadors, els jugadors i les famílies”, però tota la massa social del Cirera s’ha mantingut “unida”. Ara, ja retornats al Municipal de Cirera, l’entitat disposa de vestidors, graderies i gespa renovats. Manca la darrera fase: el bar, oficines i la zona de material.

Femení i equip adaptat

Un altre dels enormes actius del Cirera és la seva oferta de futbol femení. Tota jugadora de Mataró pot completar la totalitat de la seva trajectòria esportiva al Cirera: començant des de la base i acabant al primer equip femení. A més, l’entitat disposa de dos equips per a jugadors amb problemàtiques de salut mental i amb discapacitat. El Cirera té un conveni amb el Club FEM de Mataró i permet a qualsevol noi o noia de la ciutat fer esport, sigui quina sigui la seva condició. En total, el club compta ara amb 24 plantilles i amb més de 350 llicències federatives.

El record per l’Antonio

No podem tancar el reportatge sobre la UD Cirera sense parlar d’Antonio Jiménez, figura clau dins del futbol mataroní i un històric de l’entitat. L’Antonio ens va deixar de forma sobtada el passat setembre amb només 59 anys, sent delegat del Maresme de la Federació Catalana de Futbol. Jiménez havia estat jugador de futbol, entrenador i president de la UD Cirera, després. El càrrec de presidència el va exercir durant 12 anys, fent una tasca excel·lent. La seva pèrdua ha estat un cop molt dur pel club, però Chaco assegura que aquesta temporada tota l’estructura esportiva s’ha conjurat per dedicar-li molts èxits. “L’Antonio és qui em va portar a mi a Cirera. Era una persona molt estimada. Per això, la nostra obligació és conservar l’essència que ell ens va transmetre i dedicar-li molts èxits”, sentència el director esportiu del club vermell-i-groc.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img