Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeEntitats que fan barri: el Rugby Mataró, un niu d'inclusió per Cerdanyola

Entitats que fan barri: el Rugby Mataró, un niu d’inclusió per Cerdanyola

spot_img

A la Revista Iluro iniciem un nou serial de reportatges per conèixer els barris de Mataró a través de les seves entitats

Per saber d’on ve el nom de Cerdanyola ens hem de remuntar 1.000 anys en el passat. El primer document on apareix el terme ‘Cerdaniola‘ data de 1025 i parla d’una delimitació dels dominis del castell de Burriac en forma de turó: l’actual turó de Cerdanyola. Si avancem fins al segle XX, comprovarem que els primers signes de ‘vida‘ a l’actual barri s’identifiquen a partir dels anys 20.

Llavors, tota la zona on ara s’aixeca Cerdanyola era terra de conreu cultivada per masovers que vivien en masies o a la ciutat de Mataró. La part de dalt era de secà i per sota de la carretera d’Argentona hi havia hortes. Amb l’aparició del tramvia Mataró–Argentona (1928) la zona es comença a dinamitzar amb construccions per passar-hi el diumenge o cases d’estiueig, però la manca de control provoca un autèntic desgavell urbanístic i les edificacions compten amb condicions molt precàries. La Guerra Civil provoca un estancament del creixement poblacional de Mataró, i això també afectarà Cerdanyola. Caldrà esperar per veure-hi la gran expansió.

El primer barri

No és fins al 1950 quan Cerdanyola es comença a considerar com el primer nou barri de la ciutat. Segons el padró de l’època, en aquell moment hi vivien 823 persones, 328 de les quals nascudes fora de Catalunya. Els nouvinguts a la ciutat aixequen cases d’autoconstrucció, sense serveis, ocupades abans d’estar acabades i, sovint, amb més d’una família per habitatge. Malgrat que Mataró ja començava a experimentar un creixement notable de població, a Cerdanyola no existia cap planejament urbanístic, ni tampoc comerços, equipaments o serveis.

Personalitat pròpia

Una de les característiques més emblemàtiques del barri, i que encara avui es conserva, és la personalitat pròpia. Als anys 50, Cerdanyola ja compta amb un carrer Major, circumstància poc habitual en una zona de perifèria. Això és un indicatiu que el barri tenia personalitat de poble independent a la ciutat. Buscant vetllar pel territori, el 1952 l’alcalde Emili Albó adopta una decisió realment significativa: nomena Daniel Mataró Soler com a alcalde de barri i l’instaura com una referència pels veïns a l’hora de fer gestions. La primera demanda de Mataró Soler va ser exigir l’enllumenat públic per Cerdanyola.

Mossèn Biscúter, figura clau

Des del final de la Guerra Civil fins a inicis dels anys 60Mataró passa de 28.000 a 56.000 habitants. La indústria espanyola comença a expandir-se i la mà d’obra precària arriba a Mataró en massa procedent de terres del sud. Si al barri de Cerdanyola hi ha una figura clau per entendre la seva evolució, aquesta és la de mossèn Biscúter, primer rector de la parròquia Maria Auxiliadora creada el 1955

Juan Luís González Haro, aquest era el seu nom, era conegut com a Biscúter perquè es desplaçava arreu amb aquest tipus de cotxe. La seva estada a Cerdanyola s’allarga fins al 1973 i esdevé cabdal en el creixement social del barri. Ell crea i coordina la primera escola amb 52 estudiants d’entre 7 i 14 anys i nodreix Cerdanyola de diverses activitats culturals. Els locals parroquials supervisats per mossèn Biscúter van esdevenir un espai obert a totes les hores del dia, on els fills dels obrers podien acudir per esbargir-se i omplir el seu temps de lleure.

Cal destacar que el religiós va impulsar la creació del primer cinema del barri, va crear una emissora de ràdio parroquial i va muntar un laboratori fotogràfic i diferents cursos de mecanografia. A partir de 1965, Cerdanyola ja es troba immers en un procés d’expansió total: ja hi ha quasi 15.000 habitants, i ja es compta amb farmàcia i amb un dispensari mèdic d’urgència. En acabar la dictadura, el cens del barri és de 22.000 residents i, des d’aleshores, la millora en els serveis ha estat exponencial. En els últims anys, però, els veïns i veïnes conviuen amb taxes d’atur elevades i amb problemes d’inseguretat i d’ocupació il·legal d’habitatges.

Rugby Mataró: valors inclusius per Cerdanyola

L’entitat que hem escollit per representar Cerdanyola és el Rugby Mataró, l’únic club de la ciutat que fomenta la pràctica de l’esport amb més respecte del planeta. Els inicis del rugby a Mataró es remunten a l’any 2008. Com ha passat tantes altres vegades en el món d’aquest esport, Paco Conde, exjugador del Santa Coloma i de la selecció catalana, va arreplegar alguns jugadors per començar a entrenar, en aquella època per falta de camp, a la platja de Mataró.

Així doncs, aquell any es va plantar la llavor del Rugby Club Mataró que, a finals de 2008, comptava amb 12 jugadors i el primer entrenador, Sergi Cullell. Davant l’impossibilitat de poder formar equip propi, els primers jugadors de rugby de Mataró van començar a jugar els primers partits amb el Badalona. Tot seguit, la temporada 2009-2010, l’Ajuntament va aprofitar la desaparició d’un equip de futbol al camp del Camí del Mig per oferir un espai als practicants del rugby a la ciutat. En l’etapa més recent, l’objectiu ha estat créixer amb dos objectius principals: un sènior femení i una escola que sigui la base del futur. 

Un lema de vida

Competir amb pocs efectius, perdre durant molts anys, les primeres i escasses victòries, entrenar a la sorra al gener, promocionar de categoria per primera vegada, dir adéu per sempre a persones que van lluitar i créixer dins del club, els tercers temps, les lesions, els cops, la sang i els lligams creats fan que Ubi concordia ibi victoria hagi esdevingut el lema amb més sentit per nosaltres, davant d’una història de creixement que no ha estat fàcil. El lema significa: on hi ha unitat, hi ha la victòria.

Un bloc unit

Per parlar sobre la trajectòria del Rugby Mataró i del valor afegit que aporta a Cerdanyola ens comuniquem amb Pablo Garcia, president de l’entitat en els últims quatre anys. “Jo vaig començar a jugar fa 10 anys amb el club. Només existia un sènior masculí, però tot era bastant precari. A Mataró, el rugby era molt desconegut i es tenia una visió de club monoequip sense futur. De sobte, va sorgir l’opció de crear una nova junta amb la missió d’apostar per un projecte d’escola de rugby. Jugadors del sènior ens vam unir i ho vam tirar endavant”, relata. Sobre la trajectòria recent, cal tenir en compte que el coronavirus no ha ajudat. En l’última temporada prèvia a la pandèmia, el Rugby Mataró disposava de 40 fitxes al sènior masculí, 15 al femení i l’escola.

“Hem patit una baixada de fitxes, com la majoria d’entitats, però tenim clar que la gran aposta ha de ser l’escola. És la manera de mantenir el club a llarg termini”, assegura Pablo Garcia. Segons el president, en els darrers anys s’ha intentat canviar “cap a un rugby més competitiu i no tan social a nivell sènior”, buscant augmentar el nivell i el posicionament de la institució en el panorama català. En aquest sentit, la formació d’una plantilla femenina també ha estat destacada. “Hem volgut trencar la imatge que té el rugby. No només som nois grossos amb una força enorme. El ventall per jugar a aquest esport és molt més ampli”, afirma Garcia.

Eliminar males vibracions

En un barri treballador i humil com Cerdanyola, el rugby representa una bona oportunitat perquè molts joves descobreixin un esport de contacte d’allò més sa; tant física com mentalment. “Ens intentem donar a conèixer al barri, a través de la mostra d’entitats. Per les condicions socials de Cerdanyola, creiem que el rugby és una bona oportunitat pel jovent d’aquí”, assegura Pablo Garcia.

“El rugby és un esport completament integrador. Independentment del teu tamany, d’on siguis o de com siguis, tots formem part de l’equip. Hi ha moltes posicions i tothom pot jugar. A més, té un punt de contacte que et permet eliminar males vibracions i gastar energia”, afegeix el president del Rugby Club Mataró. Igualment, Garcia fa esment del “profund respecte” que es viu en cada partit jugat al Camí del Mig. “El rugby, a diferència d’altres esports de masses, té un clar component de respecte. Aquí a l’àrbitre no se li diu res en tot el partit: ni dins del camp ni a la grada”, destaca Pablo Garcia.

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img