Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeEl Centre: veïns i comerciants demanen tenir més veu

El Centre: veïns i comerciants demanen tenir més veu

spot_img

Les obres de Santa Anna i la Rambla han generat controvèrsia pel moment que viu el comerç. Prenem la temperatura al Centre.

El serial ‘Fent barri’, viatge que ens ha dut a conèixer testimonis i històries singulars sobre tots els nuclis poblacionals de Mataró, arriba a la seva fi. Avui tornem als orígens on l’antiga ciutat romana d’Iluro es va començar a aixecar: l’actual barri del Centre. Aquí s’hi troba la concentració del comerç de tota la vida, així com les principals ‘parades’ d’oferta comercial i d’oci. Després de patir l’impacte del coronavirus amb especial virulència, en les darreres setmanes el Centre ha estat protagonista per l’inici de les obres de remodelació de la Plaça Santa Anna i la Rambla. Per prendre la temperatura del barri, ens dirigim cap a Vidres Mascarell, empresa històrica de la ciutat, creada el 1954. Allà ens hi espera en Jordi Galdon, actual vicepresident de l’Associació de Veïns del Centre. El recent traspàs de Lluís Prades, activista històric de Mataró, ha deixat l’entitat sense president, però Galdon i la resta de la junta estan disposats a tirar endavant l’excel·lent tasca de dedicació feta per Prades. En Jordi és una persona molt directa; li agrada parlar clar i ens ho fa saber de seguida. “Mataró està deixada. Al Centre s’ha perdut qualitat de vida”, assegura. En representació dels veïns, l’empresari es mostra crític amb el nivell de consideració que l’administració dedica a l’associacionisme veïnal. “La paraula és frustració. Sentim que les nostres queixes, escrits i demandes van a la paperera”, lamenta el gerent de Vidres Mascarell.

Crit a l’eficiència

Des de l’Associació de Veïns del Centre es reclama una millora en l’eficiència i la gestió de la ciutat per part de l’Ajuntament. “No només del Centre. Mataró ha de ser un tot. No pot ser que la ciutadania tingui aquesta sensació de ciutat abandonada”, exposa el nostre protagonista. Segons Jordi Galdon, hi ha diversos àmbits d’actuació on calen fer dues o tres passes endavant. “Els arbres de la ciutat no es cuiden com cal. No hi ha un manteniment constant. Tampoc aconseguim que els semàfors que s’espatllen es reparin a velocitat correcta. A Mataró és habitual tenir semàfors espatllats durant dies. Això no pot ser”, denuncia en primera instància. “Al Centre i a la resta de barris costa que es reparin els sots dels carrers, i en certs moments la recollida de brossa tampoc és eficaç”, afegeix a continuació. Durant la conversa, Galdon estableix un vincle entre la pandèmia del coronavirus i els impostos municipals. “Sembla que la COVID ho justifica tot. La pujada de l’IBI, de la brossa… Jo entenc que als ciutadans ja ens està bé pagar els alts impostos que tenim sempre que els veiem retribuïts en el nostre dia a dia. Si pagues més, els serveis no poden anar a la baixa”, valora l’empresari mataroní. En aquest sentit, en Jordi demana un esforç a l’Ajuntament “perquè vetlli de veritat pels ciutadans” i perquè tingui cura d’espais ara en “decadència”. “Només per posar un exemple: els jardins on hi tenim l’associació, allà a la Casa de la Palmera, fa anys que no s’arreglen”, ens transmet.

Més empatia

Per acabar l’entrevista, Jordi Galdon ofereix la visió de l’Associació de Veïns del Centre sobre l’execució de les obres de millora de Santa Anna i la Rambla. Les considera “necessàries”, però que arriben en un “moment molt dolent”. “Per fer unes obres de 4 mesos i d’aquestes dimensions, prèviament s’ha de negociar amb els restauradors i els botiguers de Santa Anna. No fer-ho denota una manca de sensibilitat absoluta. Quan el comerç i la restauració està reobrint, els arriba aquest cop”, reivindica el vicepresident.

Per fer unes obres de 4 mesos i d’aquestes dimensions, prèviament s’ha de negociar amb els restauradors i els botiguers de Santa Anna

Les explicacions del govern

En relació amb l’inici de les obres de pavimentació a Santa Anna i la Rambla, la regidora d’Urbanisme, Promoció de Ciutat i Comerç, Núria Moreno, ens atén per explicar per què s’han executat en aquest moment.

“Són unes obres que s’han explicat i treballat amb la Taula Transversal pel Comerç i la Restauració. S’han exposat dins del Pla d’Impuls del Centre”, relata la regidora. Moreno recorda que en la primera fase de confinament total “no estava permesa ni l’obra pública” i que un cop es va començar a reobrir l’activitat de la restauració, es va apostar “per doblar les superfícies de les terrasses per tal de compensar la facturació”. “Cal recordar que molts restauradors van patir molt pel fet de no poder oferir servei dins dels seus locals; només en terrassa”, afegeix. Per tant, segons Núria Moreno, “no tenia sentit fer les obres llavors, ni tampoc en la campanya de Nadal, ja que s’hauria perjudicat molt al sector”.

El calendari

En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme recalca la diferència de temps d’execució que hi ha entre l’obra pública i obra privada. Des de la regidoria d’Urbanisme ens expliquen amb detall com s’ha gestat el timming de les obres de Santa Anna i la Rambla.

Es va publicitar la licitació el 19 de novembre del 2020; el contracte d’obres es va adjudicar el 22 de desembre del 2020 i l’empresa constructora el va signar el 4 de febrer (sempre es compta amb un mes de marge per formalitzar la signatura). Per això l’inici d’obra s’ha fet el 15 de març. “Si seguim a aquest ritme, acabarem molt abans que en 4 mesos”, asseguren des del govern.

Núria Moreno creu que les obres dibuixaran “un espai més accessible i més amable per a la restauració i el comerç” i també “per a la celebració d’esdeveniments”. De la mateixa manera, la regidora ens avança les properes actuacions de millora al Centre. Durant el primer semestre d’aquest 2021 es farà la licitació per les actuacions del Camí Ral. Posteriorment serà el torn del carrer Sant Josep i el carrer Argentona.

Lluitar contra pols i restriccions

Sortim de Vidres Mascarell i ens dirigim cap al rovell de l’ou de Mataró: Santa Anna. Allà hi ha el mític Frankfurt’s, actiu des de 1968. L’establiment és tota una icona de la ciutat que, com la resta de negocis dedicats a la restauració, ha topat amb les conseqüències de la pandèmia. Ara, a més, hi hem de sumar el soroll i la pols que generen les obres de remodelació del paviment de la plaça. “Estàvem esperant amb candeletes l’obertura del comerç no essencial, i just ara comencen les obres. Penso que s’hauria hagut de planificar millor. Sobretot quan no hi havia activitat comercial. Ara el nostre dia a dia és soroll i pols per tot arreu”. Qui parla és en Jordi Vendrell, gerent del Frankfurt’s. La realitat és que el mític establiment mataroní opera ara amb les portes tancades per evitar que la brutícia pugui afectar les seves delicioses salsitxes. “Per la pandèmia no podem oferir servei de barra, així que funcionem amb menjar per emportar o comandes a domicili”, exposa Vendrell.

Sorpreses de fets consumats

En Jordi lamenta que les obres de Santa Anna i la Rambla s’hagin iniciat “amb un avís que va arribar d’un dia per l’altre”. “Ens van reunir i ens van dir: dilluns comencem”, afegeix l’empresari. “Hem trobat a faltar previsió. Fa molt mal al comerç, i més ara en l’estat que estem tots. Esperem que les obres no s’allarguin més de 4 mesos i que, en el futur, es puguin evitar les sorpreses de fets consumats”, valora el nostre segon protagonista.

El futur del Frankfurt’s

A causa de la pandèmia, el Frankfurt’s de Santa Anna s’ha modernitzat. Ha activat el pagament amb targeta i ha començat a repartir a domicili. Malgrat això, “recuperar el servei de barra és clau per sobreviure”, assegura Jordi Vendrell. Actualment encara hi ha cinc dels nou treballadors de l’establiment en ERTO i treballant mitja jornada, però la voluntat d’aquest negoci històric és mantenir-se com sigui. “Tots els negocis de restauració del Centre tenim dificultats amb els proveïdors perquè comptem amb pocs llocs de càrrega i descàrrega. Els és difícil fer-nos arribar el producte”, apunta Vendrell. En aquest sentit, el gerent del Frankfurt’s de Santa Anna reconeix que la Covid-19 ha fet “patir” el comerç del barri del Centre. De fet, és habitual veure locals comercials tancats en artèries comercials com els carrers Santa Teresa, Sant Josep, Barcelona o la Riera. Cal recordar que, prèviament a la pandèmia, Mataró ja avisava sobre les urgències del seu teixit de negocis comercials. I és que entre 2017 i 2019 la ciutat va perdre un 23% de la seva superfície comercial, passant de 281.330 metres quadrats a 216.682, segons dades recollides per l’Agència Catalana de Notícies ■

Hem trobat a faltar previsió. Fa molt mal al comerç, i més ara en l’estat que estem tots

L’aliança de tots

Quina entitat batega pur esperit mataroní des de fa més d’un segle? Correcte. Ho heu encertat. Aliança Mataró acumula 112 anys d’història sent l’aliança de tots; treballant per obtenir el millor pels seus assegurats i implicant-se en totes les esferes de la ciutat; tant socials, mèdiques, culturals i esportives. Joan Calleja, gerent d’Aliança, ens ofereix una nítida visió dels valors de la mútua, i també ens parla sobre la realitat que viu Mataró i el barri del Centre. “Som una mútua de salut sense ànim de lucre, on els socis són els propietaris i on es reinverteixen els beneficis per tal de prestar un millor servei”, argumenta. Una de les característiques que fa d’Aliança Mataró una entitat especial és el seu caràcter social. “No incrementem les quotes per edat. Hem apostat per tenir cura de la gent gran i no convidar-la a marxar amb quotes inassumibles. Apostem per una piràmide d’edat equilibrada on els més joves compensin l’increment de sinistralitat dels més veterans”, ens exposa Calleja. Aquesta filosofia de cohesió ho és tot per la mútua i també la impulsa a donar suport a “tots els col·lectius que formen la ciutat”. “Al llarg de la història, Mataró ens ho ha donat tot. És per això que intentem estar al costat de l’esport formatiu en forma de patrocinis i mantenir molt actiu el Casal de l’Aliança en l’àmbit cultural.

Millora assistencial a Mataró

Coincidint amb la pandèmia del coronavirus, Aliança Mataró va efectuar un pas més en la seva tasca de mútua social, signant un important acord amb Creu Groga de Calella per tal de gestionar l’Hospital Clínic del Maresme. Això ha fet que, des de fa tres mesos, la ciutat compti amb urgències 24h de caràcter privat durant cada dia de la setmana. “Creiem que és un triomf per la ciutat poder complementar les urgències de la sanitat pública amb una alternativa de qualitat”, valora Joan Calleja.

Present i futur

Els temps de reinvenció que tots estem vivint han estat absorbits de la millor manera possible per part d’Aliança. La mútua mataronina està ampliant el seu àmbit d’acció territorial cap a l’Alt Maresme, impulsant tasques comercials a Canet i Calella que li permetin convertir-se també en l’alternativa asseguradora d’aquesta àrea de la comarca. De la mateixa manera, la pandèmia ha dut a la mútua “evolucions que estaven previstes fer en cinc anys i que s’han acabat completant en només cinc mesos”. La principal és la creació “d’una aplicació mòbil” per tal de facilitar que tots els associats puguin desenvolupar tràmits administratius sense haver de desplaçar-se. Segons Joan Calleja, Aliança “veu el futur amb optimisme” i amb intenció “d’arribar al segon centenari amb bona salut”.

La importància de l’entorn

Per a qualsevol empresa o entitat, comptar amb un entorn que afavoreixi el seu creixement suposa un punt extra d’allò més necessari. És per això que hem volgut copsar l’opinió de Joan Calleja, gerent d’Aliança i mataroní molt vinculat al Centre, sobre cap a on va el nucli històric de la ciutat. “Penso que a nivell del Centre i del global de la ciutat ha arribat el moment de ser valents. Qui no arrisca no avança. Crec que necessitem consolidar la nostra condició de capital del Maresme amb equipaments culturals més grans, amb més atracció comercial i atraient marques de referència a la ciutat”, argumenta Calleja. El nostre protagonista aposta per un Centre “on tothom sumi” i on es faciliti l’accés a l’usuari. “El Centre ha millorat molt. Els carrers són molt més humans que abans, però ara tenim moltes dificultats per aparcar. Penso que estaria bé disposar d’aparcaments dissuasius i moure la central d’autobusos de la plaça de les Tereses. Hem de guanyar fluïdesa i incrementar l’arribada d’usuaris i clients al barri”, sentència ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img