Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeL'Eixample: potenciar la marca Mataró

L’Eixample: potenciar la marca Mataró

spot_img

El NEM vol convertir la ciutat en l’alternativa a Barcelona, creant una marca Mataró sòlida. També coneixem els testimonis de veïns de l’Eixample

Els episodis de ‘Fent barri’ arriben a l’Eixample i és aquí on volem parlar d’un projecte que engresca. Durant l’últim any, el país ha patit una forta sacsejada social i econòmica. En un moment on calia abaixar el to i generar dinàmiques de consens, la crispació s’ha apoderat de l’escena política, acabant per esgotar encara més una població que demana gestió i construcció; no retrets i batalla. Tenint aquest context al davant, creiem que és el moment de reivindicar projectes que apostin per la suma d’esforços. Al carrer Sant Benet 42, seu de Negoci Empresa Mataró (NEM), n’hi ha un de ben interessant. La nova junta del NEM, entitat que sorgeix el 2019 com a evolució de l’antiga Unió de Botiguers de Mataró, ha iniciat un projecte a cinc anys vista per situar la marca Mataró com a principal opció d’oci, comerç i emprenedoria a la província de Barcelona. Així ho assegura Xavier Martín, president de Negoci Empresa Mataró. “A Mataró ho tenim tot per ser una alternativa a Barcelona. Hi ha moltes empreses que estan marxant de la gran ciutat cap a Girona. Per què Mataró no pot ser un cas similar? Ens ho hem de creure i treballar plegats. Tots els sectors junts”, destaca. Des del NEM es treballa per “cohesionar tots els gremis de la ciutat sota el nom d’una sola marca potent”. Martín entén que Mataró atrau “segments de població enfocats a àmbits molt diversos” i que l’estratègia més intel·ligent és que tots aquests àmbits “treballin de forma col·lectiva”. “S’ha d’acabar amb el model on cadascú tira pel seu camp. Des de la primera associació de veïns fins a l’últim gran empresari de la ciutat. Tots ens hem d’ajudar, comunicar i anar a una”, afegeix.

Agafar el tren

Des del NEM s’han creat diferents equips de treball especialitzats en cada àmbit per tal de treballar de forma òptima. “Som en un moment clau pel futur de la ciutat. S’estan gestant plans urbanístics d’impuls, el TecnoCampus ja compta amb 14 carreres i més de 3.700 estudiants, tenim una bona oferta gastronòmica, un port que es renova per complet i capacitat per atraure molts visitants de caire cultural. O agafem el tren ara, o el perdem”, sentència Xavier Martín. Quan parla de tren, el president de Negoci Empresa Mataró fa referència a la progressiva recuperació econòmica que hi haurà un cop superada la pandèmia. “És el moment d’extreure i exportar tot el potencial de Mataró. Barcelona està perdent força i nosaltres podem erigir-nos en una gran alternativa provincial”, reivindica. Segons el NEM, a Mataró històricament “ha faltat comunicació”, i és ara quan cal invertir la tendència. “Estem fent una crida a la ciutadania per estimar la ciutat. Hem de ser ambiciosos. Amb els serveis que té Mataró i amb el seu entorn natural, ho tenim tot per convertir-nos en un centre turístic a nivell nacional”, apunta Martín.

Economia circular

La primera pedra del projecte ‘marca Mataró‘ és afavorir l’economia circular i local. “Ho necessitem per revifar després de la pandèmia. Totes les entitats han d’entendre que s’han de donar a conèixer, fent bons plans de comunicació”, assegura Xavier Martín. Una de les feines del president del NEM és aglutinar “empresaris de molts sectors” perquè “s’impliquin a la causa”. Només així “s’aconseguirà mirar Mataró com una opció superior a la de capital de comarca”. “La idea que tenim és ser la resposta a una pregunta: ‘Què fem avui?’ Doncs anem a Mataró”, argumenta l’empresari del sector de l’interiorisme.

TecnoCampus i cultura

Segons Xavier Martín, entre els pròxims dos i quatre anys s’han d’assegurar les bases perquè aquest projecte de marca Mataró sòlida “sigui un èxit”. D’entrada, el NEM té la “prioritat” d’assolir que “el TecnoCampus tingui una connexió encara més directa amb el centre i la resta de la ciutat”. “Estem planificant una setmana universitària al setembre que sigui un reclam per la gent jove”, afegeix Martín. En l’àmbit cultural, el teixit empresarial i comercial mataroní també busca un nou impuls. Per això ha integrat dins dels seus equips de treball la coreògrafa internacional mataronina Maria Rovira, una de les personalitats del món de la cultura amb un currículum més brillant. “La Maria és la persona ideal per recuperar aquesta essència d’art potent que necessita Mataró. Crec que ella pot elaborar una temporada cultural de primer nivell a la ciutat, i aconseguir que tot l’eix de cultura i els espais on s’hi desenvolupen les activitats guanyin ressò i potència”, reflexiona en Xavier. En aquest punt de la conversa, l’empresari torna a reivindicar la necessitat de fer pinya. “No importa d’on vingui cada persona. Del NEM, d’un gremi, d’una empresa o d’un petit comerç. L’única marca que ha d’existir ha de ser Mataró. Només així és possible posicionar-nos cap al target que ens interessa i treure profit de tots els nouvinguts que arribaran a casa nostra en aquesta etapa de creixement de població que vivim”, sentència.

La primera pedra del projecte ‘marca Mataró‘ és afavorir l’economia circular i local

L’Eixample vol ser més barri

Un cop coneguts els projectes del sector empresarial, ara volem sortir a peu de carrer per escoltar com els veïns i veïnes de l’Eixample viuen en convivència al barri. Per fer-ho ens citem amb la Glòria Basela, membre de l’Associació de Veïns del Pati de Can Marchal. El pati és un dels grans tresors de l’Eixample, i inclús és un espai encara “molt desconegut” per molts mataronins i mataronines. La conversa amb la Glòria comença amb una pregunta directa: ‘com és l’Eixample?’. “Diria que és un barri cohesionat socialment i que compta amb bons serveis. Tenim una oferta comercial molt bona i a tocar, el mercat, i no tenim necessitat d’agafar cap transport per desplaçar-nos”, ens trasllada per començar. “Diria que al barri hi ha una transició gairebé diària entre l’horari comercial, on s’hi veu molt moviment, i la resta del dia, on hi regna la tranquil·litat. A nivell de renda per càpita, segurament l’Eixample i el centre són les zones que lideren Mataró”, afegeix. Però malgrat ser l’àrea més poblada de la ciutat, amb ja més de 32.500 habitants, a l’Eixample li manca quelcom important: “sentiment de pertinença a barri”. “Malgrat tenir molta població, crec que ens falta tenir la sensació que formem part d’un conjunt”, alerta Glòria Basela.

La seguretat

Com en la majoria de zones de Mataró, la paraula ‘seguretat’ centra bona part dels debats, i l’Eixample tampoc se n’escapa. “Fa un any, principalment en una zona del barri tocant al centre, s’hi van donar un conjunt d’ocupacions molt conflictives. Vam viure una onada de robatoris i inseguretat, i això va mobilitzar els veïns”, relata la Glòria. Amb l’esclat de la pandèmia i el posterior confinament, la qüestió de la seguretat “va quedar en un segon pla”, ja que semblava que la problemàtica “havia desaparegut”. “Després hem vist que s’han continuat ocupant més habitatges”, reconeix la membre de l’Associació de Veïns del Pati de Can Marchal. Glòria Basela, en representació de la comunitat del barri, entén que solucionar aquesta qüestió “té una enorme dificultat”, ja que no només “depèn d’activar més dispositius policials”. “Estem parlant de ser capaços d’inserir dins de la societat molts d’aquests joves tutelats per la Generalitat que, quan fan 18 anys, deixen de rebre aquest suport. És un tema que s’ha d’abordar des de moltes vessants diferents”, apunta la veïna de l’Eixample.

Esperant actuacions

Sens dubte, una de les grans reivindicacions del barri és el projecte d’illa de Can Fàbregas que s’arrossega “des del 2006, aproximadament”. “El famós centre comercial havia de marcar el futur econòmic i urbanístic de la zona, però acumulem més de 15 anys de despropòsits. Qui ha pres les decisions ha estat una mica capgròs en aquest sentit”, lamenta la Glòria. Basela, a més, creu que “les actuacions que s’havien de dur a terme al barri i no s’han efectuat l’han limitat bastant”. “Condicionen totalment la situació actual de l’Eixample”, reivindica. Glòria Basela parla de projectes com la “peatonalització del carrer Sant Benet fins a la Plaça de les Tereses, la construcció de la casa de la cultura o la mateixa reorganització de les Tereses”. “El barri està a l’expectativa per veure com se solucionarà, però potser estem fent tard”, afirma per tancar.

El famós centre comercial havia de marcar el futur econòmic i urbanístic de la zona, però acumulem més de 15 anys de despropòsits

Gastronomia en família

Per acabar amb les perspectives d’aquest reportatge ens hem citat amb en Javier Ferrazzo, un emprenedor argentí que ha obert el seu negoci a l’Eixample, fa escassos mesos. Al carrer d’Argentona número 104 hi ha el bar El Fortín, un establiment especial ple de delícies artesanals. El bar d’aquest cuiner de Buenos Aires té una història curiosa: es diu El Fortín perquè en Javier és un gran aficionat de Vélez Sarsfield, un equip de futbol històric de l’Argentina. L’estadi de Vélez es coneix popularment com El Fortín, i aquest caràcter de reunió familiar i d’amics és el que Javier Ferrazzo ha volgut traslladar al seu negoci. El nostre protagonista va arribar a Catalunya el 2002 i, després d’una dècada, va tornar a Buenos Aires durant 7 anys per finalment desfer el camí i descobrir Mataró. “És una ciutat que té tot allò que un ésser humà necessita. Platja, escoles, espais bonics, oferta comercial… Crec que Mataró és polifacètica”, assegura el cuiner i pastisser argentí. En Javier va arribar a l’Eixample buscant “seguretat, opcions de feina estable i un futur millor per les seves filles”. “Volia que visquin un panorama més tranquil que el de Buenos Aires”, ens reconeix.

Del barri, Ferrazzo en destaca “les bones vibracions”, tot i que espera que les restriccions vagin afluixant per tal de poder seguir “fent créixer el negoci”. Quan li preguntem per una comparativa entre l’Eixample de Mataró i Buenos Aires, el nostre protagonista parla molt clar. “D’aquí m’enduria cap al meu país el mar Mediterrani, la neteja, el respecte que es té la gent al carrer i la calma. De Buenos Aires m’agradaria dur cap a l’Eixample els meus amics i la gastronomia”, relata. Precisament parlant sobre l’art de la cuina, en Javier ens explica com ha volgut exportar la filosofia càlida i amable de l’afició de Vélez al seu bar. “El Fortín és un lloc de trobada per tota mena de gent. M’agrada que dins del bar es respiri un sentiment de germanor i la idea que tothom hi té cabuda. Escoltar música, tastar bon cafè i anar provant tots els nostres productes artesanals… Quin pla pot ser millor que aquest?” ens presenta amb un somriure. I és ben cert. De ben segur que a l’Eixample no hi ha llocs on es puguin menjar empanadas delicioses o dolços alfajores de primera divisió. Galetes artesanals, tortitas negras, pastrafrola, torta de Ricota o pans de formatge són altres productes estrella a El Fortín.

Sense autobús per tornar

Mentre conversem amb en Javier Ferrazzo, diversos autobusos van pujant pel carrer Torrent i passen per davant del bar. Aquest moviment de gent agrada al nostre protagonista i li fa recordar una divertida anècdota sobre un partit de Vélez on gairebé va acabar dormint al carrer. “Parlo de la temporada 19891990. Jo tenia uns 18 anys i jugàvem a casa contra Boca Júniors, un dels clubs més poderosos del país. Anàvem perdent 3 a 0, però vam aconseguir empatar a 3. Va ser una nit històrica a l’estadi. Veure tots aquests autobusos em fa recordar que, aquell dia, jo vaig tenir molts problemes per tornar al meu barri des del camp. Tots els colectivos, els autobusos argentins, eren plens d’aficionats de Boca i, clar, no era una bona idea pujar-hi”, rememora. En Javier parla de Vélez i de Mataró amb el mateix entusiasme; amb l’alegria d’identificar-los com dos llocs familiars on gaudir de bons moments. Aquesta també és la filosofia del Fortín: tenir cura i connectar perquè el client es transformi en amic o família

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img