Anunci Publicitarispot_img
ReportatgeDones amb història: Rocafonda, el Palau i l'Havana

Dones amb història: Rocafonda, el Palau i l’Havana

Anunci Publicitarispot_img

Tres dones; tres barris; tres històries. Continuem amb els especials sobre els barris de Mataró. Parlem de Rocafonda, el Palau i l’Havana.

Tres dones; tres barris; tres històries. Continuem amb el serial d’especials sobre els barris de Mataró, però aquesta setmana li hem donat un enfocament especial. El pròxim dilluns 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones, i en la present edició de la Revista Iluro hem volgut sumar-nos a totes les reivindicacions que aquest dia ens recorda. Per fer-ho hem decidit convertir el present reportatge en un homenatge a tres mataronines molt implicades en la vida social i cultural de Rocafonda, el Palau i l’Havana. Comencem presentant-vos l’Aisatu Dambelleh, mataronina de 21 anys i auxiliar d’infermeria a l’Hospital de Calella. L’Aisatu, veïna de Rocafonda, també fa de voluntària a l’Espai Joäo Martí, una entitat del barri que cada tarda acull a nens i nenes amb necessitats socials diverses i els ofereix un espai on expressar-se, créixer emocionalment i reforçar les seves aptituds educatives. L’Espai Joäo Martí, a més, també té un projecte de futbol femení que trenca estigmes i que aposta perquè nenes tant nascudes a Mataró com immigrades puguin compartir la seva passió per l’esport.

Jove d’idees clares

“L’associació és un espai de referència pels nens i nenes del barri. S’intenten cobrir les necessitats de tots i fer un seguiment amb les famílies”, ens explica l’Aisatu Dambelleh. Cada tarda, a partir de les 17h, els infants i joves arriben a l’Espai Joäo Martí. Ja preparats els esperen els monitors “amb activitats programades o oferint suport per fer deures”. Segons l’Aisatu, l’entitat és de gran ajuda a Rocafonda, ja que suposa un “lloc on els nens i nenes se senten lliures”. La nostra protagonista, nascuda a Mataró, té orígens procedents de Gàmbia i ja fa dos anys que treballa d’auxiliar d’infermeria a l’Hospital de Calella. Estudia integració social i, l’any vinent, el seu objectiu és començar la carrera d’Infermeria. El testimoni de l’Aisatu i les seves experiències ens ajuden a entendre com una jove mataronina de raça negra s’ha d’enfrontar al racisme. “Hi ha pacients que no se senten còmodes pel meu color de pell. Després em coneixen i em diuen que sóc la millor. S’ha de conèixer la persona i jutjar segons la professionalitat”, afirma l’Aisatu. “Inclús hi ha persones que se sorprenen quan em senten parlar català. I em pregunten quants anys fa que sóc aquí. Jo, irònicament, els dic que 21”, afegeix. Per erradicar totes aquestes situacions, Aisatu Dambelleh apunta cap al llenguatge. “No entenc per què s’ha de suavitzar la paraula negra. Jo no sóc moreneta. D’entrada sóc l’Aisatu. Sóc auxiliar d’infermeria. I sóc moltes altres coses. Si es vol parlar del meu color de pell, doncs sí, sóc negra. No passa res per dir-ho. Per fer una mica de broma, els únics que sou de color sou els blancs, que us poseu vermells quan teniu vergonya o grocs quan esteu malalts!”, ens trasllada amb to irònic.

A l’associació s’està aconseguint que les famílies entenguin que els nens i nenes poden ser el que vulguin

La visió del barri

Parlant sobre Rocafonda, l’Aisatu Dambelleh creu que seria important reforçar els espais “on la joventut que ve de fora s’adapta a la cultura d’aquí”. “A l’associació s’està aconseguint que les famílies entenguin que els nens i nenes poden ser el que vulguin. Però a vegades quan s’arriba a Espanya hi ha gent que sent un xoc cultural important. Són necessaris espais on fer aquesta transició i no perjudicar els més joves”, remarca la veïna de Rocafonda.

Far de cultura

La nostra següent convidada és la Sílvia Barragán, directora de la Biblioteca Antoni Comas. Després de 8 anys treballant a Santa Coloma de Gramenet, la Sílvia va poder tornar a la seva ciutat i ja en fa nou que dirigeix aquest equipament cultural de Mataró. ‘Què té d’especial la biblioteca?’, li preguntem. “Que és un espai que connecta. Persones, activitats culturals, entitats… Són espais de cohesió i de democratització de la cultura. La màgia de la biblioteca és que no hi ha discriminació. Gent molt diversa conviu amb tolerància”, reivindica Sílvia Barragán. En concret l’Antoni Comas suposa un far de cultura estratègic per la seva situació ‘fronterera’ amb barris tan diversos com el Palau, l’Escorxador, Rocafonda o l’Havana. “La nostra funció és treballar perquè aquest públic tan divers se senti atret i identificat amb la biblioteca. Volem equilibrar les necessitats d’uns i altres”, reconeix la directora.

La màgia de la biblioteca és que no hi ha discriminació. Gent molt diversa conviu amb tolerància

Treball de camp

Tenint en compte el context de pandèmia que vivim, una de les grans fites de la Biblioteca Antoni Comas és “l’acció comunitària”. És per això que l’equip liderat per Sílvia Barragán ha dissenyat una estratègia de “treball de camp” amb totes les entitats dels barris. “Contactem amb elles per conèixer realitats i necessitats. Estem planificant moltes coses per quan la normalitat torni. Volem sortir de la biblioteca i fer accions als barris perquè el públic familiar torni a venir. Volem ser visibles”, destaca Barragán. La nostra convidada també ens avança una altra idea que li agradaria assolir: la creació d’una sala per la joventut dels barris on puguin treballar de forma distesa. Parlem d’un espai de format informal, amb bona connexió a Internet i on els joves s’hi sentin plenament identificats.

Noies i ciència

Coincidint amb la proximitat del Dia Internacional de les Dones, creiem oportú parlar d’un dels projectes principals que s’estan duent a terme a Mataró i arreu de la comarca. La Biblioteca Antoni Comas és una de les impulsores de ‘Tecno girl’, una iniciativa que busca despertar les vocacions científiques de les noies a partir de 12 anys. “Les estadístiques diuen que les dones som més de lletres. Volem canviar aquesta dinàmica”, afirma Sílvia Barragán. En què es tradueix Tecno girl? Doncs en un conjunt de tallers on totes les noies poden iniciar-se en la programació, el disseny i la impressió 3D, l’animació, la nanotecnologia o la nanociència. “Actualment tot es fa en format virtual, però el projecte té llarg recorregut i la idea és convertir-lo en presencial”, apunta Sílvia Barragán.

Convertir pols en art

Per tancar el reportatge ens desplacem fins al barri de l’Havana, concretament fins a Can Fugarolas, antiga fàbrica reconvertida en llar d’un conjunt d’entitats que la cuiden i consenten. Una d’elles és Cronopis. L’Eli Coll va ser, fa ja més de 12 anys, una de les seves impulsores. “Vaig descobrir el circ fent actuacions amb malabars i foc al carrer. Vaig topar amb en Jordi Álvarez, un clown de circ clàssic que havia estat trapezista, i vam organitzar el primer curs de trapezi a Mataró”, ens relata Coll. D’aquella primera experiència a l’Espai Fibra es va passar a la creació de Cronopis, i a una evolució que ha dut l’entitat dedicada al circ a consolidar-se a Can Fugarolas. “Vam néixer per cobrir les nostres pròpies necessitats d’aprendre i ara ens visita gent d’arreu de Catalunya, Espanya i Europa per formar-se o per crear espectacles aquí”, celebra l’Eli. Aquest, precisament, és el gran valor de Can Fugarolas. Una infraestructura que estava “abandonada” i que ha sabut reinventar-se per convertir “la pols, la brutícia i les rates en art i cultura”. “Ens hem obert al barri, creant horts urbans i oferint espectacles als veïns i veïnes. Creiem que aquesta és una bona manera de beneficiar tothom”, destaca la nostra tercera protagonista. I és que Cronopis té una oferta formativa grandiosa, que va des de les extraescolars a centres educatius de Mataró fins a una escola de circ per nens i adults pròpia, passant per l’organització de tallers i estades per a professionals del sector.

Tractar persones

Sobre el paper de la dona i els recents casos d’assetjament coneguts en el món artístic, Eli Coll ens exposa la seva visió personal. “Ho relaciono amb l’herència del patriarcat. És una motxilla que portem a sobre i costa molt d’abandonar. Crec que ens hem de començar a tractar com a persones. No com a homes o dones. Apostem més pels valors i per escoltar-nos els uns als altres”, defensa en primer lloc. “Hi ha actituds totalment reprovables que estan normalitzades. Per exemple, en circ, si mentre entrenem un home es treu la samarreta no passarà res. En canvi si ho faig jo, doncs la cosa canvia. Tothom em mirarà. Per sort, crec que les noves generacions del circ ja creixen amb nous conceptes. Es tracten pel valor humà, no per diferència de gènere”, afegeix l’Eli Coll per tancar ■

Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Comentaris

Anunci Publicitarispot_img

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img