ReportatgeDe la terra al mercat: la Plaça de Cuba

De la terra al mercat: la Plaça de Cuba

spot_img

Coneixem les històries de vida del mercat de la Plaça de Cuba. Des de 1936 sent una referència comercial a Mataró

Entrar al mercat de la Plaça de Cuba suposa viure una experiència sensorial més que plaent. La vida de les parades t’anima a submergir-te en un món tan tradicional com, alhora, innovador. L’olor d’espècia, els colors de fruites, verdures i embotits, i el gust dels deliciosos productes que hi pots comprar t’omplen els sentits de joia i curiositat. L’època que vivim, gens amiga de les aglomeracions i la vida social, no ha aconseguit que el mercat de la Plaça de Cuba perdi la seva essència. A mitjans del segle XIX, l’actual mercat era una gran horta, i no va ser fins a 1880 quan es va convertir en un lloc d’esbarjo per les classes populars. Els escrits de l’època ens expliquen que l’antiga plaça era un indret on trobar-hi “fires, feres, andròmines, atraccions i envelats”. D’aquell estil de comerç precari, passem a la inauguració del mercat actual el 1936, coincidint amb la Festa de la República, i a una posterior reforma integral duta a terme el 2010.

A la Plaça de Cuba n’hi ha moltes d’històries interessants. Una d’elles és la d’en Raül Chamarro, mataroní que va decidir deixar la seva feina d’informàtic per convertir-se en pagès ecològic. Des de fa uns anys, en Raül dirigeix la parada Can Margarida, la primera de producte ecològic dins del mercat mataroní. “Jo sempre deia que treballava d’informàtic, però que no ho era”, reconeix Chamarro. Després de quedar-se a l’atur i de fer ‘experiments’ amb l’hort de casa, el nostre protagonista va “descobrir una nova vocació” i es va decidir a buscar una finca agrícola. “El mercat és un mini món divertit i curiós, i on hi he trobat molt bona gent”, afirma. Des que va començar el projecte, els clients l’han acompanyat, però en Raül ha hagut d’aprendre a cop d’errors. “Els pagesos aprenem dels errors d’un any a l’altre, cultiu rere cultiu. Intento estar al dia, sobretot amb innovacions que es fan arreu d’Europa i Estats Units per aplicar-les aquí al Maresme”, destaca. Tot i que el ritme de feina és “frenètic”, ja que depèn “exclusivament de la llum del sol”, Raül Chamarro és feliç. “A partir del març no hi ha dies de descans fins a finals d’estiu, perquè el camp ho requereix, però estic content. M’agrada collir el producte, vendre al mercat i inclús dur-lo a les llars cada tarda. És com un cercle tancat de confiança i amistat amb els clients”, celebra.

JO sempre deia que treballava d’informàtic, però que no ho era

Feina privilegiada

En la nostra visita al mercat vam poder conversar amb múltiples paradistes. Una d’elles és Aurora Massafreds, qui regenta una peixateria que duu el mateix nom. “Les persones que hem nascut aquí portem el mercat de la Plaça de Cuba al cor. Jo considero que la meva feina és un privilegi, perquè ens permet conservar el contacte directe amb la gent. Utilitzem el llenguatge i el producte, res de màquines ni sistemes artificials. En l’època que vivim, això ja és molt”, expressa. L’Aurora també reivindica “l’evolució” que ha experimentat el mercat. “La gent jove ens veu com una cosa antiga, però estem totalment al dia amb les tendències i costums”, assegura.

Vendre amb passió

L’Ismael Montañés també acumula una trajectòria maratoniana al mercat de la Plaça de Cuba. Hi va arribar fa 32 anys després d’aprendre l’ofici de carnisser. “La meva primera parada semblava de joguina. No tenia sostre, ni parets, però entre tots ho hem pogut anar transformant”, recalca. Segons l’Ismael, la reforma integral del 2010 ha estat decisiva per deixar enrere un mercat “obsolet, desastrós i anti sanitari”. Això sí, per molt bonic que sigui l’entorn, si no s’hi posa passió, res funciona. “Al bon venedor li ha d’agradar el que fa. Si no, per molt que vengui serà un infeliç de primera categoria”, adverteix el propietari de la Carnisseria Montañés

Siguis adult o infant, quan entres aquí la sensació és la mateixa. El mercat t’entra pels sentits

Un referent col·lectiu

Que el mercat de la Plaça de Cuba s’ha convertit en un referent per múltiples generacions de mataronins i mataronines és una realitat inqüestionable. Així ho certifica el testimoni de Xavier Solà, president de l’Associació de Venedors/es del Mercat i propietari, al costat de la seva germana, de les pesques salades el Cigró Salat i Ca la Teresa. “El mercat és la meva vida. La meva mare hi va arribar el 1998. Jo hi venc de cara al públic des que tinc 12 anys. Els dissabtes, quan els meus amics jugaven a futbol, jo m’ho passava bé treballant a la parada”, recorda Solà. Segons en Xavier, “el punt fort” del mercat de la Plaça de Cuba és “la confiança” que s’ha aconseguit generar amb la clientela. “La gent valora la nostra experiència amb el producte i com s’està dinamitzant el mercat, per exemple fent tallers de cuina i tenint un impacte gran a xarxes socials”, ens comenta. Aquest discurs el comparteix amb l’Eloi Sivilla, director de mercats de Mataró. Ell ens acosta un testimoni que ens fa valorar encara més la rellevància social que té la Plaça de Cuba per Mataró. “Durant l’estat d’alarma, nosaltres vam seguir oberts mentre tothom era a casa. Qui venia més a comprar era la gent gran. Els de més risc. Ens deien que venir al mercat era una raó per aixecar-se cada dia”, rememora. Sivilla va estudiar a l’escola que hi ha just al davant de la instal·lació, i solia “tornar cada dia a casa passant per dins del mercat quan sortia de classe”. Mai s’hauria imagina’t que aquelles passejades infantils les repetiria ara com a director. “Siguis adult o infant, quan entres aquí la sensació és la mateixa. El mercat t’entra pels sentits”, afirma l’Eloi. Olors, colors i gust fan de la Plaça de Cuba un lloc icònic a la ciutat ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img