Anunci Publicitarispot_img
Reportatge100 anys d'història: el centenari del CN Mataró

100 anys d’història: el centenari del CN Mataró

spot_img

El centenari de la fundació del Club Natació Mataró ens recorda que els esports aquàtics formen part del patrimoni de la ciutat

Inicis del segle XX. Mataró és una ciutat amb un creixent potencial industrial que comença a mirar al mar. En aquells temps, els qui volien gaudir del plaer de banyar-se anaven als Banys d’en Teis o als d’en Colom, però el 1920 suposa un punt d’inflexió. Josep Oriol Tuñí, mataroní guanyador dels 200m lliures als campionats de natació de Banca Barcelona, promou l’organització d’un festival de natació, salts i waterpolo davant dels banys. L’èxit és rotund, i condueix a la creació del Club Natació Mataró, el 24 d’octubre de 1920. 56 socis conformen la massa social inicial, amb Josep Oriol Tuñí com a president. Aquell mateix any ja es comença a practicar el ‘polo aquàtic’ a Mataró, nom amb el qual es coneixia el waterpolo. El club, a més, s’erigeix com un dels vuit fundadors de la Federació Catalana de Natació, el 1921. El fet de no tenir piscina, però, fa que tot l’esport es practiqui al mar, i que alguns entrenaments i partits de waterpolo s’efectuïn al safareig del Molí d’en Llauder. Les mancances en les instal·lacions condueixen el projecte a la desaparició (1929), malgrat que l’entitat es manté viva dins l’ànima del Club Gimnàstic Mataroní (1930-1932). Finalment, el 1932, el Centre Natació Mataró oficialitza el seu naixement, instaurant una quota de soci de 1.50 pessetes al mes.

La Guerra Civil suposa un cop duríssim en la línia de flotació, però l’entitat sobreviu i veu complert el somni de construir per fi una piscina pròpia el 1950. Aquest fet suposa un creixement exponencial del rendiment en natació i waterpolo, ja que el Natació comença a fer-se un habitual en les places de privilegi dels campionats de Catalunya i Espanya. Treballar amb paciència amb el planter permet el naixement de ‘perles’ com Pere Robert, tota una institució del waterpolo estatal i internacional amb Espanya en tres Jocs Olímpics (1980, 1984 i 1988). L’eclosió de Robert i d’altres talents joves situa el Centre Natació Mataró en una nova dimensió, i impulsa el projecte de construcció de la piscina olímpica, inaugurada el 1982. Com Robert, nedadors sorgits al club com Sílvia Parera i Joaquim Fernández també participen en tres Jocs. Mentre l’esport d’elit es consagra, l’entitat veu com l’arribada a la presidència de Josep Masriera (1997) consolida les bases de la modernitat actual. Es renoven totes les instal·lacions i es traça un camí d’excel·lència que culmina amb un triplet històric en waterpolo femení – la Copa de la Reina i la Copa LEN el 2016 i el títol de lliga 2019-2020 – i amb esportistes de club com Roser Tarragó, Marta Bach o Laura López guanyant una plata a Londres 2012. Un camí fascinant i ple d’obstacles superats amb una voluntat i ambició de millora increïbles.

La Guerra Civil suposa un cop duríssim en la línia de flotació, però l’entitat sobreviu i veu complert el somni de construir per fi una piscina pròpia el 1950

Des dels cinc anys

Si hi ha una persona que estima el Centre Natació Mataró i en representa els seus valors, és en Joan Masriera. El director esportiu del club hi ha estat vinculat gairebé des que va arribar al món. “Tinc records aprenent a nedar amb cinc anys a la piscina antiga d’aigua salada”, rememora. Joan Masriera destaca el centre com “un referent històric i de salut de la ciutat”, ja que per les seves instal·lacions hi ha passat “bona part de la població de Mataró”. El director tècnic creu que una de les claus del centenari de la natació esportiva és “comptar amb unes instal·lacions úniques arran de mar”. Sens dubte, l’altre gran pilar ha estat treballar sota una filosofia clara. “Fa 25 anys que l’entitat funciona sota una visió. La de mantenir amb nosaltres a tots els esportistes de màxim nivell nacional i internacional que surten de la casa. Amb ells, el club pot créixer i desenvolupar-se en el pla esportiu, social i econòmic”, destaca Masriera.

Orgull i preocupació

Com a president del Centre Natació Mataró des de 2012, Joan Gros també ha viscut el centenari amb emoció. Els 100 anys, però, arriben en un moment de màxima incertesa i preocupació. “Penso que una de les claus de la consolidació del club és que sempre ha tingut voluntat de renovar les instal·lacions. I això l’ha convertit en un dels clubs amb més socis de la comarca”, valora.

Fa 25 anys que l’entitat funciona sota una visió. La de mantenir amb nosaltres a tots els esportistes de màxim nivell nacional i internacional que surten de la casa

A l’hora de triar, el president enumera quins èxits són els que l’han marcat més. “En primer lloc, els títols del waterpolo femení, perquè han suposat un abans i després. També em sento molt orgullós dels brillants resultats de l’esport adaptat i de com hem anat fent créixer la natació artística i el triatló”, declara. Malgrat no perdre el positivisme, la realitat és que l’explosió del coronavirus ha situat el club en un moment difícil. “Fins al moment de la pandèmia, acumulàvem 4 anys augmentant els socis. Ara hem rebut un impacte dramàtic”, considera Joan Gros. Aquest impacte es quantifica amb prop de 900 socis perduts (dels 6.200 totals) i amb una baixada d’ingressos potent. “La incertesa que vivim impedeix que el soci tingui confiança en seguir formant part del club, ja que es té la sensació que aquesta segona onada durarà el mateix que la primera”, lamenta el president. Ara, amb les instal·lacions tancades, el Centre Natació Mataró mira cap al futur assumint que el peatge de la COVID-19 serà costós. Mataró us necessita i no us donarà l’esquena. N’estem convençuts ■

Anunci Publicitarispot_img
Anunci Publicitarispot_img

Articles similars

Anunci Publicitarispot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img