PersonalRamon Salicrú: formiga incansable que col·lecciona dades

Ramon Salicrú: formiga incansable que col·lecciona dades

spot_img

Jordi Carbonell, metge, escriptor i caricaturista mataroní, escriu la secció ‘Mataronins singulars’, un espai de biografies sobre mataronins destacats

El pedagog i historiador mataroní Ramon Salicrú és com una formigueta. És una persona silenciosa, que gairebé mai no se la veu i que gairebé sempre actua a l’ombra. Però, això sí, com a treballador és infatigable. Va néixer al Carrer de la Coma, en una família de sòlides conviccions religioses. Els Salicrú eren persones de missa diària. El seu pare i el seu germà gran, en Manuel, eren dos d’aquell grup de voluntaris devots que cada diumenge, amb cara impertorbable i mirant discretament al cel, passaven la bacina per recollir les almoines que amb més o menys discreció hi dipositaven els feligresos. La seva mare, la gent de la meva edat la recordem com cada any atrafegada dirigia l’ornamentació dels monuments que per Setmana Santa i per Corpus Cristi s’alçaven dins de la Parròquia de Santa Maria.

D’en Ramon, el nostre personatge, els que som del barri de Les Places no hem oblidat quan moltes tardes el vèiem jugar a pilota amb en Manel Llavina, en Rafel Codina, en Ramon Safont i Tria, en Quim Fernández i altres escolanets darrera la sòlida reixa de ferro colat acabada amb puntes de llança que fins l’any 1965 va protegir la façana principal de la nostra parròquia. La majoria d’aquells entusiastes futbolistes, que s’autonomenaven “La colla dels cabrits”, eren molt tabalots i amics de la gresca. Potser cridaven més del que xutaven. A en Salicrú, en canvi, gairebé no se’l sentia; ell les matava callant. Si poguéssim fer un recompte, no m’estranyaria que ell sol, al final del partit, hagués marcat més gols que tota la resta de la patuleia.

De petit, en Ramon va estudiar a La Coma, l’escola de monges franciscanes que hi havia al seu carrer. Als 9 anys, un cop va haver aprovat l’examen d’ingrés, va entrar a fer el Batxillerat al Col·legi de Santa Anna, regentat pels escolapis, un centre religiós que en aquells anys era considerat el més liberal i catalanista de Mataró. De la seva estada als Escolapis encara en guarda molt bon record i hi segueix mantenint una esplèndida relació. Amb els seus articles ha participat en la redacció del Butlletí de l’Associació d’Antics Alumnes de Santa Anna. També va ser el coordinador de la comissió que va aconseguir que el pare Joan Herrero, un antic mestre escolapi, fos nomenat Fill Adoptiu de la Ciutat (1998). Sobre aquest escolapi, en Ramon Salicrú va publicar el llibre ‘El Pare Joan de Mataró’ (1991) i el dia 11 d’octubre del 2011, recent mort aquell vell pedagog, li va escriure un sentit article de record en el diari ‘Avui’.

Quan va acabar amb els estudis de Santa Anna es va llicenciar en Història a la Universitat de Barcelona, en la seva branca general. Ell mai no s’ha considerat un historiador. Ha manifestat repetides vegades que el veritable historiador de la seva família era el seu germà Manuel, el conegut aparellador i erudit historiador que durant 35 anys va presidir el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. La gran vocació d’en Ramon sempre ha estat l’ensenyament, a la qual hi ha dedicat tota la vida professional. Ha impartit les assignatures d’Història i de Geografia a l’escola G.E.M, una institució de la qual durant molts anys també n’era el director.

Al G.E.M, en Salicrú ha estat un dels pioners de l’Educació Activa a Mataró, un model d’ensenyament que amb els anys han adoptat la resta dels centres docents de la nostra ciutat. Des dels anys més difícils, s’ha manifestat un incondicional partidari de l’escola catalana, mixta, sense dogmatismes i oberta a tothom. Sempre ha defensat que la principal funció de l’escola no és la d’ensenyar, sinó la d’aprendre a conviure. Com a professor d’història sostenia que el paper del mestre no és el de repetir el que ja diu el llibre de text, ans al contrari. És la d’ensenyar a relacionar un fet del passat amb el que està passant avui, i si pot ser a Mataró encara millor. Deia que per entendre la història cal buscar la seva immediatesa. Mantenir actualitzats durant anys aquests objectius pedagògics davant d’un alumnat en constant evolució exigia un constant esforç d’adaptació a les noves mentalitats i gustos.

Referint-se a aquesta qüestió, en una entrevista radiofònica que li van fer dues ex-alumnes seves, deia: Sabia que vosaltres corríeu molt més ràpid que jo i que mai no podria atrapar-vos, però no per això deixava de perseguir-vos’. Fidel a aquest ideari pedagògic, el 1991 va publicar en forma de còmic el llibre ‘Història Ilurostrada’, on amb uns excel·lents “ninots” del dibuixant Artur Palomer (PAL) explicava d’una manera molt divertida el passat de la nostra població. Aquest còmic avui és una veritable relíquia bibliogràfica.

Ideològicament, en Ramon Salicrú sempre s’ha identificat amb els socialistes catalans del PSC, tot i que mai no ha volgut ocupar cap càrrec de responsabilitat política dins d’aquest partit. Diverses vegades ha manifestat que d’aquestes coses a casa seva ja se n’ocupava la seva dona, la Carme Maltas, ex regidora del PSC, i la seva filla, Anna que actualment ho és d’Esquerra Republicana de Catalunya. Com a simple militant de base, el seu silenciós treball de formigueta dins del Partit dels Socialistes de Mataró és considerable. Entre altres publicacions és l’autor de ‘L’origen de la UGT i Mataró’ (1988), ‘Assaig de cooperativisme: Mataró 1864-1936′ (1994), ‘Els socialistes a Mataró: dels orígens a 1978′ (2018).

El nostre singular personatge sempre ha estat un individu de fermes conviccions religioses. En el seu moment va ser un entusiasta seguidor de les noves línies que marcava el Concili Vaticà II i des d’aleshores ha esdevingut un dels membres més actius en el si de l’apostolat seglar de Mataró. En aquest sentit, ha aportat diversos articles a la publicació ‘Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró’. També va ser un dels promotors i actualment és un dels més dinàmics col·laboradors del programa ‘Creure Avui’, que emet setmanalment la nostra televisió local. En motiu del primer quart de segle d’aquesta producció televisiva, el mateix Salicrú va publicar l’estudi monogràfic ‘Creure avui: els primers 25 anys’ (2014). Ha participat en els cors Gospel Sons Mataró i en el de la Missa de les Santes. Actualment és el president del Foment Mataroní, una entitat que originalment era de caràcter religiós i que ell ha contribuït a obrir-la a tota la societat.

Des que ha deixat la docència, tot i que segueix mantenint que ell no és un historiador, no hi ha cap dubte que la seva aportació a la historiografia local és extraordinària. Una de les seves contribucions més significatives en aquest camp ha estat la confecció de la base de dades ‘Mataró Persones i Famílies’, una laboriosa tasca d’investigació a la qual hi va bolcar els sis anys de la seva jubilació. Durant aquest temps es va dedicar a recollir, analitzar i relacionar entre si totes les esqueles mortuòries que va repartir la Funerària la Sepulcral entre els anys 1932-1970. Aquest mètode de treball era una cosa inèdita. Fins aquell moment, quan els historiadors volien fer un treball d’aquestes característiques sempre havien recorregut als llibres sagramentals de les parròquies o als arxius municipals.

Amb el seu mètode, en Ramon Salicrú va arribar a classificar 10.000 fitxes, seleccionar 70.000 individus diferents i omplir 1.500 pàgines. Aquesta base de dades és un document obert que està dipositat al Museu Arxiu de Santa Maria. Si pot accedir des del web d’aquesta institució i també des de la Biblioteca Pompeu i Fabra de Mataró, l’Institut Ramon Llull, l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya i les Universitats de Barcelona, Girona i Pompeu I Fabra. Des de la seva creació fins a l’actualitat, en Ramon segueix actualitzant aquesta voluminosa base de dades. Ho fa amb les dades que recull cada matí a la Web de la Funerària Cabré Junqueras.

Una altra profitosa base de dades accessible a la xarxa que el nostre personatge ha posat en mans de tots els historiadors és la tituladaMataró: noms de llocs’, un arxiu on hi podem consultar l’origen dels diferents topònims locals. En ella qualsevol persona interessada en el coneixement de la nostra ciutat hi podrà consultar el perquè determinats noms tan curiosos com poden ser el dels barris Callao, Puerto Rico o l’Havana s’anomenen d’aquesta manera i no d’una altra. La formigueta Ramon Salicrú, en silenci i gairebé de puntetes, també la segueix actualitzant cada dia ■

spot_img
spot_img

Articles similars

spot_img

Comentaris

Instagram

El més popular

Anunci Publicitarispot_img