Personal Maria Rovira: un món de dansa

Maria Rovira: un món de dansa

Ha passat mitja vida voltant pel món mentre ballava i transmetia els seus coneixements de dansa, però ara ha tornat a casa. Maria Rovira (Mataró, 1963) ho ha aconseguit tot en el món de l’art i la cultura, inclús un Premi Nacional de Dansa el 1998; però conserva la mateixa passió de sempre; la que l’ha fet brillar allà on ha estat. Els seus llargs passejos per les muntanyes que envolten Mataró i culminats davant del mar la mantenen viva; pensant en projectes futurs que han de venir. Quan parla, Rovira expressa. No només amb la veu, sinó amb un moviment de mans i braços que et trasllada fins a les grans sales de teatre que l’han vist triomfar amb espectacles de ballet i de dansa contemporània.

“Ballar és la meva vida. Ho he sabut des de sempre. La meva mare ho feia i em posava pel·lícules de Gene Kelly. Jo imitava els passos de claqué que veia”, rememora la nostra protagonista. Curiosament, una monja de l’escola, la madre Jacinta, va recomanar als pares de Maria Rovira que apostessin pel talent artístic de la seva filla. “Aquesta nena sempre està imaginant. Heu de fer que estudiï dansa”, els deia la religiosa. I així va ser. Tot i que Rovira feia ballet des dels 4 anys, quan en va tenir 10 va ingressar a l’Institut del Teatre de Barcelona. Allà és on va començar tot. “Era la més petita. En aquella època ni existia la paraula coreògrafa, però jo ja deia que volia viure d’inventar balls”, destaca. Més endavant, un curs d’estiu de dansa contemporània a Tarragona la va dur fins a París, on la van admetre al conservatori. “Em va canviar la vida”, reconeix la coreògrafa mataronina. A França va aprendre d’autèntiques llegendes com Merce Cunningham, Martha Graham o Pina Bausch, obtenint una beca per, amb 24 anys, marxar a estudiar a Nova York. “Em va impressionar molt. El món encara no era global com ara, però la Nova York dels anys 80 sí que ho era. Hi havia gent de tot arreu. El cert és que hi vaig aprendre molt, i anys més tard vaig complir el somni d’estrenar al teatre Joyce, un dels més rellevants de la ciutat”, apunta Maria Rovira. En aquella època, la Maria vivia a la setena avinguda, ben a prop del barri de Tribeca, on hi residien molts artistes. “Recordo que nosaltres sempre anàvem a sopar a restaurants de l’Índia, perquè eren els més econòmics”, relata la coreògrafa mataronina amb un somriure ■

Sovint em passa una cosa curiosa. I és que somio

els moviments. Quan em desperto, ja sé què cal fer

L’oasi de Llatinoamèrica

Però si en algun lloc Maria Rovira s’hi ha sentit com a casa ha estat a Llatinoamèrica. Al llarg de la seva carrera ha treballat o viscut en països com Colòmbia, Cuba, Veneçuela, Costa Rica, Uruguai, Argentina, Mèxic, Paraguai i Puerto Rico. I hi ha gaudit al màxim. “La gent és molt humanista, malgrat viure en condicions dures. M’agrada molt com l’educació està molt implicada amb el món de l’art. Es valora la dansa i la música com cal i, encara que es vulgui ser metge o advocat, la gent té un sentiment de pertinença a la cultura. Els teatres sempre són plens”, afirma Maria Rovira amb certa nostàlgia ■

L’últim gran somni

Una de les curiositats que Rovira ens revela durant l’entrevista és el vincle entre els somnis i les seves coreografies. “Per mi una coreografia implica parlar dels meus sentiments. Treure alguna cosa de dins meu. Sovint em passa una cosa curiosa. I és que somio els moviments. Quan em desperto, ja sé què cal fer”, relata la nostra protagonista. La coreògrafa mataronina sempre ha somiat en gran; i encara ara ho continua fent. L’últim dels seus grans desitjos pel futur seria fundar una companyia de dansa internacional al Maresme; com ja va ser la revolucionària Trànsit Dansa el 1985.

A MATARÓ HI HA MOLTES BALLARINES I BALLARINS D’UN TALENT ENORME QUE TREBALLEN PER MITJA EUROPA. I CREC QUE NECESSITEM VALORAR EL TALENT QUE TENIM A CASA

La Maria reivindica el talent mataroní i reclama més aposta per part de les institucions. “La dansa ha de tenir el lloc que li correspon. A Mataró hi ha moltes ballarines i ballarins d’un talent enorme que treballen per mitja Europa. I crec que necessitem valorar el talent que tenim a casa”, reclama. En aquest sentit, Rovira té el projecte de crear un espai on les noves generacions puguin construir “una carrera internacional” sense haver de fer les maletes. “Jo em considero de la primera generació que va poder fer el salt i viure de la dansa, i ara vull ajudar la gent jove”, destaca. Si política i empreses es posen d’acord, estem convençuts que aquesta iniciativa seria un èxit. I és que tot allò que passa per les mans de Rovira, sigui un Rèquiem o un Carmina Burana, comparteix un mateix final: fa vibrar

Apunts

UN OBJECTIU: DIRIGIR UNA COMPANYIA A CASA MEVA.
UN VIATGE: L’ÍNDIA.
UNA LLIÇÓ: APRENDRE A TENIR PACIÈNCIA.
UNA PASSIÓ: LA NATURALESA.

Articles similars

Comentaris

Anunci Publicitari

Instagram

El més popular

Dones amb història: Rocafonda, el Palau i l’Havana

Tres dones; tres barris; tres històries. Continuem amb els especials sobre els barris de Mataró. Parlem de Rocafonda, el Palau i l'Havana.

Molins i Vista Alegre: emprenadors creatius i joves implicats

Hem visitat Sweet Annie i Paleotraining Mataró, dos models de negoci innovadors. També entrevistem l'Andrea Sánchez, de l'AV de Molins.

Peramàs i les Esmandies: la llar de tots

Créixer amb referents és bàsic. Sens dubte, les Esmandies s'erigeix en la gran 'agitadora' de la vida social i cultural de Peramàs.